Els infants són els que més coneixen el català.

Els infants són els que més coneixen el català. | ULTIMA HORA

Ander ZurimendiPalma23/09/10 0:00
TW
0

Que la societat illenca és plural i diversa no és un mite: és la realitat lingüística d'aquestes terres. No debades, cada dia es parlen a l'Arxipèlag 160 llengües diferents. Unes són d'ús massiu (alemany, anglès, àrab), mentre que d'altres són minoritàries i de gran riquesa (guaraní, wu). Però totes tenen, almanco, una petita comunitat o família que s'adreça entre els seus membres en l'esmentat idioma. Així es desprèn de l'estudi Les llengües a les Illes Balears. Anys 2008-2010, presentat ahir a la Universitat de les Illes Balears (UIB) pel Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB) i Linguamón. Joan Melià, investigador principal del treball, donà a conèixer aquestes dades amb la rectora de la UIB, Montserrat Casas.

Tots dos destacaren la meravellosa riquesa cultural que aquesta dada suposa. Això no obstant, tampoc no oblidaren el repte d'integrar els nouvinguts en la societat d'acollida i potenciar el multiculturalisme 'sa'.
Els dos grans motius que expliquen l'altísssima concentració de llengües parlades a les Illes són la immigració i el turisme. Del primer factor cal subratllar que les Illes són el territori de l'Estat amb el percentatge més alt de població nouvinguda. De fet, aquesta se situa en 21,7% del total dels habitants, a dada de 2009. Per una altra banda, el factor turisme ha aportat la parla de nous idiomes gràcies als turistes de llarga durada i als que acaben residint a les Illes. També s'hi remarca el fet que diàriament se senten tot de llengües en boca de turistes efímers, arribats d'allunyats indrets del món.

I el català?

Pel que fa al coneixement del català que tenen els estrangers residents, cal especificar que el 61% no sap parlar la llengua pròpia d'aquest territori. De fet, el castellà és l'idioma que els immigrants aprenen i parlen en prinmer lloc. Així mateix, cal matisar, però, que la majoria de persones que arriben a zones rurals (i a ambients amb més vida comunitària) aprenen també el català poc temps després. De fet, en l'amalgama lingüística actual a l'Arxipèlag, "el català té un paper molt important en la necessària cohesió social", remarcaren en la presentació. Segons dades de l'estudi, les generacions més joves són les que tenen un coneixement més elevat del català, seguides de la franja de sèniors i de la tercera edat, que són les que fa més temps que resideixen a l'Arxipèlag.

La franja de 25 a 34 anys, fruit d'una immigració més recent, és la que en té un coneixement més baix.
Per volum de parlants, les llengües més usades són l'alemany, l'anglès i l'àrab (més de 20.000); el francès, el gallec i el romanès (més de 10.000); l'italià, el búlgar, l'amazic i el portuguès (més de 5.000); i amb més de 1.000 es troben el rus, el wòlof, el mandarí, el quítxua, el suec, el guaraní, l'ucraïnès i el wu, entre d'altres.