Les Unitats Mòbils d'Emergència fan més feina que mai

Les Unitats Mòbils d'Emergència Social (UME) gairebé han duplicat la xifra de ciutadans atesos anualment durant els darrers quatre anys. Dels 547 usuaris d'aquest servei social el 2007, s'ha passat a 919 el 2010. D'aquests 919, 635 són persones que es troben sense llar. Tal com hi precisa el director executiu de Serveis Socials del Consell de Mallorca, Jesús Mullor, "aquest col·lectiu és el que més s'ha incrementat amb la crisi. Es tracta de gent que va justa i en molts de casos, mentre solucionen transitòriament la seva situació, estan al carrer". Hi afegeix que "el fet de no tenir mai casa suposa que les UME no han auxiliat aquestes persones més de tres vegades en un mes". D'aquests gairebé 1.000 indigents atesos l'any passat, també n'hi ha 144 que estan sense llar de manera permanent i 140 més que són ajudats per les UME tot i que no visquin al carrer, si bé necessiten la intervenció d'aquest cos d'emergència.

L'equip de les UME, dirigit a la gent en situació d'exclusió social que pernocta als carrers de Palma, té dues finalitats: "atendre'n les necessitats bàsiques i les situacions límit", a més de "fer feina amb ells per convèncer-los i 'menjar-los' el cap perquè s'integrin a la xarxa i deixin el carrer", declara Jesús Mullor. Una ambulància, un sanitari, un treballador social i un psicòleg s'encarreguen de socórrer amb menjar i roba els qui estan de- semparats a Ciutat. Actualment, "tenim coberta l'atenció d'aquest tipus de persones gairebé tot el dia". Les UME diürnes treballen de les vuit del matí fins a les vuit del vespre i les nocturnes, de les deu del vespre a les tres de la matinada.

El programa es finança mitjançant un conveni de col·laboració establert entre la Conselleria de Presidència i Esports, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) i l'Ajuntament de Palma. L'IMAS del Consell de Mallorca en té la titularitat i la Creu Roja es cuida de la gestió del servei.

"Les UME tenen capacitat per portar a terme un total de trenta intervencions en un dia. La feina no és només la de donar-los un tassó i una flassada, sinó que se'n fa tot un seguiment", assegura el responsable. El que se cerca és que aquesta gent normalitzi la seva vida i vagi a viure a un dels centres de titularitat pública i gestionats per l'IMAS o pel Servei d'Acollida i Promoció Sociolaboral (SAPS) de Cort, en el marc de la Xarxa d'Inclusió Social.
"Tots els qui estan als albergs no dormen al carrer, però tampoc no es pot afirmar que tinguin casa. El 80 per cent no disposa de recursos, però sí d'un lloc on dormir", en comenta Mullor.

La crisi econòmica, que ha portat molts ciutadans a la precarietat, també ha provocat que els serveis socials hagin vist incrementat el seu treball. En el cas dels refugis, això es tradueix en el fet que actualment només queden 21 places lliures als centres del SAPS i 11 als del Consell. Tal com reconeix el director executiu, "com a valoració, se'n pot concloure que en podríem necessitar més, perquè n'anam justos". En tot cas, aquestes xifres no corresponen a una disponibilitat real, atès que "no hi estan comptades les places d'emergència social que s'activen, per exemple, en casos de fred extrem". A més,assegura que "si ningú vol anar a cap centre d'acollida, no en queda fora".