Una contenció urbanística poc planificada

La contenció urbanística de les Illes Balears hauria de tenir en compte la capacitat per aguantar la pressió de l'Arxipèlag. L'autora de la tesi Las limitaciones al crecimiento poblacional y espacial en la normativa territorial y urbanística, Aina Salom, és partidària que es consideri la capacitat de càrrega que té el territori balear a l'hora de la planificació.

L'estudi posa també una especial atenció en la necessitat d'adoptar nous criteris amb els quals es pugui implantar la regla "de la racionalitat i l'equilibri" entre les possibilitats de creixement urbanístic i l'ús dels recursos naturals. És aquí on reivindica la introducció del concepte de capacitat de càrrega, que cal tenir present especificant-ne els dos paràmetres: superfície i projecció demogràfica.

En aquest treball, l'autora qüestiona alguns aspectes positius i negatius d'aquestes actuacions i reclama "consens polític perquè les comunitats autònomes i els municipis puguin adoptar mesures d'ordenació territorial i urbanístiques basades en la racionalitat i la sostenibilitat", en atenció a les característiques i necessitats pròpies del seu territori.

La recerca de Salom adopta com a punt de partida el marc normatiu vigent en la implantació d'instruments amb els quals s'ha d'ordenar el creixement territorial i urbanístic. La tesi atorga una especial importància a la normativa estatal i a l'autonòmica i posa l'accent en els diferents exemples que, en l'àmbit de l'Arxipèlag, han suposat precedents en la fixació de límits al creixement urbanístic, en superfície i poblacional.

La investigadora hi assenyala que "s'ha de posar fi a la situació que s'ha anat consolidant aquests darrers anys, segons la qual els municipis han continuat l'aprovació de plans urbanístics que, en la major part dels supòsits, s'instrumenten al servei del creixement i la facilitat de les promocions immobiliàries". La sobreproducció d'habitatges desproporcionada respecte de la densitat poblacional -que ha generat greus dificultats econòmiques a bona part de les empreses lligades al sector de l'edificació, perquè no s'han venut- ha portat al que hauria de ser un final d'etapa per al caos urbanístic. Com a exemple d'aquesta manca de planificació, l'autora esmenta Granada, on s'han fet previsions sense tenir en compte una estimació de la projecció demogràfica i s'ha construït per sobre del que era realment necessari.

Amb tot, la tesi tampoc no cerca defensar el creixement urbanístic zero ni l'immobilisme, atès que el mateix terme 'desenvolupament' denota progrés, transformació; sinó que es tracta de "reduir l'impacte d'aquest creixement fomentant la regeneració de la ciutat que ja hi ha".

El desenvolupament

A la primera part de l'estudi, es posa en relleu l'existència d'una multitud de mesures comunitàries i internacionals que tracten la qüestió del desenvolupament sostenible i que assenyalen que la noció de medi ambient es pot afrontar des de diferents àmbits, segons que afecti la gent, l'urbanisme, l'ordenació del territori, els recursos naturals, els residus i el clima, entre altres factors. No obstant això, el treball se centra en les actuacions i disposicions relacionades amb la correcta ordenació del medi urbà i l'ús sostenible del sòl. Aquesta primera part de la tesi posa èmfasi en la Llei 8/2007, de 28 de maig, del sòl, i en el vigent text refós de la Llei del sòl (TRLS/08), atès que per primera vegada es regula el règim jurídic dels terrenys tant des de la vessant econòmica com de la mediambiental. En aquesta norma, les situacions bàsiques del sòl poden ser dues: urbanitzada o rural, i queda en mans del legislador autonòmic la clau per a la consecució de desenvolupaments urbans equilibrats amb l'ús dels recursos naturals i la capacitat de càrrega del territori, afavorint o contenint els processos d'ocupació i transformació de terrenys mitjançant l'establiment de límits infranquejables de sostenibilitat.

A la segona i la tercera parts de la investigació, s'estudien les mesures implementades en diferents comunitats autònomes per limitar el creixement urbà en extensió superficial i poblacional. L'autora hi parteix de les disposicions legals per analitzar com els planificadors afronten la regulació del fenomen urbà en un àmbit supramunicipal o municipal concrets. En definitiva, s'hi analitza si s'aconsegueix fer una passa més i avançar en la implantació d'autèntiques mesures de contenció.

En aquesta línia, va ser necessari seleccionar algunes de les legislacions i els planejaments promulgats sobre la matèria, amb el convenciment previ, segons l'autora, que "també existeixen altres mecanismes de contenció superficial i poblacional". Amb un excel·lent cum laude, la tesi ha estat dirigida pel doctor Avel·lí Blasco, catedràtic de Dret Administratiu de la UIB, i es preveu que sigui publicada pròximament a través d'una coedició de l'Institut Pascual Madoz de Territori, Urbanisme i Medi Ambient (Universitat Carles III de Madrid) i de l'Institut Nacional d'Administració Pública (Ministeri de Política Territorial i d'Administració Pública).