Antich demanarà un estatut especial per als aeroports balears

El president Francesc Antich demana aquesta setmana al Govern central que es creï un estatut especial per als aeroports de les Balears. Aquest text impediria que Son Sant Joan i la resta d'infraestructures poguessin ser sotmeses al règim de semiprivatització que Moncloa ja ha aprovat per a Barajas i el Prat.

Tant el president Antich com la consellera de Turisme, Joana Barceló, confirmaren ahir que aquesta mateixa setmana sortirà cap al Ministeri de Foment la petició formal perquè les Balears quedin fora de la semiprivatització d'AENA (Aeroports Espanyols i Navegació Aèria). Aquest document tindrà dos punts: per un costat, es demana a Madrid que tingui en compte el fet insular, que ha de ser objecte d'una protecció especial; per l'altre, la naturalesa eminentment turística de l'estructura econòmica balear.

Mentre que a la Península el turisme representa el 10% del Producte Interior Brut, a les Balears és el 70% directe més un 20% més indirecte. Sense el turisme, les Balears no són res. Sense els seus aeroports, tampoc no són res. Que les infraestructures aeroportuàries caiguin en mans d'una empresa forana o estrangera podria posar en perill l'economia balear.

Nou règim jurídic

L'aposta del Govern balear és acoseguir un nou règim jurídic aeroportuari que garanteixi la cogestió, és a dir, l'entrada de les institucions i els agents socials balears en la gestió de Son Sant Joan i els aeroports de Menorca i Eivissa. En paral·lel al document, que aquesta setmana s'envia al Ministeri de Foment, el president Antich afirmà ahir que "s'impulsarà una reunió en la qual també participaran el conseller de Mobilitat i els representants de les organitzacions empresarials balears per acabar d'articular la nostra proposta definitiva". Antich està decidit a impedir que els aeroports de l'Arxipèlag quedin fora del control balear.

El problema de fons és que el Govern Zapatero necessita recursos. Per això ha impulsat la privatització de Barajas i el Prat, que donen beneficis a AENA. Un altre dels aeròdroms que genera més recursos és el de Son Sant Joan.
AENA controla en aquests moments 47 aeroports i dos heliports. El problema és que, llevat de set o vuit, la resta són deficitaris o altament deficitaris. Només pot aspirar a privatitzar els que donen superàvit o compensar la semiprivatització dels que generen recursos amb alguns que no en generen. La política d'AENA dels darrers anys ha estat fer més i més aeroports, com és el cas del de Lleó, Osca i altres ciutats que tenen un trànsit de passatgers molt reduït. Són grans inversions de prestigi per donar imatge de màxim desenvolupament de l'Estat espanyol que, en època de crisi, s'han mostrat ruïnosos i d'amortització quasi impossible. Mentrestant, la política de la Unió Europea és de privatitzar el màxim de serveis que puguin assumir les empreses privades, ja que és considerada la millor manera de reduir el dèficit. El Govern ZP es troba entre l'espasa i la paret

Els fets insulars

La posició del Govern balear arrenca de la Constitució mateixa, que assenyala l'especial protecció dels fets insulars. Per aquest motiu, des de fa unes setmanes el Consolat de la Mar està en contacte amb l'Executiu canari per fer un front comú que eviti que illes que viuen del turisme quedin amb el temps en mans d'empreses foranes sense tenir cap possibilitat d'influència en els òrgans de gestió aeroportuaris.

De moment, és una incògnita la resposta que donarà Madrid a la petició balear de cogestió i d'entrada de les institucions i dels agents socials balears dins els aeroports. Hi ha hermetisme en el nucli del Govern que controla les línies mestres de la conducció de l'Estat, començant pel ministre Blanco, que aquests dies passats ha estat molt enfeinat a resoldre la crisi dels controladors. Però el Consolat no oblida que va ser el president Zapatero qui, en persona, es va comprometre a treballar per la cogestió dels aeroports balears. La solució seria un estatut especial. No se sap si Madrid l'acceptarà.