Comencem per la pregunta més simple. Per què es va crear la figura del jurat? El president de l'Audiència Provincial de Palma, el magistrat Carlos Gómez, ens ho explica. "A Espanya, fou una exigència. Quan es redactà la Constitució, es considerà necessari". La idea fou criticada en el seu moment, perquè en molts de països democràtics el jurat no existeix. Tanmateix, no tots els delictes poden ser jutjats per jurats. Aquests emeten veredictes en vistes per delictes d'homicidi, amenaces, omissió del deure de socors, violació de domicili, incendis forestals i tots aquells que hagin comès els funcionaris en l'exercici del càrrec. El jurat emet el veredicte, però és el magistrat qui hi dicta sentència. En tot cas, serà el jutge qui estableixi les penes.
Un exemple de jurat popular fou el judici per corrupció a l'exregidor de Palma Javier Rodrigo De Santos pel tema de la Visa municipal que utilitzà per pagar serveis en saunes gais i prostíbuls. Formar part d'un d'aquests tribunals és un dret i un deure. És una obligació. El magistrat Gómez ens indica que és format per "nou persones" que es trien en un sorteig bianual. I apunta que a l'Audiència hi té lloc una mitjana de 12 a 15 judicis populars a l'any. "Això demana unes 2.000 persones de cens electoral de totes les Illes. Després de la tria hi ha un període d'excuses, perquè no tothom pot ser jurat". Qui ho és, pot absentar-se de la feina amb un avís previ i rebrà una retribució.
Gómez assenyala que "per cada 9 membres d'un jurat, es trien 30 persones. Se'ls sotmet a una espècie d'examen en el qual també participen el fiscal i l'advocat defensor. El misser pot rebutjar fins a 6 persones sense motiu. Molts queden descartats". Els escollits assisteixen al judici i després es retiren per deliberar. El magistrat assegura que "les majories són distintes segons el que hagin de votar. No hi cal unanimitat: és una mica més complicat que a Dotze homes sense pietat".
El qüestionari
Gómez afirma que "un moment molt important és quan el jutge redacta un qüestionari per al jurat perquè, en contra del que hem vist a les pel·lícules, en el jurat espanyol no n'hi ha prou a dir inocent o culpable".
S'enllesteix un formulari ampli en què les respostes del jurat intervenen, en certa manera, en com serà la sentència". L'existència del dit formulari és imprescindible, perquè s'ha de conjugar "l'exigència constitucional d'un jurat amb l'exigència constitucional que tota decisió judicial ha de ser motivada.
En aquest qüestionari, que és bàsic, els demanen per les circumstàncies atenuants. Si no es fa bé, és motiu d'apel·lació i també és el que amb més freqüència causa anul·lacions". Un cas clar fou el judici per la mort de la jove Rocío Wanninkhof, en el qual l'acusada principal fou trobada culpable pel jurat. Aquest "es pot equivocar", assenyala Carlos Gómez. El magistrat reconeix que l'experiència és bona, tot i que "a la gent li fa molta por ser jurat: és una responsabilitat. Els acusats també ho veuen amb por, però és diferent".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.