Els avortaments davallen un 22% en tan sols 4 anys

Contràriament a la percepció que els provida tracten de difondre, el nombre d'avortaments davalla de cada any. A les Illes Balears, el punt d'inflexió es produí el 2008, quan el nombre d'interrupcions descendí respecte a l'any anterior. Des de llavors, el nombre d'intervencions ha minvat un 22%. Si els pronòstics es compleixen, el 2010 tornarà a registrar menys avortaments que l'any anterior. Una quantitat de 1.133 dones han passat pel quiròfan de gener a maig, una xifra que, extrapolada a tot l'any, fregaria les 2.700 interrupcions.

L'extensió universal de la píndola de l'endemà, aplicada des del 2009, és un dels factors que ajuden a minvar les operacions. També és molt important l'educació sexual a les escoles i entitats juvenils. És destacable que la taxa estigui davallant, segons destacava ahir des d'una de les clíniques privades que funcionen a Palma, "tot i que hi ha tanta immigració".

Des d'ahir, lliure
Des d'ahir, a més a més, l'avortament ja és, oficialment, lliure i gratuït. I és que la llei que regula la interrupció de l'embaràs entrà en vigor ahir a tot l'Estat. El conseller de Salut, Vicenç Thomàs, explicà ahir els nous criteris per fer efectiu aquest dret. Per una banda, cal adaptar-se a les noves dates que marca la llei. L'avortament serà lliure en les primeres 14 setmanes de gestació.

Passat aquest punt, serà necessària una justificació mèdica per interrompre l'embaràs. Per una banda, es podrà fer fins a les primeres 22 setmanes si hi ha cap risc per a la salut de la mare o greus anomalies en el fetus. Per l'altra, si les anomalies fetals són incompatibles amb la vida es podrà interrompre en qualsevol moment de la gestació.

Aquestes noves condicions trenquen amb la contradictòria legislació vigent fins ara, que permetia l'avortament fins al final de l'embaràs si la dona presentava una molt discutible 'incapacitat psíquica'. La llei, encapçalada per la ministra de Salut, Trinidad Jiménez, i la d'Igualtat, Bibiana Aído, ha nascut envoltada de polèmica.

Menors de 15 anys
Una de les crítiques més habituals és la que fa referència al fet que les menors d'edat també puguin avortar. Després de valorar diferents possibilitats, la llei els permet avortar definitivament, tot i que sota una sèrie de condicions. Per una banda, hi ha les nines de 15 anys o menys, que hauran de tenir obligatòriament el consentiment dels pares. Les adolescents de 16 o 17 anys, en canvi, no necessitaran el permís dels progenitors, ara bé, sí hauran d'anar al metge acompanyades d'un dels dos. A més a més, hauran de presentar un document que acrediti que han informat de la seva decisió, almanco, al pare o la mare.

Serveis Socials
Un darrer supòsit és de les menors que pateixin un greu conflicte familiar, que els Serveis Socials hauran de comprovar. Així idò, una jove de 16 o 17 amb una família desestabilitzada podrà avortar sense el coneixement dels pares.

Les interrupcions es realitzaran a tots els hospitals de la xarxa pública (Son Llàtzer, Son Dureta, Inca, Manacor, Can Misses, Mateu Orfila i Formentera). Això no obstant, també hi haurà convenis de places amb clíniques privades a causa de l'escassa capacitat de la xarxa pública per oferir aquest servei.

De fet, la gran majoria d'avortaments (93%) es produeixen a centres privats, com el Centre Mèdic Aragó, E.M.E.C.E i Aurora Clínic. És per això que la Conselleria derivarà a les clíniques (i a d'altres que es presentin a concurs) una gran part de les pacients. Cada intervenció quirúrgica costarà a l'Administració pública uns 300 €. Les úniques dones que seran tractades obligatòriament per la xarxa pública són les considerades de risc.