El Govern turc no abandona. L'ambaixador a l'Estat, Ender Arat, ha enviat una altra carta de queixa al Parlament de les Illes Balears en contra de la proposició no de llei en què es reconeix com un genocidi la mort d'un milió i mig d'armenis a mans dels turcs otomans entre el 1915 i el 1921. Aquesta vegada, la carta inclou un argumentari en què es justifica la negació del genocidi armeni i d'altres documents com ara una llista de suposats atemptats terroristes comesos per armenis.
Tot plegat no és més que el segon episodi de l'intent de l'Executiu turc per fer que el Parlament de les Illes Balears rectifiqui el reconeixment del genocidi armeni que va aprovar per unanimitat la comissió de drets humans a petició del Bloc el 14 de desembre. L'ambaixador Ender Arat ja havia enviat una carta el 31 de gener per queixar-se i acusar els diputats del Bloc de "radicals". Aquesta darrera missiva encara va més enllà: "No tinc cap dubte que els diputats responsables donaran suport al procés de pau (entre armenis i turcs) i no permetran que una minoria intenti manipular els procediments parlamentaris amb finalitats il·legítimes", escriu Arat. I afegeix que confia que el Parlament "farà les accions oportunes per posar remei al mal causat per una minoria". Tot i que Arat parla de minoria, el diari de sessions de la comissió deixa clar que tots els grups hi van votar a favor i que cap dels diputats que va intervenir no dubtava que el reconeixement era adequat.
Amb la carta, l'ambaixador turc incloïa un dossier de gairebé setanta pàgines en el qual des d'un punt de vista pretesament acadèmic volia demostrar que el 1.500.000 d'armenis morts a principi del segle XX i el 1.200.000 que va haver de fugir no van ser les víctimes de cap genocidi. El document inclou frases estel·lars com "si el govern otomà hagués volgut eliminar els armenis al seu Imperi ho hauria pogut fer més fàcilment matant-los i desfent-se'n al lloc on vivien, i no emprenent una deportació a gran escala dels que residien a les zones de guerra orientals sota la supervisió d'observadors estrangers".
A més, cal tenir en compte que el darrer diumenge de febrer la web de PSM-IV rebé un atac informàtic que la va deixar inutilitzada. El reivindicava un hacker turc i la formació sospita que era una represàlia pel reconeixement. No és el primer atac informàtic d'origen turc documentat a webs que parlen del genocidi armeni. El Govern turc manté que els armenis van morir a causa de la Segona Guerra Mundial, però el Parlament Europeu, l'Associació internacional d'acadèmics del genocidi, el Senat dels Estats Units i una vintena d'estats tenen clar que els armenis van patir un genocidi a mans de l'Imperi Otomà. El dossier tramès per l'ambaixador Ender Arat també contenia documents com una cronologia de presumptes atemptats terroristes armenis contra els interessos turcs, però el més antic és de 1973, mig segle posterior al genocidi.
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Turquia no només no respecte els drets humans del poble armeni sinó també del poble kurd. Aquesta és una altra de les raons per les quals no hauria de ooder entrar a la UE