El Tribunal Suprem, a Madrid, considera el castellà com a llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya. | R.L.

TW
33

El conseller d'Educació i Cultura de les Balears, Bartomeu Llinàs, ha assegurat que les sentències del Tribunal Suprem (TS) que ordenen la Generalitat catalana que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles "no afecta les Balears" perquè a les illes hi ha una "realitat diferent". En declaracions a la premsa després de participar en la tradicional copa de Nadal oferta pel Govern regional als mitjans de comunicació, Llinàs ha assenyalat que a les Balears s'aplica la Llei de Normalització Lingüística i el Decret de Mínims, pel que hi ha "una realitat diferent de la catalana", i "no té per què afectar en absolut" la sentència ha remarcat.

"No té per què aplicar-se la mateixa sentència en dos llocs que parlen la mateixa llengua però que tenen un sistema educatiu diferent", ha indicat el conseller qui ha eludit valorar la sentència ja que "quan afecti a les Balears ja entraré a criticar, tenc la meva opinió però és una sentència que s'ha d'acatar". Finalment, Llinàs ha afirmat que el Decret de Mínims assegura que es doni el 50 per cent de la docència en català, mentre que el castellà "dependrà del projecte lingüístic de cada centre", ja que no és el mateix un col·legi "immers en la Serra" amb la majoria de catalanoparlants que un de Palma amb gran presència d'immigrants, ha explicat.

No obstant això, ha detallat, es fan avaluacions en els centres i en funció dels resultats obtinguts, aquests hauran de corregir les dades perquè es produeixi "una igualtat en resultats". Es pot destacar que la Fundació Cercle Balear (FNCB) ha considerat que les sentències també són vinculants per als tribunals de les Balears, i, a més, ha aconsellat als ciutadans de les illes que considerin que s'està vulnerant el seu dret a escolaritzar als seus fills en espanyol al qual invoquin la sentència de l'Alt Tribunal.

Biel Barceló

El secretari general del PSM, Biel Barceló, ha titllat de "segregacionistes" i "innecessàries" les tres sentències del Tribunal Suprem (TS) que ordenen a la Generalitat Catalana que el castellà sigui llengua vehicular a les escoles en compliment de la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l'Estatut.

Les esmentades sentències van ser emeses ahir dimecres i obliguen la Generalitat a adaptar el seu sistema d'ensenyament a la "nova situació creada" per la decisió sobre l'Estatut, que considera el castellà com a "llengua vehicular" en els centres docents de la comunitat.

Sistema garantista

Segons l'opinió del PSM, el sistema educatiu actual "garanteix" que al final del procés educatiu els alumnes saben parlar perfectament tant el castellà com el català. Per això, ha considerat que les sentències del TS són "absolutament innecessàries" i només es poden entendre des d'un prisma "polític".

El dirigent nacionalista ha assenyalat que ja esperaven aquest tipus de conseqüències després de l'aprovació de l'Estatut, que considera el castellà com a llengua vehicular en els centres docents, si bé ha subratllat que no poden acceptar aquesta situació.

Decret de Mínims

En el cas de les Balears, l'ús de la llengua catalana en els centres educatius queda regulat pel Decret de Mínims, aprovat per unanimitat de tots els grups durant el Govern del PP el 1997. Barceló ha indicat que, des de la seva aprovació, aquesta norma tan sol ha provocat casos conflictius mínims en l'àmbit educatiu.

"Si d'aquesta sentència deduïm que el que hem d'aplicar és el segregacionisme lingüístic en el sistema educatiu, estarem creant un greu problema social des del nostre punt de vist", ha asseverat Barceló.

"Això voldrà dir que haurem de separar els alumnes segons si són castellanoparlants o catalanoparlants, és a dir, estarem creant segregacionisme en la societat", ha afegit.

Barceló ha explicat que, en cas de dur-se a terme aquesta separació dels alumnes, el que ocorreria és que els al·lots catalanoparlants parlarien el català com a llengua materna i el castellà en haver-ho après en la societat. Tanmateix, per als castellanoparlants suposaria un perjudici perquè no aprendrien el català ni en l'àmbit familiar ni a l'escola.

Bilingüisme garantit per la Constitució?

El secretari general del PSM ha apuntat que el que caldria plantejar-se amb aquest tipus de sentències és si el bilingüisme està garantit amb la Constitució i que, en cas de no ser així, el que caldria proposar és la modificació de la Carta Magna.

Es pot assenyalar que l'alt tribunal ha adoptat aquesta decisió en tres sentències de la Sala del Contenciosa-Administrativa que responen a les demandes que van realitzar els pares de diversos alumnes que reclamaven que el castellà fos "reintroduït com a llengua vehicular de forma proporcional i equitativa en relació amb el català en tots els cursos del cicle d'ensenyament obligatori" i demanaven que totes "les comunicacions, circulars i qualsevol altra documentació" del centre, tant oral com escrita, els fossin dirigides en castellà, d'acord al principi de cooficialitat d'ambdues llengües.