Foto d'arxiu de la comissaria central a Palma de la Policia de l'Estat que estarà activa mentre no se substituexi per un cos propi. | Miquel Àngel Canals - M.À.C.

TW
5

Tot i que la llei que empara la policia autonòmica tot just s'ha començat a tramitar, el Govern ja fa anys que té un pla de com fer el desplegament de la policia pròpia de les Illes Balears, segons consta en un document de treball al qual ha tingut accés Esquerra Republicana. És més, segons el president del partit, Joan Lladó, el document preveia fer el desplegament de 304 agents entre el 2010 i el 2011 basant-se en el cost de la policia turística, que paga l'Executiu. Segons Lladó, doncs, els primers dos anys de desplegament no comportarien un augment de despesa per al Govern, com a molt caldria finançar la construcció de la seu central, perquè els sous i els equips ja es paguen ara amb la policia turística. Lladó diu que no és veritat que el PSIB s'oposi al desplegament per l'augment de despesa, defensa que s'hi nega per pressions del Govern de l'Estat.

El document de treball, preparat per un assessor del Govern, preveia un desplegament inicial de 1.000 agents que es completaria en diverses fases. Els primers dos anys s'havien de completar dues promocions de 152 agents cada una, fins arribar als 304 policies, una xifra semblant a la del total d'agents de la policia turística que hi ha ara. Així se substituiria la policia turística de manera que no implicaria cap augment considerable de despesa. A partir d'aquest punt, el desplegament s'hauria de fer en funció de les negociacions entre els governs balear i espanyol.

Amb el desplegament inicial d'un miler d'agents completat, el document preveia que n'hi hagués 150 destinats a Menorca, 150 més a Eivissa, 50 a Formentera i 600 a Mallorca, repartits en grups de 150 als sectors Tramuntana, Migjorn, Centre i Ciutat. A banda, en quedarien 50 més de disponibles per reforçar zones concretes en moments determinats o per d'altres tasques. El document arriba a l'extrem de detall de definir quants agents hi hauria a cada torn dels dies festius o feiners a cada sector un pic s'hagi completat el desplegament inicial. Així, preveu que als sectors amb 150 agents hi hauria entre 25 i 30 agents als torns de matí i horabaixa i entre 18 i 21 a les nits. Als festius, la presència es reduiria a quatre agents al matí i a l'horabaixa i a tres al torn de nit.

De fet, fins i tot s'ha estudiat l'evolució de la població de les Illes Balears segons el mes de l'any i estableix que la taxa de polices per cada mil habitants oscil·laria entre els 5,1 al gener, quan hi ha manco turistes, i els 2,1 a l'agost i al juliol, quan la població total de l'Arxipèlag arriba al punt màxim dels 3,2 milions d'habitants.
El document anomena "guaites" als agents de la policia autonòmica, un nom que fa temps que sona, però que no és oficial i que encara s'ha de definir.

Entre d'altres aspectes, el document de treball fins i tot preveu els mitjans físics que caldrien per posar en marxa el desplegament de la policia pròpia de les Illes. Així, inclou una llista en què es diu que caldrien dependències per a l'Administració, la seu central del comandament i els oficials superiors; una sala per passar llista i una aula; vestidors per als agents; zones d'entrenament com un pavelló de defensa personal, un gimnàs, una galeria de tir i una zona per fer-hi simulacions; un garatge i una emissora vinculada als telèfons d'emergències, etc.

De fet, l'informe fins i tot entra en detalls de seguretat com ara per proposar que hi hagi càmeres de vídeo a la s'ala d'escorcolls i a les cel·les, que haurien d'estar prepades perquè els detinguts no es puguin autolesionar. La zona d'atenció al públic hauria d'estar protegida amb vidres blindats i per entrar-hi caldria passar un arc de seguretat, un detector de metalls. També es preveu la instal·lació de càmeres a l'exterior de l'edifici. Proposa que les instal·lacions estiguin preparades per créixer de manera modular a mesura que avanci el desplegament.

Una llei que no s'aprovarà a temps

El Parlament va aprovar dimarts 22 de febrer la presa en consideració d'una proposició de llei d'UM per regular la policia autonòmica. Hi van votar a favor tots els partits -inclòs el PP- excepte el PSIB. Ara, aquesta votació arriba massa tard: no ho fa a temps perquè la llei surti endavant abans de les eleccions. De fet, no només el PSIB no és partidari de desplegar la policia autonòmica; el PP, com a mínim el de Madrid, no vol veure més policies autonòmiques a l'Estat. De fet, dimarts ja se sabia que la votació era merament simbòlica, quan es dissolgui la Cambra per convocar les eleccions, la proposició de llei caurà.

Dimarts la consellera de l'Interior, Pilar Costa, (PSIB) va dir que, en plena crisi, no és el moment de tramitar la llei. Els socialistes sempre s'han basat en l'argument de l'augment de despesa per negar-s'hi. De totes maneres cal tenir en compte que la policia autonòmica de les Illes Balears és una de les competències previstes a l'Estatut i és un dels compromisos del Pacte de Govern del 2007. Segons Joan Lladó, de fet, el Govern ja fa temps que té preparada una proposta de llei de la policia autonòmica, però no l'ha tirada endavant per la negativa de Madrid a acceptar-la.