1 any sense respostes

El dijous 30 de juliol de 2009, dos joves guàrdies civils moriren a Palmanova per l'explosió d'una bomba adossada a un cotxe patrulla. Carlos Sáenz de Tejada i Diego Salvà varen ser les víctimes del primer atemptat mortal d'ETA a les Balears. De llavors ençà, les forces de seguretat han augmentat els controls a les entrades en el transport marítim i aeri i han millorat els protocols d'actuació, però de moment les investigacions policials no han donat fruits: no se sap qui varen ser els autors d'aquell atac ni com l'executaren. Cap a les 13.30 hores d'aquell dijous, els terroristes feren explotar l'artefacte mortal mitjançant un temporitzador, i no amb un comandament a distància, com havien indicat les primeres investigacions. D'aquesta dada es desprèn que els etarres podrien haver arribat i fugit setmanes abans de l'atemptat, per preparar també les tres bombes del Portitxol i del centre de Palma, que explotaren deu dies després d'aquella sagnant acció.

Les investigacions per posar nom i cognoms als responsables no s'han aturat, però per ara han estat infructuoses. L'agost passat, es dictà una ordre de crida i cerca per capturar Itziar Moreno, Iratxe Yáñez, Alberto Machain, Joanes Larretxea, Iván Saez de Jauregi i Oroitz Gurruchaga com a possibles participants en l'atac, però des d'aleshores no s'ha pogut provar que cap d'ells sigui efectivament autor d'aquestes dues morts. Les darreres detencions de presumptes membres d'ETA a França, per agost i octubre de 2009, donaren als investigadors molta informació que encara processen.

Fins i tot es desconeix per quina via arribaren els terroristes, malgrat que tot fa pensar que entraren a Mallorca per via marítima, el mitjà menys controlat. La teoria més vàlida que manegen els experts és que arribaren en parelles i aparentaren que eren turistes. Segons el delegat del Govern, es tractaria d'un comando legal amb individus no fitxats per la Policia que haurien continuat fent vida normal després dels atemptats.

Milloren els controls

Els controls de seguretat han millorat a partir d'aquell dia fatídic, tant les mesures físiques entorn de les casernes com a les entrades a Balears. S'han habilitat aparcaments separats per als vehicles de la Guàrdia Civil, que estan permanentment vigilats. S'ha creat una comissió de seguiment del transport de passatgers entre Barcelona, València i les Illes per intentar tenir el llistat de passatgers de cada vaixell abans que arribi a port, encara que el transport marítim és deficitari en el control i la prevenció d'atemptats. I les forces i els cossos de seguretat inspeccionen els locals comercials i turístics per evitar-hi bombes com les que s'hi posaren l'any passat. Des de llavors, ETA no ha tornat a matar, però un any després encara no se sap qui ni com perpetrà l'atemptat de Palmanova.

Un instant que els marcà a tots

Com a la resta de la població, als polítics i als empresaris turístics de les Illes un atemptat a Mallorca els va sorprendre. Ningú no ho esperava i, per molt que no s'ho volguessin creure, les pitjors hipòtesis es confirmaren a mesura que passaven els minuts. El president del Govern, Francesc Antich, era al Consolat, la seu de l'Executiu. No s'assabentà del succés pels procediments habituals. Un empleat de l'edifici fou avisat per la seva parella, que treballava a Palmanova, que s'havia produït una forta explosió en aquella zona. Antich en fou informat immediatament, telefonà al delegat del Govern i partí cap allà. De camí, li confirmaren que era un atemptat. Passà el dia entre Palmanova i el Consolat, on reuní els seus consellers en un Consell de Govern extraordinari per condemnar els fets i mostrar el suport a les famílies de les víctimes. Després acompanyà els ministres a la zona.

L'atac li canvià l'agenda d'aquell dia i dels següents.

El delegat del Govern a Balears, Ramon Socias, era al despatx quan devers les 13.35 h el telefonà el president Antich per avisar-lo que l'havia informat d'una explosió a Palmanova. Socias encara no en sabia res, però just després telefonà al tinent coronel de la Guàrdia Civil, a qui també ho havien comunicat. "El tinent coronel als primers minuts encara no sabia que havia estat en un cotxe seu", explica Socias, però aviat ho van confirmar. Mentre ell i Antich anaven cap a Palmanova va prendre la decisió de tancar els ports i els aeroports. Quan hi arribà topà amb la tragèdia: "Allò que t'impacta és veure els cossos de dos al·lots joves destrossats no saps per què, sense cap motiu, i tenir allà a la vora els familiars, a qui no saps què pots dir". "Va ser un dia molt dur", reconeix.

El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, recorda que en el moment de l'atemptat era a la Conselleria de Turisme per analitzar els efectes de la grip A en el sector turístic. Thomàs diu que va sortir escapat i immediatament va activar els protocols especials per coordinar tots els efectius del Servei de Salut i el 061. Ho va viure "amb indignació, rebuig i dolor". "No pots creure que estigui tan a prop de nosaltres", rememora. Joan Lladó, que llavors era conseller insular d'Interior, va rebre un missatge de l'112 just quan era en un ple del Consell. "Record que discutien una moció sobre el teatre Principal, però en tornar vaig passar pel mig i vaig anar directe a la presidenta. Ella ho va dir al cap de l'oposició i van acordar suspendre el ple, llavors vam anar a la zona de l'atemptat". Lladó diu que de camí els telefonaven els periodistes per saber-ne més coses, però que hi havia molta confusió. Explica que els Bombers, així que arribaren, anaren a extingir el foc de l'explosió sense dubtar-ho i que la Policia els va fer aturar pel risc que hi hagués una altra bomba.

De tot plegat en destaca la sensació d'impotència, de vulnerabilitat i d'incomprensió. "Quan ho vius és quan t'adones de la importància de la frase que diu que cap idea, per bona que sigui, no val una gota de sang", afirma. La presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, assegura que "va ser un moment de nerviosisme en el ple, que vam suspendre", i recorda que va partir per tal de "donar suport als equips policials".
Antoni Horrach, aleshores president de la Federació hotelera de Mallorca, recorda la "sorpresa i la desgràcia". Tanmateix, Horrach destacà la "tranquil·litat amb què van viure l'atemptat els clients allotjats a pocs metres" del lloc dels fets, com també "les poques cancel·lacions" que es van registrar. Horrach subratllà "com vam aprendre a reaccionar" davant d'un fet com aquell, a més d'agrair la tasca dels cossos de seguretat de l'Estat. Recorda que aleshores es contractà una empresa externa per gestionar totes les notícies de l'estranger, per transmetre tranquil·litat las mercats emissors.

Per part seva, Antoni Mas, que en aquell moment era el president de l'Associació de restauració de CAEB, recorda "por, angústia i ràbia". Destacà que ho va veure com una cosa que semblava que mai no havia de passar a Mallorca, però que es va reaccionar "amb molta celeritat, per no transmetre alarmisme". "Tant els comerciants com les conselleries de Turisme i Interior van fer feina de manera molt ràpida per tornar a posar en marxa els establiments afectats", explicà Mas amb referència als locals que foren objecte de la segona tanda d'atemptats, en què "per sort no haguérem de lamentar pèrdues humanes".