Carles Manera.

TW
11

Carles Manera (Palma, 1957) deixarà de ser en breu conseller d'Economia i Hisenda i tornarà a la tasca docent i investigadora. Admet els problemes de tresoreria de l'Administració, però nega que les nòmines dels empleats públics estiguin en risc.

Amb què es trobarà el PP?
Una economia encarrilada perquè la vàrem agafar en una etapa d'alentiment, vàrem patir una crisi molt severa i la deixam amb unes prespectives de creixement positiu, amb una bona temporada turística i amb unes dades d'atur positives. I pel que fa a les finances públiques, es trobarà amb un deute de 4.064 milions, un dèficit tancat del 4,16% el 2010, una pujada del dèficit en el primer quatrimetre que es podrà mantenir si es fan les coses com deixam preparades i amb un pressupost amb marge de maniobra, que té 240 milions de lliure disponibilitat, uns 500 que han iniciat un tràmit administratiu però que es poden tirar enrere per fer altres coses, i amb 355 milions bloquejats que es poden desbloquejar, però incomplirien les regles del dèficit. No es trobaran amb sorpreses.

Es trobaran amb factures dins els calaixos?
Sí. Això sí, però és normal. Nosaltres en vàrem trobar i l'anterior Govern també. Trobar factures als calaixos no vol dir que el gestor, sigui del color que sigui, les aparqui. Vol dir que tenen un procés de pagament que va en funció dels venciments. En aquest moment són de 120 dies de mitjana i en alguns casos hi pot haver dificultats de tresoreria, com hem reconegut. Però no vol dir que les factures es deixin com una rèmora per als que vénen després. Jo també em vaig trobar amb desenes de milions d'euros en factures als calaixos i no en vaig fer cap batalla.

Heu dit als empresaris que enviïn les factures després de les eleccions?
No. Això ho diu el senyor Bauzá, però no ho he dit a cap empresari i he parlat amb bastants. Si que els he comunicat que hi ha dificultats de tresoreria, que la Comunitat està pendent de rebre uns ingressos i que això penalitza la cel·leritat en els pagaments.

Però amb quin volum de factures es pot trobar el PP?
No ho podria dir perquè hi ha empreses públiques amb factures pendents de tramitar i no tenim un control centralitzat.

Es trobaran amb problemes per pagar nòmines?
No. No hi ha cap problema per pagar nòmines.

Ni n'hi haurà?
No. Això és un alarmisme gratuït, que no té gaire sentit. Supòs que forma part d'un full de ruta del PP. Els treballadors públics han d'estar tranquils. Deman, al PP i als altres, que en temes econòmics se sigui rigorós i no es jugui a la política barroera perquè només traslladam incertesa a la societat. La gent prendrà la decisió de pintar ca seva segons la informació que tingui. Si la informació és que no es paguen nòmines, que això s'enfonsa i que estam en fallida com s'ha dit, la gent retreu la presa de decisions, quan tot això és mentida.

Deis que el PP fa alarmisme. Amb quin propòsit?
Fa alarmisme per no aplicar allò que ha promès. Serà molt difícil davallar impostos com va prometre, no vol dir que no ho pugui fer, però li representarà minvar més de 150 milions els seus ingressos i, per tant, haurà de retallar més. La lliure elecció de centre és difícil de complir econòmicament. Pagar a 25 dies és impossible, m'atreviria a dir que ni en època de bonança. És difícil pagar a tan curt termini perquè l'Administració és garantista, té uns procediments i no es poden negligir.

I amb què es trobarà el PP si fa auditories?
No trobarà res. El mes de juliol tindrà totes les auditories del sector públic damunt de la taula, fetes per auditors externs. Està en el seu dret de fer-ho, però ha de saber que totes les dades que va donar la ministra (Elena Salgado) l'altre dia provenen dels cossos d'intervenció, que són cossos de funcionaris capacitats. Això és introduir ombres de dubte. El PP sap, perquè no ho hem negat mai, que hi ha dificultats a les tresoreries públiques. Però no només aquí. Rajoy diu que s'ha de pagar amb cel·leritat, però el Govern valencià deu als proveïdors sanitaris 1.300 milions d'euros.

I com es resol el problema de la liquiditat?
Amb més ingressos.

Només així?
És clar, és que el problema que té tota l'Administració, no només la d'aquí sinó la de pertot arreu i de qualsevol color polític, és la manca d'ingressos motivada per la crisi. Ara estam treballant amb els ingressos de l'època de crisi, perquè es liquiden cada dos anys i ara fem feina amb ingressos de 2009 i 2010, que és la pitjor etapa. Per això dic que el 2012 i 2013 vendran 400 milions més, perquè les liquidacions seran positives, perquè l'economia ha millorat i perquè el model de finançament donarà resultats. La previsió de liquidació és positiva i això, i ho vull dir amb tota claredat, serà mèrit d'aquest Govern i no del que entra. Hi ha dos elements que em preocupen entre cometes:que la recuperació econòmica se la imputin els altres i que l'entrada de més ingressos també. Ja va passar el 2003.

