“El més important és el segell de qualitat que obtindríem”

Hores abans de partir a Madrid a defensar el programa del Campus d'Excel·lència Internacional, la rectora de la UIB, Montserrat Casas (Girona, 1955), ens explicà ahir alguns dels motius pels quals la UIBés mereixedora d'aquesta distinció. Avui es defensen els 22 projectes i s'espera que aquesta setmana el secretari general d'Universitats comuniqui la seva decisió.

Què suposa haver arribat fins aquí per a la Universitat?
Allò important és que la UIB ha arribat a la fase final. Esper que tinguem sort. Hem aconseguit fer una unió que incrementa la massa crítica amb la Universitat de Girona i el Consell Superior d'Investigacions Científiques. Això suposa un motor per a les respectives societats. A part del Govern de les Illes Balears i de la Generalitat de Catalunya, disposen del suport de 70 institucions polítiques, socials i empresarials. Volem que Girona i les Balears siguin un nus d'interconnexió internacional.

Per què decidíreu que no aniríeu sols a la següent fase del Campus d'Excel·lència?
Girona va presentar un projecte de l'aigua molt complementari al nostre de turisme, i d'aquí l'agregació. L'aliança ens ha permès formar part del Pol Transfronterer Pirineus-Mediterrània i això fa que se sumin al projecte la Universitat de Lleida, la de Perpinyà Via Domitia i la de París VI, que disposa d'un observatori oceanogràfic a Banyuls molt interessant.

Si s'obté la distinció, en què ho notarà l'estudiant?
Per exemple, en el tipus d'ensenyament, perquè tindrà més possibilitats d'obtenir postgraus conjunts i de tenir un títol doble o triple; és a dir, que també sigui de la Universitat de Perpinyà i de la de París VI.

I a les infraestructures hi hauria canvis?
L'edifici prefabricat actual desapareixeria i es faria una escola de doctorat internacional. Hi hauria més possibilitats i més places per anar a fer doctorats i estudis fora. A més, es farien uns allotjaments al Campus que permetrien que més estudiants internacionals vinguessin aquí. I el mateix Campus també milloraria aspectes i una part seria exclusiva per a vianants.

Apunten a dues línies estratègiques: la de l'aigua i sostenibilitat Turística i la de recerca avançada. Això vol dir nous projectes?
Els grups de recerca competitius són els que tirarien dels projectes, tot i que hi ha unes línies marcades. Volem tenir un programa per treure talent tant en l'àmbit de la recerca com en el de la docència. Això vol dir que dins del Pol Transfronterer, per exemple, es mira fer un màster conjunt en l'àmbit de turisme. La idea és que la creació de coneixement que faci la universitat s'intensifiqui i d'aquí surtin patents, spin-off; en definitiva, més possibilitats per a la societat i per als estudiants.

Quin pressupost té tot el projecte que defensau?
54 milions d'euros és el pressupost que la UIB creu necessari per fer les coses amb garanties i qualitat. Cal sumar-hi els doblers de Girona, i això suposa 85 milions d'euros que en total se sol·liciten per tirar endavant el programa. Els doblers són a un termini de cinc anys (2011-2015).

I quina dotació aporta el Ministeri?
Els doblers que ha d'aportar el Ministeri d'Educació es pacten directament amb la Comunitat Autònoma. Alguns són crèdits a interès zero o a interès Euríbor que s'han de retornar. És la CAIB i la Generalitat qui pactarien les quantitats, ja que el pacte se signa directament entre ells.

Seria una ajuda molt important en aquests moments de crisi i de retallades?
Sí, atesa la situació a les Balears. Nosaltres hem adaptat el Pla d'estudis a l'Espai Europeu, però cal acabar-ho de fer amb garanties de qualitat. I qualsevol oportunitat d'obtenir recursos externs és molt important. Arribaria en un bon moment, però jo crec que allò més important és el segell de qualitat que obtindríem. En temes econòmics, jo acceptaré el que digui la Comunitat Autònoma.

Quants campus d'Excel·lència escull el Ministeri?
Cada edició és diferent. La Comissió Internacional organitza els projectes. Hi ha un nivell A de Campus Internacional i un nivell B de l'àmbit autonòmic, que és on som nosaltres. L'any passat també varen donar els campus prometedors, que són els que enguany s'han tornat a presentar en aquesta fase. Caldrà veure quina decisió hi haurà i quants projectes passaran. Això no se sap.