Al centre de Palma encara queden molts habitatges que no es poden habitar. | E.Borràs

TW
4

Al municipi de Palma hi ha devers 30.000 habitatges desocupats durant bona part de l'any, segons un estudi encarregat per l'Ajuntament que ha pogut aconseguir dBalears. Aquests habitatges són pisos buits o bé segones residències que tan sols tenen vida uns pocs mesos cada any. L'estudi preveu que es faci una segona fase per calcular el nombre exacte d'habitatges buits i diferenciar-los dels que són per passar-hi vacances i festius. L'informe fa una estimació estadística de l'evolució de l'habitatge i la població de Ciutat durant la darrera dècada. Així, parteix de la base que el 2001 hi havia uns 37.500 pisos desocupats, un 23,8% del total de 157.446 que es van comptar a Palma en un cens fet per l'Institut Nacional d'Estadística.

En canvi, el 31 de desembre de l'any passat l'estadística calculà que hi havia uns 179.500 habitatges a Palma, entre els quals un 16,7%, devers 30.000, estaven desocupats tot l'any o bé la major part. Així doncs, en deu anys la xifra de pisos i cases ha crescut a Palma un 14%: n'hi ha uns 22.000 més. També hi ha augmentat la població, ja que ara hi ha 400.153 empadronats, 41.691 més que fa deu anys. I, alhora, ha baixat el nombre de cases i pisos buits i de segones residències:si el 2001 n'hi havia 37.500, ara n'hi ha 30.000.

Per barris

En termes absoluts, els barris amb més habitatges buits, tot o gairebé tot l'any, són el Terreno, Can Pastilla, Plaça de Toros, les Meravelles, Santa Catalina, el Camp d'en Serralta i Sant Agustí. De fet, hi ha més de mig centenar de barris amb més de cent habitatges desocupats. L'informe, però, també posa aquestes dades amb relació al nombre total d'habitatges que hi ha a cada barri. No és el mateix que hi hagi cent pisos buits en una barriada molt densa o que gairebé tots els d'una zona concreta de Palma estiguin deshabitats. Cal destacar que barris molt cèntrics com el de la Caltrava i el de la Seu tenen desocupats prop del 46% dels pisos. També hi ha més d'un 40% dels habitatges sense habitar a l'Estadi Balear, Can Pere Antoni, l'Aeroport i les Meravelles.

Una gran part dels habitatges desocupats de les Meravelles, Can Pastilla i Sant Agustí, però, podrien ser segones residències, segons apunta l'informe. A la vegada, també diu que a indrets com el Secar de la Real, l'Estadi Balear, Can Pere Antoni, la Teulera i l'Olivera l'alt nombre de pisos buits pot ser perquè n'hi ha molts d'acabats de construir que encara no s'han venuts. Els habitatges buits al barri antic, a indrets com la Seu, la Calatrava, la Llotja, Sant Nicolau i el Jonquet, poden ser perquè "hi ha habitatges en condicions d'inhabitabilitat o que s'usen de magatzem o oficina".

El percentatge de cases desocupades sobre el total és més gran, sobretot, a la façana marítima i a barris devora la via de cintura. L'estudi atribueix una davallada d'immobles desocupats a la caiguda de l'ocupació mitjana. Si el 2001 vivien a Palma, de mitjana, 2,99 persones per pis; han calculat que ara hi ha 2,67 residents per habitatge. Això deixa clar, per tant, que hi ha una tendència creixent que visquin manco persones a cada pis. I l'estudi preveu que aquesta tendència continuarà. Alhora, però, el padró provisional de l'INE indica un saldo de població negatiu per a principi del 2011 respecte de l'any anterior del -1,08%. Baixen un 3% els nascuts en d'altres comunitats i un 3,1% els de fora de l'Estat. Precisament, els estrangers són els qui tenen una ocupació mitjana per habitatge més alta, o sigui que aquest índicador encara baixarà més.

El futur

L'estudi indica que la baixada de població continuarà i que, per tant, quedaran més pisos buits. També aventura que, tot i això, continuaran les dificultats per accedir a l'habitatge, sobretot per la manca de facilitats de finançament i els preus elevats. Això no obstant, alhora també afirma que el descens de l'ocupació mitjana per habitatge augmentarà i que, per tant, allò que caldrà en un futur pròxim són habitatges més petits.

Per això proposa que les administracions fomentin l'habitatge social, sobretot pisos petits, adaptables, amb serveis compartits com ara bugaderia, gimnàs i sales col·lectives. A més, afegeix que aquesta mena de llars no haurien de ser de compra, sinó que cal potenciar el lloguer perquè els joves, aturats i immigrants canvien sovint de residència. També diu que els habitatges desocupats han de ser "la dada bàsica a considerar per plantejar i desenvolupar polítiques d'habitatge" i que "no només cal tenir en compte la demanda i els canvis de necessitats".