Hubert Georg Feil es presenta com a fundador i Chairman de la proposta de les Illes com a capital cultural.

Hubert Georg Feil es presenta com a fundador i Chairman de la proposta de les Illes com a capital cultural. | S.Amengual

E. BorràsPalma25/08/10 0:00
TW
0

L'alemany Hubert Georg Feil -fundador, impulsor i director de la candidatura de Palma i les Illes Balears a ser Capital Europea de la Cultura l'any 2016- diu que tan sols la batlessa de Ciutat, Aina Calvo, els nega el suport. "És l'únic obstacle polític", va declarar ahir. Assegura que els Consells, el Govern i polítics de tots els partits -també el PSIB- els fan costat però que la batlessa no els dóna l'ajuda de Cort i que ho fa per motius partidistes.
"Veig el potencial que hi ha, és una ocasió fantàstica per a la ciutat i la regió", diu Georg, que afirma que el 2007 es va "enamorar" de les Illes arran d'un projecte anterior i que hi va veure una oportunitat.

Segons els estudis que ha fet el seu equip, que Palma i les Illes fossin Capital Europea de la Cultura el 2016 aportaria 4.000 llocs de feina i 1.500 milions d'euros de beneficis sols per a Mallorca. A més, explica que a les ciutats que ho han estat abans el turisme ha crescut entre un 12% i un 20%. De fet, té el suport unànime dels hotelers i de les agrupacions del sector. Això sí, per fer-ho cal un pressupost d'entre 40 i 60 milions d'euros: un 40% hauria de ser finançat per l'Estat, un 30% vendria de Cort i les institucions balears i el 30% restant seria cosa de les empreses privades. La Comissió Europea tan sols hi posa un milió i mig d'euros.

Suport polític

Fins ara Georg declara, orgullós, que no ha rebut ni un euro de fons públics. Amb tot, paradoxalment, diu que té el vistiplau de la major part de la classe política -de fet, insisteix que de tota excepte d'Aina Calvo- i hi afegeix que el conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, i la portaveu del Govern i consellera Turisme, Joana Barceló, li han explicat que el Govern també n'és partidari. Sigui com sigui, la realitat és que per ara no hi ha cap institució de les Illes que hagi comunicat públicament el suport a la candidatura.

De moment Georg, que és promotor cultural, diu que s'ha gastat "milers d'euros" de la seva pròpia butxaca i de la d'altres inversors privats per preparar el projecte, que ja s'ha lliurat. No aclareix qui més hi ha invertit ni quants doblers s'hi han dedicat fins ara. A l'Estat hi ha quinze ciutats més que són candidates i el 28 de setembre presentaran les seves propostes a un jurat amb tretze membres escollits per les institucons europees i amb la ministra de Cultura, Àngeles González-Sinde.

Precisament Georg diu que és aquí on hi ha el problema amb Aina Calvo. Explica que, com que el president de l'Estat, José Luis Rodríguez Zapatero, ja ha fet explícit el seu suport a la candidatura de Còrdova, Calvo no vol presentar-hi Palma per no fer-li ombra. Indica que des del març de 2008 intenten aconseguir l'ajuda de la batlessa, però que ella es limita a desitjar-los "bona sort" quan es veuen. Tot plegat, ho relaciona amb una estratègia socialista amb vista a les pròximes eleccions a Andalusia. "No ho entenc", diu, perquè assegura que una batlessa hauria de mirar per la ciutat i no pel partit.

Georg continuarà endavant amb o sense el suport de la batlessa. "Estaria bé, però no és necessari", assegura, tot i que lamenta que no hi hagi banderes i rètols amb el logotip de la candidatura a la façana de l'Ajuntament ni a l'aeroport, com es veu a altres ciutats. Amb tot, no es dóna per vençut i diu que Calvo "té i tindrà la porta oberta" a implicar-se en la candidatura i la rebria encantat. Si Palma i les Balears -és una candidatura regional amb el centre a Ciutat- fossin escollides, Georg creu que es podrien resoldre molts problemes de l'Arxipèlag, des de la desestacionalització del turisme fins als dèficits educatius i, fins i tot, ajudaria el medi.

