“Els problemes educatius tenen solució en quatre anys”

José Antonio Marina (Toledo, 1939) és catedràtic de filosofia i doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València. A part de ser un reconegut teòric de l'educació, mitjançant la plataforma Mobilització educativa de la societat i la Universitat de Pares UP-on line, ha portat a la pràctica les seves idees.

Quina opinió li mereix el sistema educatiu a l'Estat espanyol?
Tenim la millor escola que hem tingut mai, però no és suficient per a una societat molt complexa, que va molt ràpid i que està sotmesa a una competència ferotge. Tenim la possibilitat de convertir-nos -i les zones turístiques encara més- en els proveïdors de mà d'obra molt barata per ocupar les feines que no vulgui la resta.
L'educació no és només una eina essencial per a la bona convivència. També és essencial per a un bon progrés econòmic. Si no ens ho prenem seriosament, tot el nostre sistema productiu i social se'n ressentirà moltíssim.

Quines solucions hi veu?
Millorar la qualitat del nostre ensenyament i fer-lo més flexible i d'acord amb un món que canvia amb molta rapidesa. No sabem amb quines eines (conceptuals o tècniques) treballaran el nostres alumnes perquè encara no estan inventades. Per això cal donar-los un tipus de formació molt polivalent i flexible a l'hora d'aprendre. Perquè això és el que es trobaran.
Tothom està convençut que s'ha acabat l'època de tenir un treball estable. Això és molt desagradable perquè s'hauran de reciclar cada quatre o cinc anys i hauran de canviar de país i de casa. Això requereix, per no ensorrar-se, una estructura intel·lectual, afectiva i moral.

És impossible que l'Estat espanyol tingui un bon sistema educatiu?
Els problemes educatius de l'Estat espanyol tenen solució en quatre anys, i si no es resolen és perquè, en el fons, no es vol. Em refereixo a Primària i Secundària. Si vol fer-s'hi alguna cosa, cal emprendre un projecte de canvi. No hem d'inventar gaires coses, tampoc; hem de copiar dels qui ho han fet millor.

La situació espanyola és fruit de la manca de planificació?
Molta gent es queixa de la distribució del sistema educatiu per autonomies, però això ha creat una clara demostració que hi ha autonomies que ho fan millor i d'altres que ho fan pitjor. Això indica que, a l'educació, les coses es poden fer bé o malament, i que el que cal és capacitat per posar d'acord a tots els agents educatius implicats en el sistema.

El pacte nacional d'educació hauria ajudat a canviar l'actual situació?
Jo sabia que no es faria just quan el ministre Galindo en començà a parlar. La politització de l'educació a l'Estat espanyol és mesquina i un dels obstacles. No m'estranya que els polítics siguin el tercer problema nacional després de l'atur i l'economia.

Com es podria aconseguir un canvi real?
Cal professionalitzar i millorar els equips directius de les escoles, proporcionar una formació distinta als professors: han de saber col·laborar millor entre ells, comunicar-se amb la societat i també amb els pares. I hem de cuidar millor els professors joves. També hem de dir a les famílies que, si no col·laboren amb l'escola, aquestes no podran educar i els professors tampoc.

Vostè ha predicat amb l'exemple i ha cercat solucions.
Ara fa uns 5 anys vaig organitzar una plataforma anomenada Mobilització educativa, on feim plans per ciutats. El que volem és que tots els agents s'hi impliquin. En l'àmbit nacional o autonòmic, això no funcionaria. Cal agafar un problema educatiu. Cal marcar un objectiu i explicar als ciutadans la importància d'aquest problema. Si, per exemple, s'augmenta l'índex de lectura, es millora el rendiment escolar i baixa la violència, tot el sistema educatiu millora. Jo crec que patim una gran irresponsabilitat educativa.

Creu que realment la societat i els polítics valoren la importància de fer bé les coses?
Els polítics no arreglen res si la societat no pressiona; vejam si d'una vegada expulsem el discurs de la derrota i el dramatisme. Ara estem madurs per a iniciatives.
És clar que l'educació és difícil, com la sanitat. Ens trobem en una trinxera complicada, i qui vulgui ser-hi que hi sigui... però tractem amb humans i amb situacions molt complexes. Hem travessat una època molt destructiva per a l'escola, que ha estat la de la permisivitat injustificada. Tampoc no cal tornar a una escola autoritària. Cal saber quan cal imposar-se i quan no. Però s'ha de saber que hi ha una seriositat educativa.

Valora positivament que les noves tecnologies arribin a les aules mitjançant els miniportàtils individuals?
Això no soluciona cap problema; és una eina més, i ara n'estudiem els avantatges i els inconvenients. Per exemple, en les proves fetes a un grup que utilitza les noves tecnologies per a l'aprenentatge, els bons estudiants tenen resultats molts semblants. Els que sí que en surten beneficiats són els mals alumnes, ja que, quan treballen amb els miniportàtils, és com si es trobessin en un terreny menys hostil. Se senten més motivats.