“Dins el PP hi ha discrepàncies per tancar [M]”

La meitat dels 53 pobles de l'Illa donen suport a la moció de mantenir el mitjà i, en vuit, hi governa el PP”

Martí Picorelli, portaveu dels treballadors de RTV de Mallorca.

TW
2

Els 118 treballadors de Ràdio Televisió de Mallorca fa mesos que organitzen mobilitzacions en contra del tancament d'aquest ens públic. Diuen que no volen polititzar la lluita, tot i que el PP ha estat l'únic partit que ha anunciat aquesta mesura amb l'argument econòmic de la necessitat de retallar pressupost. La història del tancament està plena de llacunes i contradiccions. Per començar, els nombres parlen per si sols: RTV Mallorca costa 9 milions d'euros a l'any; és a dir, prop de 40 milions d'euros per legislatura. El Consell té un pressupost anual d'entre 420-430 milions anuals, uns 1.600 milions cada quatre anys. Això vol dir que la despesa de RTV Mallorca no arriba ni al 2,6% del pressupost global. Per què ara TV Mallorca és l'objectiu de crítiques?
El portaveu dels treballadors, Martí Picorelli, ho diu clar: "És molt fàcil fer arribar el missatge d'austeritat, políticament és molt fàcil". Tanmateix, hi ha més incongruències: RTV Mallorca es va aprovar amb el consens de totes les formacions, inclosa la del PP. En canvi, IB3 es va crear mitjançant una llei d'acompanyament.

"Aquest mitjà fou creat amb la unanimitat de tots els grups. Tots els partits varen dir que TV Mallorca tenia una funció, que és donar veu a col·lectius que enlloc més es podien sentir", remarca el portaveu. Els treballadors critiquen que el discurs d'austeritat no s'adiu amb els grans projectes que ha anunciat el PP en el programa electoral. Mentre que per una banda es parla d'austeritat i estalvi, per una altra es fan propostes que desvirtuen aquest discurs, com la creació d'un circuit de Fórmula 1, que pot costar més de 200 milions d'euros. "TV Mallorca es finança amb 5 milions d'euros ordinaris i 5 milions de crèdit, que és un deute que s'ajusta per ell mateix", diu Picorelli. Perillen els llocs de feina de tota una plantilla de 118 empleats més una trentena de poductores que treballen per al mitjà. En total sumen unes 400 persones. Aquest col·lectiu té difícil recol·locar-se dins un sector, l'audiovisual, que està saturat. És aquí on el discurs de reactivació econòmica per crear ocupació no encaixa amb la mesura de carregar-se tot un col·lectiu que agumentarà la bossa de l'atur. Per això, des de final d'any les mobilitzacions no han aturat. "Els treballadors es reuneixen en assemblea i decideixen que la mobilització no ha de ser una qüestió política i, per ventura, del que s'hauria de parlar és del model audiovisual públic de les Balears, que potser no està ben definit", subratlla el portaveu.

Mocions

"La qüestió no és atacar frontalment. Volem fer entendre que Ràdio Televisió de Mallorca funciona, dóna veu a una sèrie de col·lectius i equips esportius que no tenen cabuda si no els en donam nosaltres. Té un component social, cultural de llengua, de proximitat que no té cap altra mitjà. Això només és possible a través d'un mitjà de comunicació públic". El lema de les mobilitzacions és clar: "No al tancament de RTV Mallorca". Un dels primers col·lectius que en pren consciència són els corresponsals. Ells són els que presenten mocions a tots els municipis demanant als ajuntaments que es pronunciïn a favor de mantenir aquest mitjà de comunicació. "La seva feina està molt ben valorada, perquè van de la mà amb els veïns i els ciutadans i són presents a tots els pobles", diu.

"En aquest primer moment, es va posar de manifest que dins el PP hi havia veus i encara hi són, que ens donaven suport: Catalina Cirer, Rafel Soler i altres batles del PP de la Part Forana". Picorelli assenyala que ha quedat molt clar que "existeixen discrepàncies dins el PP sobre el tancament. Amb el pas del temps, les han intentades silenciar, sí, però hi continuen sent en els comitès locals de pobles, batles de la Part Forana... que entenen la nostra protesta". Prova d'això són les mocions que s'han presentat als ajuntaments de Mallorca en contra del tancament. Dels 53 municipis, 27 -la meitat- han donat suport a les reivindicacions de la plantilla.

D'aquests pobles, 8 són governats pel PP (entre els quals hi ha Binissalem, Alaró, Sineu i Mancor de la Vall).
El PP ha venut RTV Mallorca abans de governar. "Se'ns ha venut fa molts mesos, sense tenir en compte res i, quan s'ha arribat al punt, eh! Què vol dir tot això? què estàs dient? Bauzà ha estat clar: anireu a l'atur com tantes altres empreses". Els treballadors se senten manipulats: "No volem que ens utilitzi com a bandera del seu missatge polític", apunta Picorelli. Mentrestant, les protestes continuen i ara recullen firmes per entregar-les al nou Govern. "Volem demostrar que hi ha un suport, un seguiment d'audiència", i el futur ho dirà: "La lluita no està perduda i ens asseurem amb qualsevol partit a negociar", avisa el portaveu.