“Es parla molt poc de cultura al Parlament”

Lluís Maicas és el número tres de la llista del PSIB al Parlament, el nou fitxatge de Francesc Antich; una sorpresa. Conseller i director de Comunicació de Quely, trenca la formalitat del seu vestuari amb una corbata groga estampada de petites balenes blaves. És un alt executiu -li agrada deixar clar que és un treballador, un directiu a sou, però no un empresari- que escriu novel·les i poesia. I que ara també fa política.

Executiu, poeta, emprenedor, novel·ista... i ara polític. Com ho compaginareu?
No sé com em distribuiré perquè no sé en quina situació quedaré després de les eleccions. També és vera que ja fa anys que he trobat una fórmula que em va molt bé: robar minuts als minuts. La constància. És a dir, no gaire feina però cada dia. Segur que la política afectarà qualque part de la meva vida, però encara no sé en quina mesura.

Per què ara heu decidit entrar en política?
Si no hi he entrat abans, ha estat per la manca de possibilitats d'anar a una candidatura per qüestions personals, de feina o conjunturals. Ara a mi m'anava bé i al partit li anava bé que jo hi entràs. A més, tenc una preocupació que ha augmentat els darrers mesos, i és que veig que qüestions que per mi són fonamentals estan en perill, com la unitat de la llengua o el territori. Veig que el discurs del PP recupera la línia del Govern de Jaume Matas. També em preocupen altres qüestions com l'atur i crec que la meva experiència professional pot servir per ajudar a cercar-hi solucions. Podia esperar assegut o prendre-hi part activa, i arriba un moment en què cal deixar de queixar-se i fer allò que es pugui.

Ara que parlau de la unitat de la llengua, no sou nacionalista? Com és que heu entrat al PSIB?
Conec molta gent dins el Partit Socialista que té una visió de país molt semblant a la meva. Hi ha hagut Damià Ferrà Pons, que era un capdavanter en l'àmbit nacionalista; hi ha Jaume Armengol i Francina Armengol... gent que té un sentit de país molt semblant al meu, tot i que tal vegada no se li digui clarament nacionalista. Però el llenguatge a vegades és enganyós; hi ha partits desgraciadament anomenats nacionalistes amb una gran part de gent imputada per la Justícia. Hem d'anar molt alerta amb les definicions. Jo em sent molt lligat a aquest país, però de cap manera no em sent lligat, per exemple, a algú molt nacionalista que posi les mans a la caixa de tots.
Què us serà més útil en política: el vostre vessant artístic o el de directiu?
El meu vessant pràctic. No m'agrada fer massa voltes a les coses quan ja estan decidides, ho consider una pèrdua de temps. Però preferesc equivocar-me i assumir els errors que no equivocar-me per no fer res. Tot i això, incorporar un poc de poesia a la vida no és dolent i incorporar la qüestió cultural al debat polític de les Illes tampoc no serà sobrer. Es parla molt poc de cultura en el nostre Parlament.

S'hi hauria de parlar més de la llengua?
De cultura en general. Només s'hi parla de cultura en determinats moments puntuals, i el segment cultural d'aquestes illes necessita expressar-se, que algú l'escolti i que tingui una veu a les institucions. Conec molta gent del sector que es queixa que als debats de política general de l'autonomia cap parlamentari no anomeni ni una sola vegada la paraula cultura.

Com a executiu, què creieu que cal fer per superar la crisi?
Haver viscut la crisi des d'una primera línia empresarial en dóna una visió diferent que haver-ho fet des d'una perspectiva funcionarial. Però les solucions màgiques no existeixen. Ara, hi ha una sèrie de mesures que poden pal·liar-la. L'empresari té problemes que hem d'ajudar a resoldre, com la burocràcia i la manca de crèdits i finançament.

El PP sembla confiat a aconseguir la majoria absoluta. Ho tenen tan fàcil com creuen?
Les dues legislatures en què Antich ha estat president de la Comunitat tampoc no havia de governar, segons les estadístiques. En política, fins que no s'ha votat no es pot assegurar res. Les enquestes poden assenyalar una tendència i és vera que els qui més paguen les crisis són els qui les han de gestionar. Per tant, qui està a l'oposició té la posició més còmoda. Però fins que no s'hagi votat, jo no ho donaria per fet.

S'ha oblidat la corrupció de la legislatura passada?
Hi ha una cosa que no entendré mai. Després que s'hagi posat de manifest que hi ha hagut tanta gent implicada en casos de corrupció, no entenc com els poden tornar a votar. No entenc com algú que vol el millor per al seu poble pot cometre l'error de tornar a votar un partit del qual s'ha demostrat que com a mínim una part important s'ha aprofitat del càrrec i de la situació. No tothom, perquè això ha fet mal a la gent honrada del partit que no ha posat la mà enlloc.