Antich, saluda el conseller Manera abans que comenci el ple que l'havia de reprovar per tercer pic. | J.Torres
El consens tornà ahir al Parlament per aprovar dues lleis menors: la de publicitat institucional, que vol evitar que aquestes entitats facin propaganda; i la de mediació familiar, que converteix aquest procés en un servei públic. No tot fou consens. L'oposició (PP i UM) s'uní per tornar a criticar el conseller Carles Manera, que ja acumula tres reprovacions, aquesta per no haver tramitat els pressupostos. La reprovació de Manera anava acompanyada de diverses exigències al Govern: que entregui de manera urgent l'estat d'ingressos i despeses, que s'activarà l'1 de gener amb la pròrroga dels pressupostos; que no pugui dur a terme ni ampliacions ni modificacions de crèdit sense autorització prèvia del Parlament; i que se sol·liciti un informe a la Sindicatura de Comptes sobre la legalitat de la pròrroga. UM impedí que s'exigís al Govern que el nou endeutament s'hagi de fer per llei.
Precisament Manera informà que el nou sistema de finançament suposarà entre 450 i 500 milions addicionals el 2011 i uns 400 milions enguany. El PP digué que just suposava 250 milions.
Al marge d'això, Son Espases centrà bona part de la sessió. El conseller de Salut, Vicens Thomàs, negà que hi hagi gens de sobrecost en la seva construcció. El PP li'n demanà el contracte final i el titular recalcà que el cost és de 235 milions, després de la introducció de millores per valor de 60 milions. També afirmà que el centre funciona amb relativa normalitat i sense incidències rellevants. Durant el ple, el conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, defensà que la directora de l'IES Pau Casasnoves d'Inca no promogueren la manifestació contra la política lingüística del PP. Els populars atacaren durament l'Executiu i la responsable de l'institut, "la dona d'un conseller botabarreres", en referència a Biel Vicens.
2 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Teniu una veneració per en Manera i na Salom que ja dóna que pensar malament.
Perdonau la reflexió pública, però m'agradaria molt saber quina motivació pot tenir un Conseller d'un Govern reprovat (fins a tres vegades) pel Parlament (ergo pel poble) per no dimitir. Voldria saber que interpreto jo malament sobre les reprovacions que me fa pensar que ho hauria de fer. Però bé, en teoria democràtica quan a un govern de coalició o en minoria no li aproven els pressuposts sòl dimitir i convocar eleccions (o així va passar per exemple a Espanya el 1996 amb González). I això tampoc no passa. És clar que també és ben difícil trobar una explicació raonable del perquè tampoc no es presenten els pressuposts al Parlament. En definitiva, penso que un Govern sustentat pels partits que perderen les eleccions, i que evidentment és tan legítim com si s'hagués sustentat en el guanyador, hauria de ser molt més curós en mantenir les formes i un respecte extrem a la pulcritud democràtica.