En contra d'allò que havia anunciat, el PP donà la sorpresa en el darrer ple del Parlament i, amb el seu vot en contra, impedí que s'aprovàs la llei d'igualtat, una norma que preveia mecanismes de discriminació positiva per a les dones per afavorir la igualtat amb els homes i que hauria impossibilitat donar fons públics als col·legis que segreguen nins i nines. La decisió dels populars, que havien anunciat que s'hi abstindrien i que fins ahir dematí havien negociat el text amb les forces d'esquerres, indignà el Govern en minoria i els col·lectius de dones que omplien l'hemicicle en l'última sessió de la legislatura. UM, com havia proclamat, s'hi abstingué perquè no s'aprovaren les seves esmenes.
La resolució dels conservadors de rebutjar la norma no sorprengué només perquè era diferent de l'anunciada, sinó perquè no havien presentat cap esmena a la totalitat del redactat, que es la fórmula normalment emprada per rebutjar una llei en bloc. La d'igualtat va ser eliminada a trossos, en una situació insòlita a la Cambra balear.
"No han fet res per la igualtat i ara fan una llei per complir el Pacte", assegurà en el ple la portaveu del PP en la matèria, Isabel Llinàs, que subratllà que "aquesta no és la nostra llei". Així, defensà la de 2006, que ella impulsà i que, segons afirmà, l'Executiu no aplica, i demanà la retirada d'un projecte "no consensuat". Fins poques hores abans, negocià la inclusió de propostes al text.
El vot en contra del PP i l'abstenció d'UM -que pretenia incloure en la normativa que la custòdia compartida dels fills s'estableixi per defecte en cas de divorci- evidencià en el darrer ple abans de les eleccions que el Govern està en minoria. Als passadissos del Parlament, el president, Francesc Antich, afirmà que el PP "ha mostrat la seva vertadera cara en contra de la igualtat", la seva "cara més dura", recalcà, i hi afegí que els populars són poc seriosos, atès que "fins al migdia havien negociat". Asseverà que els conservadors no creuen en la igualtat, "és un PP sense complexos", i es mostrà "molt decebut".
"Aquesta dreta és una dreta espanyolista, centralista i masclista, perquè aquesta llei advocava clarament per la igualtat entre dones i homes", assegurà la consellera d'Afers Socials, Fina Santiago, que qualificà de "vergonya" i de "pàgina negra del parlamentarisme" l'actuació del PP. La política del Bloc recordà que Llinàs havia negociat amb ells vuit mesos i "en vint minuts" havia canviat d'opinió per "alguna ordre de dalt" i defensà que la llei dels populars és una norma bàsica que s'aplica.
També s'indignaren les representants de col·lectius de dones presents. "Les dones del PPno creuen en absolut en les polítiques actives a favor de la dona", declarà la presidenta del Lobby de Dones, Francesca Mas. "És indignant", hi afegí Lourdes Martín, de la Plataforma per la igualtat. Àngels Cardona, de l'STEI, recordà que la llei hauria impedit concertar centres que segreguen alumnes. Des de la principal força de l'oposició, el portaveu, Antoni Pastor, manifestà que la votació demostra que, després de l'expulsió d'UM, l'Executiu està en minoria. "Els qui governen són ells, han volgut continuar governant a qualsevol preu i això, en democràcia, es paga així". Advertí que encara era més important la llei de pressupostos i el Govern no la tramità i defensà que la d'igualtat "no millorava" la del PP.
La llei preveia ajuts a dones que no cobren del seu ex
A més d'impedir que es donassin fons públics a les escoles que separen en aules diferents nins i nines, la norma que ahir rebutjà el Parlament hauria prohibit a l'Administració contractar empreses condemnades o sancionades per pràctiques discriminatòries. Amb tot, una de les novetats més importants era la de considerar l'impagament d'una pensió alimentària en cas de divorci com a violència econòmica contra les dones, a fi que poguessin rebre prestacions i ajudes. Les víctimes de violència masclista podrien percebre l'ajut sense esperar la sentència. A més, la norma preveia mecanismes de discriminació positiva perquè hi hagués una representació equilibrada en els nomenaments d'òrgans de l'Administració i promovia la no-discriminació per sexes als convenis de les empreses. Creava també la figura del defensor de la igualtat per garantir l'equitat en el sector privat.
I s'aprova la del bon govern amb retrets per la corrupció
La Llei del bon govern, que pretén difultar els casos de corrupció, sí que s'aprovà com era previst en el darrer ple. Sortí amb el el suport d'UM i sense el del PP, que es va abstenir en el gruix però que votà en contra de punts clau que imposen controls més exhaustius i transparència en les contractacions de l'Administració i que fixen un codi que compromet els càrrecs públics a no acceptar tractes de favor. El debat, tens, acabà amb retrets per la corrupció. La normtiva aprovada afecta tota l'Administració autonòmica -també empreses públiques- i inclou obligacions per millorar la qualitat del servei que s'ofereix i incrementar la transparència. També preveu incentius per als funcionaris, però no econòmics, com volia l'Executiu. Incorpora una mena de còdic ètic per als càrrecs públics, permet al Parlament avaluar la idoneïtat d'un alt càrrec i crea una Oficina d'Avaluació Pública.
La diputada del PP Catalina Soler afirmà que la llei és una "operació estètica" del Govern, perquè "no aporta res de nou" per evitar la corrupció i just vol "arraconar" el PP. Fins i tot, va retreure a l'esquerra suposats casos de corrupció i assegurà que la norma només era per justificar un màster d'un director general, un curs que era gratuït.
