Aquesta rúbrica tindrà lloc pocs dies després que el Parlament aprovàs aquest dimarts, amb l'assentiment de tots els grups, la presa en consideració de la Proposició de Llei de mesures per a la revalorització integral de la Platja de Palma, que serà aprovada de forma definitiva en el Ple extraordinari, que se celebrarà el 27 d'aquest mes, després de l'acord arribat el passat 9 de juliol entre tots els grups de la Cambra. Mitjançant l'aprovació d'aquesta Llei, el Consorci de la Platja de Palma comptarà amb l'instrument legal perquè pugui desenvolupar el seu Pla de Reconversió d'aquesta zona turística madura, que serà presentat a final d'aquest mes per la gerent del Consorci, Margarita Nájera, qui ha recordat que el projecte té un termini de deu anys i un pressupost de 3.000 milions d'euros, dels quals 1.000 milions seran aportats per les institucions públiques i la resta pel sector privat.
L'objectiu d'aquest Pla de Reconversió és que la Platja de Palma deixi de ser una destinació de turistes amb baix poder adquisitiu, tenint en compte que, en l'actualitat, aquesta zona de la capital balear continua amb els mateixos criteris turístics que en els anys 50 o 60, quan van començar a arribar els primers visitants. Per aquesta raó, Nájera ha revelat que el Pla d'acció per rehabilitar aquesta zona pretén un "canvi de model de negoci", ja que, segons el seu parer, el model turístic actual està "en decadència". Per a això, s'emprendrà una reforma en profunditat dels hotels per ampliar les habitacions, sobretot aquelles que només compten amb al voltant d'11 metres quadrats, i incorporar nous serveis, com spas, amb el principal objectiu d'atreure un altre tipus de turistes amb una major capacitat adquisitiva.
Així mateix, es pretén que una vegada sigui reformada aquesta zona, la despesa mitja diària per turista sigui de 135 euros, davant els 65 actuals. A més, un altre dels objectius és que el preu mig diari per habitació doble sigui de 65 euros, tenint en compte que, actualment, hi ha hotels que ofereixen preus molt baixos per atreure a un determinat perfil de turista. D'altra banda, mitjançant la normativa s'incidirà en la sostenibilitat, a fi de reduir les emissions de Diòxid de Carboni a l'atmosfera, per al qual, es crearà un espai lliure d'emissions en aquesta zona. D'aquesta manera, els hotels hauran de fer un procés d'inversió per disminuir les seves emissions a la meitat, mentre que, al seu torn, els edificis d'habitatges seran sotmesos a una rehabilitació funcional i estètica, així com d'eficiència energètica.
La llei impedeix nous creixements injustificats
Entre altres aspectes, la Llei contempla que en matèria de terra, el Pla de Reconversió impedeixi el desenvolupament injustificat i insostenible de nous creixements urbans a la Platja de Palma i estableixi la rehabilitació urbana integrada com una línia d'actuació preferent davant del nou creixement. A més, estableix que el parc d'habitatges només pot incrementar-se a noves terres si es justifica en la necessitat d'assentar persones residents afectades per operacions no relocalitzables en el seu àmbit original o per operacions d'esponjament. En matèria d'edificació hotelera, residencial i equipament, assenyala que el Pla ha de prioritzar la rehabilitació integrada del parc edificat davant la construcció de possibles nous edificis.
A més, la normativa sosté que el Pla de Reconversió pot establir operacions de reconversió, intercanvi i de transferència d'aprofitaments urbanístics per eliminar, de manera total o parcialment, els immobles que consideri obsolets o inadequats, qualsevol que sigui l'ús lucratiu al qual estiguin destinats, d'acord amb els objectius que s'han d'aconseguir amb l'ordenació proposada pel Pla. D'altra banda, la Llei subratlla que, a efectes de facilitar el compliment dels seus objectius, el Pla pot delimitar àrees concretes, justificant els motius que el fonamentin, en els quals les transmissions oneroses de béns immobles estaran subjectes a l'exercici dels drets del tempteig i retract per part del Consorci de la Platja de Palma. Així, l'exercici d'aquests drets podrà recaure tant sobre les transmissions de terrenys sense edificar, com també sobre els edificats.
Respecte a l'estalvi energètic, la Llei obliga a les edificacions a reduir en un 50 per cent els seus impactes ambientals i climàtics. Quant a la mobilitat i el transport públic, la Llei indica que el Pla ha d'establir les mesures de canvi i els corresponents instruments normatius per a la reconversió dels actuals models de desplaçament i transport urbans que redueixen el consum energètic i les emissions amb la finalitat de propiciar models més sostenibles de mobilitat i de qualitat ambiental.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.