TW
0

Cristina Soro, exadministrativa i comptable del Grup Marxant, vinculat a l'empresari de la comunicació Jacint Farrús, ha manifestat en qualitat de testimoni que aquesta mercantil va pagar la fiança que altres empreses externes havien d'abonar si desitjaven presentar-se a un negociat convocat per l'Institut Balear de Turisme (Inestur) a què ja es presentaven tres empreses de Farrús, el que per a la Fiscalia anava dirigit a donar una aparença de concurrència al concurs i simular d'aquesta manera que no solament societats de l'empresari optaven a aquest procés.

Durant la seva declaració davant de la titular del Jutjat d'Instrucció número 10, Carmen Abrines, encarregada del cas Voltor, Soro ha explicat que va ser Guillermo Bongiovanni, administrador de l'empresa Torun Consulting -també vinculada a Farrús- qui li va indicar que Marxant pagaria les fiances d'entre 1.700 i 2.000 euros en efectiu, malgrat que finalment aquests negociats d'art i cultura van quedar deserts. Per això, Bongiovanni (imputat en la causa) li va dir que les fiances serien tornades per l'Inestur i per a això l'empresa pública un número de compte per transferir-les.

Ordres de Farrús

Tal com ha apuntat, la fiança de les empreses externes -Digital Point, Antibala, Gestpamiba i Eurogestió- "es posava per ordre de Bongiovanni", qui "treia els diners, me'ls donava en efectiu i jo procedia a l'ingrés del mateix". No obstant això, ignora, segons ha apuntat, que Farrús tingués coneixement d'aquestes pràctiques, si bé "sempre em va donar la sensació que rebia ordres dels meus superiors i aquests de Farrús".

La testimoni ha assenyalat, en aquesta mateixa línia, que no li va semblar estrany que es prestassin fiances a nom d'altres empreses ja que l'objecte del grup era ajudar altres mercantils "en el seu ressorgiment econòmic". En qualsevol cas, ha explicat que no va rebre cap ordre en el sentit que es presentassin diferents empreses per als diferents negociats, als quals des de Marxant es van presentar Màrqueting Turístic, Ecosistem i Centiment.

7.000 euros

D'altra banda, Soro ha estat inquirida per un xec al portador de 7.000 euros que Bongiovanni li va instar perquè elaboràs, la qual cosa "va estranyar" l'administrativa ja que no podia contabilizalo als llibres corresponents, com tampoc l'administrador no li va dir a què anaven a ser destinats els diners. No obstant això, ha explicat que l'encausat li va anar lliurant progressivament tiquets de restaurants així com per altres conceptes per anar justificant la destinació de la partida i que es troba sota investigació.

Finalment, l'ex comptable ha declarat que una dona va ser contractada en el Grup Marxant després de demanar feina a l'exresponsable econòmic de l'Inestur, Àlvaro Llompart, a qui va conèixer "a una festa", la qual cosa va suposar, segons el parer de la testimoni, una compensació per la concessió a Torun de Arte i Cultura. "Tot això ho sé perquè m'ho va dir Fátima", ha manifestat en relació amb la contractada, de qui ha defensat que "tenia formació i no era un gerro".

La compareixença de la testimoni ha tingut lloc en el marc d'una de les peces separades del cas Voltor, que indaga si l'empresari va rebre un tracte de favor per part de l'Administració pública mitjançant adjudicacions presumptivament irregulars. De fet, les investigacions la situen com "figura clau a l'entramat" de concessions realitzades, i la relacionen amb 21 societats en la que consta com a administrador o apoderat i en unes altres 120 de mercantils de les que ha format part.

Mentrestant, les declaracions es reprendran el pròxim dijous amb l'interrogatori de l'expresident d'UM Miquel Àngel Flaquer, que va sol·licitar la seva compareixença voluntària en el marc de la peça que investiga la transferència presumptivament irregular des de l'Inestur d'1,2 milions d'euros públics en un compte corrent obert en l'entitat bancària Banif. Després de formular aquesta petició, la magistrada va reobrir la instrucció d'aquest serrell, que ja havia conclòs, per poder prendre-li declaració.

Les indagacions del cas Voltor se centren en una presumpta desviació de fons públics mitjançant subvencions irregulars a persones afins a UM, i apunten que van poder cometre's els presumptes delictes de malversació de cabals públics, prevaricació administrativa, frau a l'administració i suborn. L'operació va ser oberta el 3 de febrer de 2010 per ordre del Jutjat d'Instrucció número 10, encarregat del cas després de la querella interposada per la Fiscalia Anticorrupció.