Els atacs de Soler foren contestats pel nacionalista Eduard Riudavets, que recordà els imputats del PP i que l'expresident Matas reconegué que havia defraudat a Hisenda. L'esquerra trobà una "vergonya" que el PP s'hagués limitat a intentar buidar la llei. Els retrets sobre la corrupció provocaren rebombori a la bancada conservadora i la presidenta de la Cambra, Aina Rado, cridà a l'ordre el popular José María Rodríguez.
Rodríguez tancà les intervencions en el debat del dictamen de la comissió d'investigació de Son Rossinyol. Anuncià que durà als tribunals el lloguer d'aquest edifici per part del Govern al polígon de Son Rossinyol i tornà a demanar la destitució del conseller Manera. Les forces d'esquerra defensaren la legalitat de l'operació i el dictamen s'aprovà amb menys duresa contra l'Executiu de la inicialment prevista. Tanmateix, la darrera sessió també serví per passar balanç. El president del PP, José Ramón Bauzá, afirmà que Antich "passarà a la història" per haver estat l'únic president que no ha tramitat els pressupostos i que ha governat en "miniminoria"."Vostè no ha exercit de president: només ha ocupat la cadira presidencial", sentencià el popular.
El màxim responsable autonòmic admeté que podria passar a la història per això, "però hi ha altres presidents que hi passaran per altres coses", afirmà en referència a Matas, imputat en el cas Palma Arena. Defensà que, "amb una crisi de cavall" i en minoria, s'han construït més escoles i més centres de salut que amb el PP "en època favorable". Amb els vots dels conservadors i l'abstenció d'UM s'aprovà una moció popular en la qual es critica que l'Executiu "ha dedicat més temps" a perseguir governs anteriors que no "a fer feina" per "resoldre" els problemes dels ciutadans. L'últim ple abans de les comicis s'inicià amb una foto de grup dels diputats i acabà al cap de deu hores amb les paraules d'Aina Rado, que no repetirà. Afirmà que havia estat un honor presidir la Cambra "malgrat les dificultats". Els parlamentaris aplaudiren.
27 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Com a ciutadà de les illes, i contribuient tenc el mateix dret de triar com vull educar els meus fills. Els record que a païssos com, Finlandia o Suècia tornen a l´ensanyança segregada. Els meus fills tenen el mateix dret que els altres Nosaltres hem optat per l´ensenyança diferenicada, com un altre a obtat er una altre tipus, tenc els mateixos drets Una vegada més s´ha demostrat a aquesta comunitat qui son els "talibans"i volen imposar la seva manera de pensar, n´hi ha que sols saben prohibir, deixin llibertat.
No és carregar contra l'Opus Dei, es fer ben palesa que els doblers públics NO VOLEM que serveixin per concertar escoles que segreguen per sexe. NO AMB DOBLERS PÚBLICS, les famílies que volen això, i que són del PP o encara pitjor, que ho paguin!!. Esper que desastres com aquest incentivin el vot d'esquerra-nacionalista.
N'he llegit moltes de tonteries i begenades en aquests comentaris. A més només carreguen contra l'Opus Dei com si fossin ells qui fan la política. Una tonteria com una casa. Esper que aquests espavil·lats d'ara se n'adonin que treure lleis en minoria i sense consens no serveix i ara es posen a cridar.
Gràcies al PP pel seu seny. Aqueixa llei era un desbarat de pagella major.
Aquesta llei, sense les esmenes, eixampla encara més la desigualtat que les dones aconsegueixen sobre els homes: Pensem en les liquidació de béns en el moment del divorci, atribució de l'habitatge familiar, custòdia compartida com a norma general, pensió compensatòria en funció dels ingressos reals de tots dos progenitors, mediació obligatòria i gratuïta, etc. Volen tipificar el maltractador econòmic, ja no les basta amb la propaganda per fer denuncies i aconseguir més fàcilment tot el que volen. No sóm del PP, i pens que els socialistes varen crear, en aquesta legislatura, unes desigualtats terribles en qüestió de igualtat, havent donat a les feministes un poder que perjudica als homes, a la família, i als menors. Tot això els llevarà vots, que ho tenguin a bon compte. Aquesta llei està ben enfonsada. Ara que es faci una que sigui de debó igualitària.
VOTA PP
No sigui cosa que es retirin les subvencions pùbliques a els "Legionarios de Cristo",amb un passat del seu fundador esgarrafidor: abusos a menors,fills secrets etc.La passada legislatura l'Ajuntament de Palma regalà solars a aquesta organitzaciò per construir co.legis.En Rodrigo de Santos,a la presò per abusos a menors es o era membre de la branca seglar d'aquesta congregaciò religiosa,que es nomena Lumen Cristo.
El més insultant de tot ha estat la forma en que s'han justificat: perque el Govern està en minoria. Es a dir, que han oblidat absolutament la capacitat per avaluar polítiques públiques i es dediquen a jugar a les majories i minories com si d'un joc de nens es tractàs. Han posat la traveta a una llei molt seria i important com es la d'Igualtat simplement per fer veure que tenen més vots que el Govern. Es pot ser més infantil?
` No se de que s'extranya sa gent.El PP es un partit de ideologìa neo-faixista,encara que es vulgui desfressar de democràtic.Basta veure la no comdemna al franquisme i veurer-los i escoltarlos els mitjans mès d'extrema dreta.
Jo no crec amb la igualtat. Les nines o al·lotes entre els 6 i 16 anys ès millor que estudiïn separades dels nins. Hi ha un fet biològic, entre els 6 i 13 anys són més intel·ligents les nines i separades podrien acabar el cicle de estudis an els 16 anys a la mateixa altura que els al·lots. A partir dels 13 anys les al·lotes perden terreny i estudiant separadament podrien tenir una ventatge per arribar a la meta an el mateix temps an els 16 anys amb els al·lots.