La fiscal Rosario García estudià dret a Madrid, al CEU San Pablo. I com que li va "agradar força el dret penal", trià el Ministeri Fiscal. No té "antecedents a la família", però el seu marit és jutge. "Procuram no dur la feina a casa", afirma. I a més, "afortunadament som incompatibles".
Palma ha estat la seva "primera i única destinació. Vaig quedar i no conec cap altra fiscalia. De Madrid a les Balears, per febrer en farà 22 anys". Primer passà per Inca, després Manacor, a Instrucció 7 -on estigué 12 anys i on assumí tasques de vigilància penitenciària durant un lustre. Més tard, anà a Violència Domèstica fins que el 2002, amb el canvi del cap a la Fiscalia, entrà a la secció de Menors.
García remarca que "en la jurisdicció de menors és el fiscal qui instrueix. En els procediments d'adults ho fan els jutges d'Instrucció, però quan l'infractor té entre 14 i 18 anys, ho feim nosaltres". Els dos aspectes o àrees bàsiques de treball són Protecció i Reforma. "Protecció són menors en situació de desemparament de 0 a 18 anys". L'autoritat competent en aquesta matèria és l'Entitat Pública de Protecció, que pertany al Consell Insular i que és qui adquireix la tutela de manera automàtica sobre el menor".
La Reforma, en canvi, afecta els al·lots d'entre 14 i 18 anys que cometen delictes. Aquí l'autoritat competent és la Direcció General del Menor, del Govern balear, que és responsable d'executar les mesures que dicat el jutge de Menors. Quant als abusos, hi ha un programa que es diu Atura't i que s'aplica als que hagin comès infracció penal". Per a les víctimes existeix "un altre programa que possibilita treballar amb infants que han patit abusos i amb famílies protectores".
Enduriment de la llei
La fiscal afirma que "el terme 'enduriment de la Llei del menor' és un terme totalment equivocat i fora de lloc. A nosaltres, el que ens mou és el superior interès del menor. La infracció penal és el pretext per començar a treballar amb el jove o la jove i les seves mancances. És l'excusa per a "la nostra intervenció socioeducativa". Per això disposen de tot un equip tècnic que comprèn "psicòlegs, educadors i treballadors socials. Fan feina en exclusiva per al Jutjat de Menors i el fiscal de Menors. La feina en equip és bàsica -indica-, una tasca molt delicada".
García no considera que la Llei del menor sigui "tova", sinó més aviat flexible, perquè aporta un "ventall tremend de mesures. Les més costoses són les d'internament, terapèutic o no". L'internament en un centre pot ser de tipus tancat, en què el menor no pot sortir per res; semiobert ,en el qual, si es porta bé, pot sortir en activitats molt concretes; i obert, que vol dir que el jove realitza el programa fora del centre. Després, altres mesures són "la llibertat vigilada, la prestació de serveis en benefici de la comunitat, la prohibició d'apropament, les tasques socioeducatives, etc". S'apliquen mesures, no penes. Aquest darrer terme només existeix en relació amb els adults.
La fiscal també parla de tipologia de delictes i diu que els més habituals són: "robatori amb ús de força i amb intimidació, furt amb ús de ciclomotor o vehicle, furt per emportar-se roba", etc". També existeixen, però, altres delictes que, tot i que en menor quantitat, no són estranys. Dins aquesta tipologia hi trobam "un poc de tràfic de droga, delictes contra la llibertat sexual, lesions greus i menys greus, maltractament familiar i, més recentment, associació il·lícita amb les bandes -bandes, sobretot, de joves d'origen sud i centreamericà. Pel que fa a noves tecnologies, afegeix que de cada cop es registren més "amenaces, coaccions i delictes contra la llibertat sexual. És a dir, que a internet els joves es relacionen de manera sexual i hi inclouen vídeos o amenacen de fer-ho si les víctimes no fan el que ells demanen per la webcam".
Edat penal
La fiscal afirma que "en el tema de l'edat penal, hi ha moltes teories i algunes poden provocar injustícies". García considera que "el legislador amb un criteri pràctic estableix l'edat entre 14 i 18 anys i així no hi ha dubtes. Pot passar que, en la pràctica, hi hagi un menor de 12 o 13 anys que sigui madur i no arribi a l'edat penal. Això no vol dir, però, que no es treballi amb ell, perquè per sota dels 14 anys es treballa, però no des de l'àmbit de la Reforma, sinó del de la Protecció". I apunta que, respecte de la responsabilitat civil, la víctima "pot exigir als pares del menor" el mateix que si hagués complert l'edat penal, és a dir, "que li paguin pels danys soferts".
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Conec a una menor agredida i la fiscalia de menors a Palma va arxivar el cas donant la raó al pare. La menor no ha tornat a casa. Les institucions de suposada defensa menor li van oferir un règim de correccional pitjor que la presó (a la presó poden sortir) quan és una nina que cursa el segon de batxillerat sense problemes. La menor no ha tornat a casa. Un èxit institucional evident. Són patètics.