Hi hagué un temps en què la boca no era per parlar, sinó per callar. Aquell temps, però, ja passà i els hereus del republicanisme reteren ahir un senzill homenatge, però ben orgullós, als seus familiars. Prop de 250 persones anaren al cementeri municipal de Palma, on s'inaugurà el Mur de la Memòria. L'acte serví per recordar les 1.560 víctimes del cop d'Estat a Mallorca.
Els seus noms ja estan inscrits en una gran placa d'acer, que restarà per sempre a la paret contra la qual afusellaren tants de republicans, inclòs el llavors batle de Palma, Emili Darder. Maria Antònia Oliver, en representació de l'entitat Memòria de Mallorca, va llegir un intens manifest en el qual va qualificar el Mur com "un acte de justícia". Segons Oliver, les víctimes del cop d'Estat "encara no eren persones, perquè els familiars no teníem un lloc on anar a recordar-los". A més, va afegir: "Tanmateix, ara ja tenim on fer-ho".
L'escriptor i col·laborador de dbalears Llorenç Capellà també llançà unes paraules de combat: "Els mataren a ells, però no les seves idees. Ni ho feren, ni ho faran". Capellà, així mateix, engrescà els presents a mantenir vives aquestes idees. "És la nostra responsabilitat", assegurà davant un públic majoritàriament gran, familiars de primer grau de les víctimes del feixisme. Entre ells hi eren les filles del batle republicà de Montuïri, Joan Mas.
A més, hi comparegué un grup de ciutadans arribats des de Catalunya, familiars dels soldats que intentaren reconquerir Mallorca de la mà del capità Bayo. Això no obstant, també hi assistiren joves, molts de joves, com ara alguns sindicalistes de la CNT, amb el portaveu, David Fernández, al capdavant; Lara Gelabert, jove historiadora que col·labora en l'obertura de fosses comunes a Mallorca, a més dels xeremiers Pau i Càndid, els quals acompanyaren l'acte amb els seus sons.
Qui també posà una nota musical a l'esdeveniment fou el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Aquests darrers hi interpretaren el Cant dels ocells. La veterana historiadora Margalida Capellà, a més, oferí unes paraules explicatives sobre els foscos dies de juliol del 36. I en parlà més gent, com la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago. Tot i que la seva Conselleria comprometé uns doblers per donar suport a l'obertura de fosses, l'arribada del PP ho posa en risc.
Finalment, la regidora de Cultura, Nanda Ramon, recordà unes paraules de l'antic regidor republicà de Palma Francesc Salas Aguiló: "La victòria és mantenir vives les idees".
Llavors, ja han guanyat.
“Ara ja tenim on recordar-los”
Inaugurat el Mur de la Memòria, ubicat al cementeri municipal de Palma, on es va retre homenatge a les 1.560 víctimes del cop d'Estat
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
7 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
gracies ,en memoria de tots els despareguts
A N'Antoni:Et jur que no vuy menyspreprear a ningu,deman disculpes si a cualcu he ofes amb es meus comentaris.Em sembla que s'homenatge,amb noms y connoms,no té res a veura amb una creu a cada poble,lo cual no es cert.Ames,ja s'an encarregat en nom de sa memoria historica de fer deisapareixe tots es simbols,noms de carrers y lo que recordas an es 40 anys de dictadura den franco,que volguem o no,mos va retrasar aqueixt temps respecte a Europa.Et diré que an es meu padri per part de mare,el mataren els rotjos,y an es padrí patern,que era de esquerras,el va salvá un capitá''nacional''.Ses vivencias de sa meva familia em dona una pociccio que ,de manera neutral,democratica diria jo,en capacita per veure els fets desde sa llunjania que dona es pas des anys y em un criteri practic.si jo reclam un reconeixement a totas ses victimes de sa guerra civil es perque entec que totas foran victimas,totas mereixen que sels recordi per que aqueitx fets no es tornin a repetir.Tota aquesta polemica me diu que encara queda massa odi,moltas vegadas aprofitada e incentivada per partits politics que,per defensar es seus interesos,ens recorden es passat,aprofitantse des vots que aixo els reporta.
Mallorquin, tens raó en una cosa. Als dos bandos n'hi havia de bons, i als dos bandos n'hi havia molts que no sabien perque lluitaven contra els seùs germans. Però no tens raó parlant aixi com ho fas de manipulació, ja que els familiars dels "d'aquest bando" mai han pogut veure cap homenatge als seus, mentres que els de l'altra part tenen com a mínim una creu a cada poble de l'Estat espanyol. Amb les teves paraules acabes de menysprear el sentiment de molta gent que per molts anys ha hagut de plorar sense saber a on tenen els seus pares, marits, padrins, tios o fills "enterrats", ni com acabàren els seus dies. Et sembla lloable el teu comentari????
Es just recordar an es que represaliaren els den franco,pero a sa guerra civil moriren molt mes,allistats per sa forca y sense posibilidad de renunciar.Tambe moriren molts de es bando ''nacional'',tambe foran victimas de una guerra a on se enfrentaern germans,gent des mateix pais y aixo si que es un drama.Fer homenatges domes an es de un bando me pareix manipulador y poc democratic,ja que,baix es meu punt de vista,seria mes just homenatgear a totas ses victimes de sa gueera civil.Es poble español fá 30 anys que vá pasar pagina.Apreneu des poble y no maltratteu mes sa historia,que es de tots,que es sa que es.
Molt emotiu, gràcies companys i companyes, efectivament és un acte de justícia. Es admirable el que heu fet i us estaré sempre agraïts. No pogueren matar les idees però si les silenciaren durant molt de temps, però ara hi són de nou presents en aquest mur i nosaltres tenim el deure de fer-les sentir ben fort!!!
Esper que els fatxes ho respectin i no sigui profanat com el bosc de la memòria pels delgadistes.