El míting començà amb 45 minuts de retard, però la majoria d'assistents els pagà de bon gust per veure Mariano. A més a més, la llarga espera fou amenitzada pel cèlebre himne del PP. Però no era la sintonia electoral a la qual els militants estan avesats, sinó una versió en format música clàssica que més aviat pareixia la banda sonora d'un film.
A falta de líder per aclamar, el públic va seure còmode a les cadires de plàstic. N'hi havia 2.500, de les quals més de 2.000 tingueren qui les utilitzàs. Entre els assistents, l'estètica bauziana triomfà: calçons cookers de to clar, corretja marró i la camisa per dins. Fora americana, fora vestit. Un dels pocs que sí complia amb el protocol del vestit era José María Rodríguez, qui a falta de frescor onejava el ventall compulsivament. Catalina Cirer també es passejava entre els presents i, com si volgués anar a contracorrent, lluïa brusa negra en aquell mar de camises blanques per no deixar morir l'estiu.
Una parella, fins i tot, es refrescava bevent una cervesa Coronita (sí, amb la rodanxa de llimona al coll de la botella!), mentre que els infants jugaven a veure qui recol·lectava més banderoles blaves del PP. A la fi, però, arribà Mariano. Dos cotxes oficials aparcaren a la part més baixa de la Feixina, fregant amb el Marítim. I la sort volgué que en aquella tan preparada arribada just aparegués la dona que té cura dels moixos de la Riera. A tres metres del mateix Mariano, tragué una botella de dos litres d'aigua i omplí el brut poal d'on beuen els animals. Ah!, i hi afegí unes restes de menjar.
Però Mariano no la veia. Ell estava donant la mà a un nouvingut sud-americà, alhora que els batles Carlos Delgado i Joan Jaume es feien una aferrada batlera. Però darrere, molt darrere de tot, trobàrem Gina Garcias, directora de Comunicació del Govern, guaitant per entre els curiosos.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No sé perqué no posen una lletra al seu himne. Tenen una Pàtria meravellosa, una llengua imperial i única, i encara han de fer lailaolailo. Vet ací la lletra que cantavem nosaltres al quarter quan no hi havia comandaments a prop: "Visca Espanya soldats amb una canya i sabres de bastó Visca el Sr, Rectooor!"
A boca closa sobna així: M mm, m m mmm mmm mm...! I l'himne nacional d'aquesta altra manera: La la la la laralaralarala lalala la la la...! I això que tenen la millor llengua del món, y que segons ells hauria d'esser la única!
HORROR. No m'estranya que l'oposició, fent-t'ho malament, tengui llavors vots de franc...
I molts dels assistents cantaren el Cara al Sol mirant l'obelisc feixista. Això sí, ho feren en silenci.