El TSJIB dóna per bona la Llei de normalització lingüística, que fa del català una exigència per accedir a les places de funcionariat de l'Administració autonòmica. Si el PP pretén convertir la llengua pròpia només en un mèrit, haurà de modificar o derogar la norma. En la sentència d'octubre, el Tribunal Superior resol que la Llei de normalització lingüística no té marxa enrere. Els magistrats afirmen que no són possibles "retrocessos en el nivells de coneixements" i argumenten que la llengua pròpia de les Illes Balears es pot incloure "perfectament dins dels mèrits i capacitats requerides" per accedir a un lloc de treball públic. El Tribunal descarta "que pugui prosperar la pretensió principal incorporada a la demanda. Això és que la sentència hagi de declarar... 'que l'exigència d'un nivell C de català sigui un mèrit i no un requisit".
Els magistrats dictaminen que "l'Administració pot i ha d'ordenar el coneixement del català com a requisit general d'accés a les activitats públiques amb la condició que el nivell exigit tingui proporció" amb el tipus i nivell del lloc de feina que s'hagi d'ocupar. També assenyalen que es pot produir alguna excepció "per salvaguardar la prestació efectiva i satisfactòria dels serveis públics essencials". Això suposa que pot resultar jurídicament obligat que el nivell de coneixement de la llengua pròpia "en un o altre moment s'estableixi transitòriament en funció de l'extensió real del coneixement d'aquesta llengua entre el col·lectiu de qui presta o aspira a prestar aquests serveis públics".
La sentència de la Sala Contenciosa i Administrativa del TSJIB considera "constitucionalment lícit l'exigència d'un cert nivell de coneixement de la llengua catalana com a requisit sine qua non per accedir a funcions públiques de la Comunitat"; és a dir, per treballar com a funcionari públic del Govern balear. En aquest sentit, estima en part un recurs d'una aspirant a una plaça de coordinador d'Inspecció de Treball (IT) i de Salut Laboral, que argumenta en l'apel·lació que l'altre únic aspirant a la plaça no havia presentat a la convocatòria coneixements de la llengua catalana, tot i que finalment aconseguí la feina.
Els magistrats declaren el dret de la recurrent que l'Administració requereixi a la persona que obtingué la plaça que en el termini de 10 dies justifiqui que en el moment en què finalitzà el temps per accedir a la convocatòria disposava del certificat B de català o que sol·liciti sotmetre's a una prova específica per acreditar aquests coneixements. Així mateix, afegeix que l'Administració haurà d'adjudicar el disputat lloc de feina a aquest treballador en el cas que acrediti els coneixements de català o bé superi la prova. Si aquestes circumstàncies no es produeixen, la plaça s'adjudicarà a la demandant, que sí que té coneixement de català i una especialitat en medicina de treball.
La convocatòria
Els fets que motiven tot el procés es remunten al març de 2008. Llavors, l'apel·lant va participar en una convocatòria per a una plaça pública amb un altra persona, que fou l'escollida. En el recurs s'assenyala que ella, que acreditava el nivell D de català, tenia dret a l'adjudicació i no el competidor, qui no estava en disposició de cap certificat acreditatiu de la llengua. El Tribunal insisteix que "el coneixement de català ha de ser raonable", fet que significa que ha d'estar "connectat d'alguna manera amb la capacitat requerida per desenvolupar la feina" exigida.
89 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
A Joan : I el castellà que el parlin a Castella. No em podrà negar que tan espanyol és el galleg, com el basc, com el català. O no? I si parla les llengues "com li passa pels collons", no sé qui el pot entendre...
@Joan- T´agradi o no el mallorquí es una variant del català.Dius que ets trevallador públic ( no havia sentit mai aquesta definició)però sigui el que sigui,suposu que en la teva feina ets un xic mes educat que no en els teus comentaris.
Jo som treballador públic i xerr com me passa pels collons, castellà o mallorquí, Català que heu xerrin a catalunya. Només faltaría!!! que esteim a Espanya vos agradi o no, pancatalanistes!!!!
rafa: gairebé segur, que soc mes gran que tu.No tinc cap culpa si el teu "intelecto" no dona per mes.Ets tu el que no sap argumentar,et repeteixes mes que l´all,"Baleares es España" i que algú marxi cap a Catalunya o Andorra.Si algú ha de marxar sou els que no esteu identificats amb la terra i la llengua a on viviu.
Més amunt i tot, a l'Estatut.
Deia, rafa, que la realitat -incontestable, pel que veig- és que el consens parlamentari balear va establir clarament a la llei de normalització lingüística que la llengua oficial i pròpia d'aquestes illes, i vehicular de l'ensenyament, és el català.
ton, antes de hablar con un adulto tienes que aprender a construir las oraciones coherentemente y de forma comprensible. Y si eres capaz de razonar y argumentar, mejor que mejor, porque por tu manera de expresarte pareces un maulet de 14 años Venga, esfuerzate un poco, a ver si la proxima vez consigo descifrar lo que quieres decir. Animo.
Rafa: el teu comentaria,si que faria riure,sinó perquè fa pena veure com llueixes la teva incultura o ignorància de la que demostres estar molt orgullos. Encara no saps distinguir entre un país o nació i un estat.A mes perquè inventes coses? qui diu que Balears es Catalunya?els Països catalans van mes enllà de Catalunya.Al contrari que tu ,no vas mes enllà de Espanya una grandey libre.
Majoria? Què dic, majoria? Un consens total.
Bé, el fet és que la majoria parlamentària balear va aprovar una llei de normalització lingüística que especifica que la llengua pròpia d'aquestes illes, i vehicular de l'ensenyament, és el català. Si fossis capaç d'acceptar aquesta realitat ja en tindríem que bastaria!