Per això diu que ha aplegat més de 1.900 suports, des d'entitats com ARCA i l'Institut d'Estudis Baleàrics fins als hotelers. Georg, que amb prou feines parla una mica de castellà, també explica que el projecte té molt en compte el català. De fet, es preveu que la llengua pròpia de les Balears sigui un dels eixos clau del programa i un dels tres idiomes oficials de la candidatura, amb el castellà i l'anglès, si resulta triada. De moment la web de la candidatura (www.illesbalears2016.com) és tan sols en castellà i el llibre que l'explica també, tot i que s'ha planejat que d'aquí a pocs dies en surti una traducció.

"Cap institució no hi dóna suport"

La regidora de Cultura de l'Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, té una altra versió dels fets i desmenteix una per una les acusacions d'Hubert Georg Feil. Diu que, de fet, qui va prendre la decisió de no implicar-se en la candidatura va ser la seva regidoria i no la batlessa, tot i que en va parlar amb ella. Ahir, Calvo va evitar pronunciar-se sobre la candidatura i des de Cort s'assenyalà cap a Ramon com a portaveu. A més, Ramon nega que el seu partit, el PSM, faci costat a la candidatura i assegura que el Govern i els consells tampoc no ho fan. "No hi ha cap institució que hi doni suport", declarà ahir.

No és que Cort ni cap administració s'oposi a la proposta, és que no veuen clar gastar-hi doblers sense tenir garanties d'aconseguir res i menys en un moment en què tothom parla d'austeritat i els pressuposts es retallen any rere any. També explica que això li ho van deixar clar en una reunió amb representants de l'Ajuntament, els consells i el Govern. "Ens reclamava una inversió de 2 milions d'euros per a enguany i 3,1 milions per al 2011 sense cap garantia d'èxit", diu Ramon fent referència a la primera reunió que va tenir Cort amb Georg el març 2008. De fet, afirma que aquest és un dels motius principals pels quals declinaren formar part de la candidatura. "Era massa costós", digué; sobretot en un moment en què es veuen obligats a retallar el pressupost d'institucions culturals com la Fundació Miró i l'Orquestra Simfònica per manca de doblers.

A més, la regidora no oblida que quan els proposà la candidatura ja feia anys que altres ciutats treballaven per fer-ne una. "Hi anàvem tard", assegura. Tanmateix, Ramon diu que si ho pot tirar endavant la iniciativa privada "no tenim la voluntat de posar-hi problemes ni criticar-ho", però insisteix que les administracions no ho veuen clar i que cap no ha comunicat públicament el seu suport a la iniciativa de Georg. La regidora també indica que el projecte que els va presentar Georg ha canviat. "D'entrada tenia un pressupost de 150 milions d'euros i demanava que les institucions balears en pagàssim el 50%". Ara la xifra és tan sols d'entre 40 i 60 milions i Georg estima que l'Estat n'hauria de pagar un 40% i les institucions balears un 30%. A més, des del principi la candidatura era per Palma, explica Ramon, "però ara és de totes les Illes". També diu que Georg els digué que ja tenia compromès un 18% de finançament de socis privats però "no va voler dir qui són".

Inversió multimilionària que Palma no pot assumir

El tinent d'alcalde, José Hila, ha assegurat que optar que Palma sigui declarada capital europea de la cultura el 2016 precisaria d'"una inversió multimilionària» que el consistori no està disposat a fer en els temps que corren i amb una reducció del seu pressupost per a aquest any del 14%. Així s'ha referit Hila a les queixes de l'impulsor d'aquesta iniciativa, el promotor Hubert Georg, per la falta de suport del consistori a la candidatura de Palma. El regidor ha explicat que «l'Ajuntament ha estat molt clar i molt honest» sobre aquest assumpte «des del minut un», ja que va deixar patent que el municipi «no té la capacitat pressupostària» per impulsar aquesta candidatura.

«Si et presentes és per guanyar i no per fer bony, i, si et presentes per guanyar, es necessita d'una inversió multimilionària», ha reiterat el regidor, qui ha afegit que Palma hauria de competir amb ciutats que porten anys preparant la seva candidatura, pel que ha postil·lat que «cal tenir els peus a terra» i adonar-se que «ara no és el moment». En qualsevol cas, Hila ha puntualitzat que no van a criticar la iniciativa d'aquest promotor privat i que la respectaran.