Els balears a l'estranger creixen un 13% i ja són 17.993

Els ciutadans de les Balears que viuen a l'estranger són actualment 17.993, mentre que el 2010 eren 15.878. L'increment no tan sols és fort (13%), sinó que és lleugerament superior al de la mitjana estatal, que ha augmentat un 8,2% des de fa un any. Així ho publicà ahir l'Institut Nacional d'Estadística (INE), amb unes xifres que apunten cap a la nacionalització massiva d'estrangers -especialment de l'Argentina i de Cuba- com a motor de la pujada.

L'onada que representa aquesta tendència seria provocada per la Llei de memòria històrica, aprovada pel Govern socialista l'any 2007. L'objectiu de la norma era facilitar l'obtenció de la nacionalitat espanyola als néts d'emigrants d'aquesta procedència. L'altra explicació plausible és que hagin marxat fora de l'Estat per culpa de la crisi. Aquests treballadors haurien viatjat a països com Alemanya, el Regne Unit i França a la recerca d'una feina.
L'INE divideix els residents a l'estranger segons el lloc de naixement. D'aquesta manera, s'hi pot observar que el grup més nombrós correspon als qui no són nadius de l'Arxipèlag. Arriben a la xifra d'11.874 -uns 1.900 més que l'any anterior- i representen el 66% dels illencs que viuen fora. Tot i no haver nascut aquí, en un moment determinat obtingueren el passaport espanyol.

Dins aquest apartat, serien dos els motius per no residir a l'Arxipèlag. N'hi hauria un d'econòmic, en el cas dels immigrants que arribaren fa anys i que acaben perdent la feina per la recessió econòmica i decideixen tornar-se'n al seu país. El segon cas engloba els qui han aconseguit la nacionalitat en el marc de la Llei de memòria històrica. Hi destaquen sobretot els de l'Argentina i Cuba, dos territoris als quals molta gent de l'Estat espanyol -hi rebien el malnom de gallegos- emigrà en massa durant diverses etapes dels segles XIX i XX. A l'Argentina, per exemple, hi viuen 5.314 ciutadans de les Illes. Tanmateix, tan sols 1 de cada 5 és nascut aquí. La majoria són argentins amb doble nacionalitat. El que passa a Cuba és similar: dels 920 balears que hi resideixen, just 52 són originaris de l'Arxipèlag.

Nascuts a les Illes

En canvi, tan sols 4.793 dels residents a l'estranger són nadius de les Illes (26,6% del total). Un altre grup el formen els nascuts en una altra comunitat autònoma però registrats a Balears. El seu nombre s'eleva a 1.242 (6,9% del total). Aquests dos apartats correspondrien als nascuts a l'Estat i que ara viuen fora. El motiu principal d'aquesta fugida podria ser l'elevadíssima taxa d'atur espanyola -ara frega el 19%.