Francesc Antich i Carles Manera, als passadissos del Parlament ahir demati. | Amengual.
El Parlament aprovà ahir la Llei del sector públic, que augmenta les mesures de control a organismes autònoms i empreses del Govern per "fer molt més difícil malgastar els doblers públics" , com explicà el diputat del Bloc Eduard Riudavets. La nova norma s'aprovà per unanimitat, excepte en el cas dels articles 20 i 21 i la disposició final sisena. El PP hi havia presentat quatre esmenes que no prosperaren perquè no aconseguí el suport de cap grup i acabà votant tot sol contra els articles originals.
Un cop aprovada, el president Francesc Antich agraí als altres partits "els esforços per tirar endavant la llei del sector públic" i afirmà que això "demostra la sensibilitat dels partits amb la transparència i la voluntat del bon funcionament del sector". Per la seva banda, el portaveu del PSIB, Antoni Diéguez, afegí que la nova norma evitaria el "descontrol" dins les empreses del Govern. També destacà que cada sis mesos "hauran de retre comptes davant del Parlament".
El portaveu del Bloc, Biel Barceló, lloà "la coherència absoluta de l'equip de Govern" en aprovar la llei i digué que seria molt important amb vista a la transparència.
Des de l'oposició també es va elogiar la nova norma. El president d'UM, Josep Melià, destacà que s'evitaria que les empreses públiques es convertissin en una "administració paral·lela". El diputat del PP José María Rodríguez també destacà la importància de la llei i, per demostrar-ho, explicà que els organismes que regularà suposen 1.895 milions d'euros dels 3.334 que corresponen a la inversió pública dels pressuposts del Govern.
Tot i amb això, el PP no votà a favor de tota la llei, mantingué, tot sol, el vot en contra de dos articles i de la disposició final sisena perquè no aconseguí que es modificassin amb quatre esmenes. En concret, tres dels punts del PP pretenien que no fos possible nomenar més d'un alt càrrec directiu per cada empresa pública a part dels òrgans de direcció regulars. La quarta esmena era per evitar que s'omplissin les empreses "de personal de confiança", segons Rodríguez. Per al diputat Riudavets, en canvi, l'esmena significaria una pèrdua de drets perquè evitaria que els funcionaris nomenats com a alts càrrecs a empreses públiques poguessin recuperar el seu lloc de feina quan els fessin cessar.
Josep Melià anuncià que UM votava en contra de les rectificacions perquè no anaven en la línia de mantenir un model "àgil" i "flexible" per a les empreses públiques. El PSIB i el Bloc feren el mateix. Rodríguez respongué recordant els casos de corrupció. Afirmà que era el primer a reconèixer "que hi ha hagut casos dels quals ens hem avergonyit tots", però tot seguit atacà el Govern d'Antich, digué que era el primer amb un president de Consell, consellers i directors generals imputats. "Ja veurem què passa quan l'amic del Netol passi el drap a aquesta legislatura", afegí.
El socialista Josep Maria Costa respongué que era "imprudent" per part del Partit Popular, precisament, parlar dels casos de corrupció i Riudavets afegí que estaven molt tranquils. Això sí, el del Bloc avisà Rodríguez que "tothom és hereu d'allò que ha fet" i que el Govern no n'havia tingut prou amb el líquid de netejar metalls per combatre la corrupció de la legislatura passada i "ha hagut de fer servir salfumant". En una de les preguntes prèvies al debat sobre la llei, el PP preguntà al Govern per la cobertura d'IB3 Ràdio sobre la final de la selecció espanyola de futbol. El conseller Manera va explicar que va ser suficient i detallà els programes on se'n va parlar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Per què les notícies que informen sobre resultats de votacions parlamentàries no mantenen les normes gramaticals així com cal al llarg de tota la seva redacció? Solidaritat amb els caos que s'organitzen en les votacions? Els del Congrés al capdavant.
Entenc que l'altre 50% no és transparent donat a la corrupció i al malgasto