La inmigració té ina interrelació amb el desenvolupament turístic. | ULTIMA HORA
El 87,66% del creixement de la població a les Illes entre 1996 i 2011 es deu a l'arribada d'immigrants i només el 12,34% correspon al creixement natural o vegetatiu, segons un informe realitzat pel professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pere Salvà.
El fenomen turístic és un factor clau en l'emergència d'aquests fluxos migratoris a les Balears, que han fet que els estrangers hagin passat de suposar un 4,22% del total de la població el 1996, amb devers 32.000 persones, al 21,8% que constitueixen el 2011, amb 242.570.
És una de les principals conclusions de l'informe realitzat pel catedràtic de Geografia Humana de la UIB Pere Salvà, que acaba de publicar un article sobre Migracions i desenvolupament turístic en el darrer número de la revista francesa Migrations Société, segons ha informat la UIB.
Les dades recopilades per Salvà assenyalen que el creixement absolut de població de l'Arxipèlag entre 1996 i 2011 ha estat de 352.333 persones, xifra que suposa el 31,66% de la població empadronada en l'actualitat. El creixement vegetatiu pel saldo entre naixements i defuncions en aquell període ha estat de 43.494 persones, la qual cosa representa un 12,34% del creixement total. Els 308.839 habitants restants corresponen al saldo net immigratori, que representa el 87,66%. El doctor Salvà assenyala en l'article que a les Illes Balears hi ha "una clara interrelació entre el desenvolupament turístic i el fenomen migratori" i assegura que la presència de residents estrangers "té implicacions socials, demogràfiques i culturals sobre la societat de l'Arxipèlag.
11 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si hagués hagut un creixement sostenible i mesurat ara no hi hauria crisi d'ocupació. Un fort creixement provoca greus desequilibris.
Vull viure a Mallorca, no pas a l'ONU.
Qui no s'integre es perque no vol, però els mallorquins servils tampoc ajuden...
Haurien de aclarir el concepte de emigrant i immigrant. La majoria són emigrants, els polítics i els mitjants de comunicació haurien de emprar el terme migrant i migració. També hi ha un altre mot que ès "assimilació". Els emigrants que rebem encara no han superat la edad de la pedra, si els abandonàssin a la seva sort tornarien a la situació on estaven abans del contacte. Els emigrants viuen dins un món il·lusori, són aliens. La majoria de antropologs afirmen que no poden realitzar la assimilació. ¿Podrien els emigrants que tenim a Europa tornar an els seus països de origen i realitzar la assimilació? La resposta ès no. Tot lo contrari ès cinisme.
Solleric enhorabona pe teu comentari, a mi em va passar algo semblant, jo soc català d'origen senegalés i resulta que vaig sortir un dia a tv3 "la de tots", en un informatiu on xerraven de delincuencia e inmigració i de fons sortia jo amb el meu fill, increible. Intelbook fa molt lleig donar lliçons de "no se pas que" i catalogar a tot deu de vividor, jo de tu canviaria el teu nick (intel per inter).
quan son aquí volen el mateix que nosaltres,no es conformen amb el mínim i áquí no tenen tans fills com tindrien en el seu pais,i molt menys ara que han tret el xec nadó.
Se nota que no passeges, els immigrants no tenen una cultura financera i capitalista com la nostra, on volem que els nostres fills tinguin una bona educació, un bon treball, bona parella, bon estil de vida, etc. Per ells, en les seves cultures, es tracta més de supervivència que pas de cultura. Es senten realitzats tenint fills malgrat no els puguin mantenir més que amb uns mínims (i gràcies a l'Estat de Benestar que els altres com idiotes paguen). Així s'ha creat un desequilibri demogràfic que sortirà ben car per a la societat balear (econòmica i culturalment parlant).
IntelBook- els inmigrants tampoc tenen tans fills com ens voleu fer creure.A més com més població, més recursos es necessiten i no crec que sorti a compte.
És una llàstima que el creixement demogràfic no hagi anat acompanyat d'una vertadera integració. Així hauríem estat una societat més forta, més lligada a la terra, amb ganes de plantar cara a Madrid.
La cultura i la llengua estan condemnades degut al clima insà que regna aquests territoris. Poca natalitat dels natius, poc esforç per expandir-se i generar noves idees i noves formes de cultura, poca emprenedora per fer coses que valguin la pena (exceptuant lipdubs i coses amb cert ressò, la resta de l'any res). El problema es redueix a un mal ús de la llibertat, tenim infinites maneres de canviar les coses. El pas per fer-ho és ser individualista en el que cadascú es representi a si mateix i mantingui un alt nivell moral i educatiu (i voler tenir fills també). Però en una economia en la que el 37% de la indústria ha desaparegut en 5 anys...