Amb la situació que queda, el PP haurà de retallar?
Efectivament. El PP haurà de prendre mesures i imagin que intenta dilatar la presa de decisions. No se si ho vol fer arribar fins a les eleccions generals i anar desgastant allò que representen els governs que han sortit. Però haurà de prendre mesures i prioritzar, com hem fet nosaltres. Durant els dos anys i mig darrers hem hagut de prendre mesures molt dures, amb retallades pressupostàries importants i la paralització d'acords amb els sindicats, que han generat la demanda de la meva dimissió en reiterades ocasions. Aquí s'han pres decisions. El PP haurà de fer el mateix i aterrar a l'economia real.

Però, hi ha marge de maniobra per fer res?
Marge de maniobra en tenen. No poden dir que no poden fer absolutament res. No és vera. Tenen un marge de maniobra que s'acosta als mil milions d'euros. Ara bé, han de prendre decisions i han de prioritzar.

I per què creis que el PP manté la pròrroga del pressupost?
Jo esper que facin el pressupost perquè no tenen el problema d'aritmètica parlamentària que teníem nosaltres. Ells varen fer una batalla argumentant que la Comunitat s'enfonsava sense un pressupost. Ara plantegen aquesta llei, que imagin que és per poder-se endeutar a llarg termini, però no té gaire sentit perquè si aprovassin el pressupost ho podrien fer, sempre que el Ministeri doni permís amb el pla de sanejament, que està fet i enviat a Madrid.

Us heu sentit criticat de manera injusta?
Jo crec que hi ha hagut una crítica molt dura cap a l'àrea Econòmica i d'Hisenda perquè la crisi ha estat un tema candent, ho ha focalitzat tot cap aquí i ho entenc. Però n'hi ha una altra de derivada i és que el PP em culpabilitza de l'obertura dels casos de corrupció, com si jo hagués entrat a les totes en aquest tema, cosa que no és certa perquè la impunitat era tan grossa que les coses han anat sortint sense haver de 'cercar na Maria per la cuina'.

Què no hauríeu fet d'allò que heu fet?
Probablement hauríem d'haver tingut més mesura en el primer pressupost, que va ser molt expansiu, va augmentar un 15%, i l'hauríem d'haver returat més.

Teniu la sensació d'haver gestionat misèries?
No, misèries no. Jo partesc d'una premissa: governar no és només gastar. I de vegades es confon el Govern que gasta molt amb el que governa millor. Nosaltres ens vàrem topar de manera immediata, als vuit o nou mesos d'entrar al Govern, amb una crisi que ningú no esperava que fos tan profunda i això ha condicionat molt les polítiques públiques. Els nostres ingressos han caigut un 46% durant la legislatura i han obligat a incrementar el deute públic, però misèries, no som conscient d'haver-ne gestionat.

El problema de Balears és el d'un finançament mal resolt?
Arrossegam qüestions històriques. El nou model de finançament, que jo sempre he defensat, no pot resoldre tots els dèficits històrics que hem acumulat. Això és evident. El 2009-2010 el nou model ha estat, en recursos addicionals, molt positiu per a les Illes. El 2011 el problema que tenim és el Fons de Competitivitat, que no es fa efectiu, i això ens genera un forat dins el pressupost, però estic convençut que quan es liquidi el model i se'n vegin els resultats seran positius.

Heu triturat molts papers?
No. Deix tota la documentació i el proper conseller que en faci el que trobi.

Us n'anau satisfet de la gestió feta?
Sí, i molt. He comès errors, ho dic amb tota franquesa, no en to exculpatori. He actuat amb honestedat, me'n vaig tranquil en aquest sentit. He tingut la fortuna de tenir un equip molt competent. No serà fàcil trobar-ne un altre com aquest. I tot plegat ha fet que la situació en una conselleria tant estratègica i en el moment que hem viscut no hagi estat tan feixuga com ha succeït a altres comunitats autònomes.

I us n'anau a fer classes.
A investigar.

I us desvinculau de la política.
Jo som un professor. Estic molt content d'aquesta experiència i vull agrair al president Antich que em donàs l'oportunitat de posar en pràctica coses que havia escrit, pensat o teoritzat. Ha estat un màster impagable en uns moments molt difícils. Amb doblers el més beneit fa rellotges, però el problema és quan tens dificultats i, per a un professional, és un repte. Jo continuaré fent feina a la meva càtedra i si puc ajudar en res...