TW
0

O majoria absoluta o continuar a l'oposició. Tal com planteja les coses ara, el Partit Popular de José Ramón Bauzá no té alternativa. No es tracta d'una decisió adoptada als òrgans competents del Partit Popular, però el discurs del president Bauzá no deixa altra opció: per governar haurà d'aconseguir la majoria absoluta.

Bauzá ha variat la línia ideològica de la formació conservadora envers la llengua. Ha assumit les tesis de Carlos Delgado sobre el català i ha aconseguit el rebuig unànime de la resta de forces polítiques, a més del menyspreu de molts dirigents del PP, que no tardaren a mostrar el seu disgust quen Bauzá anuncià dies enrere la intenció de derogar la Llei de normalització lingüística.

La deriva cap a la dreta més centralista i uniformitzadora ha separat encara més el PP de la Unió Mallorquina de Josep Melià, que sembla que torna a festejar amb el PSIB, tot i que Melià volgué escenificar equidistància entre PPi PSIB en el debat de política general de la setmana passada. La UM de Melià, amb un gir cap al centre i la recuperació tímida del nacionalisme, sembla cada cop més lluny d'un PP que l'ha donada per perduda. En aquest sentit, Melià ha indicat en reiterades ocasions que UM mai no donarà suport a un partit que vulgui derogar la Llei de normalització lingüística o abolir el decret de mínims.

Notícies relacionades

Així, doncs, els populars han apostat pel tot o res i cerquen l'electorat més centralista, els més ressentits amb les particularitats de les Illes Balears. Aquesta estratègia també els pot servir per intentar minimitzar el mal que els pugui fer la ultracentralista UPyD, però, alhora, causa problemes dins mateix del partit. Tot un sector del PP no es veu còmode amb aquest gir que els allunya del regionalisme i que pretén valencianitzar la política balear.

En aquest context és on s'ha d'incloure l'anunci que féu Bauzá divendres dematí a Ona Mallorca, quan apuntà que tenia la intenció d'abolir la Llei de normalització lingüística. El president dels populars no tardà gaire a rectificar. Poques hores més tard, després de causar la indignació generalitzada de bona part de la societat i la política balear, afirmà que s'havia errat, que es volia referir al decret de mínims i no a la Llei de normalització lingüística. Ara bé, explicà per primer pic que fa comptes millorar la llei. Abans de rectificar, l'ultradretà Círculo Balear, curiosament, felicità Bauzá per la fallida intenció d'abolir la Llei de normalització. UPyD l'acusà de copiar-li el programa electoral, però també el felicità. La totalitat de l'espectre polític balear mostrà divendres el rebuig més unànime a l'abolició de la llei i el PSM, fins i tot, catalogà Bauzá "d'indigne" de presidir el PP. De moment, el primer objectiu lingüístic de Bauzá continua essent el decret de mínims.

El Decret 92/1997, de 4 de juliol, regula l'ús i l'ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les Balears, al centres docents no universitaris. És el decret que fa possible que el 50% de l'ensenyament, com a mínim, sigui en català. El decret, que fou aprovat pel Govern de Jaume Matas amb Manuel Ferrer com a conseller d'Educació, ja té especial cura en la protecció de les diferents modalitats. Així, per exemple, en l'article 3 diu: "L'ensenyament de la llengua catalana ha de considerar les modalitats lingüístiques pròpies de les Illes Balears, sense perjudici de la unitat de la llengua...".