"L'estat de l'educació a les Illes Balears no és alarmant, però tampoc no és bo", reconegué ahir el conseller d'Educació i Cultura, Bartomeu Llinàs, durant una trobada amb els mitjans per valorar el curs 2009-2010.
Llinàs, que accedí el càrrec el passat 16 de setembre en substitució de l'anterior consellera Barbara Galmés, anuncià que els curs que ve "haurem de fer un reajustament d'entre 50 i 60 professors a Primària i a Secundària".
Una altra de les mesures d'optimització dels recursos serà l'obligatorietat de fer 18 hores lectives a Secundària. Pel que fa a la reducció de tres hores lectives que fins ara s'aplicava als majors de 55 anys per a la preparació de les classes, la cosa canvia. "Una hora passarà a ser lectiva i les altres dues es podran compensar amb feina a casa", va explicar Llinàs, qui va apuntar que "hem adequat les plantilles que tenim i sempre evitant alterar les ràtios professor/ alumne".
Un fracàs escolar elevat, un alt índex d'abandonament prematur dels estudis i unes ràtios per aula elevades són algunes de les constants xacres al sistema educatiu de les Illes Balears. Davant aquesta situació i descartat el Pacte educatiu d'àmbit estatal, el conseller apostarà per "convocar meses de diàleg i fòrums amb experts per aplicar el programa d'acció immediata del ministre Gabilondo", si bé dels 510 milions d'euros que s'hi destinarien "encara no sabem quants ens arribarien". I pel que fa a Balears, "no tinc previst obrir un procés de pacte", digué.
Els doblers
El conseller va voler recordar que "nosaltres depenem de la Conselleria d'Economia i Hisenda i ens hem trobat que molts pagaments s'han hagut d'aturar". Un exemple recent són les ajudes econòmiques per a les associacions de pares i mares d'alumnes -pel curs que ha finalitzat- que encara no s'han ni convocat. "Abans de setembre esperem haver pagat allò que se'ls deu", i aprofità per anuncià que el curs que ve "als centres de professors hi haurà places destinades a la formació dels pares".
"Aviat ens reunirem per parlar dels pressupostos del 2011, si bé és evident que caldrà retallar en personal i en funcionament de la conselleria". De moment ja s'està treballant en "els decrets de necessitats educatives especials, el de drets i deures de l'alumnat i el de centres integrats de Formació Professional", explicà Llinàs.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Jo canviaria el titular per "l'estat de l'educació, no només a Balears, és penós". Vaig patir un any de professor a secundària, i realment vaig comprovar que tot era pitjor que el que m'havien explicat: al·lots descarats i maleducats, equip directiu despòtic (teòricament d'idees progressistes), un regne de taifes en mans de l'AMPA, etc. Així que compartesc els comentaris del "Mestre jubilat". Ara som professor universitari, i els alumnes que m'arriben són jovenets de 18 anys plens de mancances. Conclusió simple i xerrant clar: el pais se'n va a la merda.
Volia dir: "Hi ha inspectors s'interessen més a la velocitat lectora que a la comprensió i després la comprensió lectura de certs alumnes és desastrosa"
Crec que reduir l'ensenyament a memoritzar dades no té sentit. Però ara pecam del contrari: els alumnes arriben a 1r d'ESO i no han memoritzat gariebé mai. Tampoc no han redactat mai gaire, Hi ha inspectors s'interessen més a la velocitat lectora que a la comprensió ilectura de certs alumnes és desastrosa... El que compta són les dades: que molts d'alumnes titulin per a quedar bé de cara a la galeria. I si els resultats escolars són dolents, ja us podeu imaginar com n'és de desastrós el nivell real dels estudiants, quan a molts pràcticament els regalam l'ESO...
Sistema antic. La classe durava uns 45 minuts. El mestre senyalava lo que se havia de estudiar, llibre tal de tal pàgina a tal pàgina i també recalcava lo que se havia de sebre de memòria. Trenta minuts de estudi i consultes. Quinze minuts per examinar oralment a uns tres a deu alumnes. Mensualment se podia fer un examen escrit. Me'n record del regne federal de Líbia: Cirenaica, Tripolitània i Fezzan, el rei nomia Idris i així fins a més de 100 estats del món, de les capitals i principals ciutats de cada estat, de les serralades, rius, caps, golfs, llacs, mars, etc. De la història lo mateix més de 200 o 300 personatges, etc. Egipte, Mesopotàmia, fenicis, grecs, cartaginesos, romans, balears. hispans, gals, germans, etc. Se tenia una visió seqüencial de la història, no se confonia en Tiberi amb en Lluís XIV. El sistema ha de demanar lo màxim a cadascú i cadascú ha de quedar an el seu lloc.
I per tal de millorar el fracàs escolar els polítics tenen la fabulosa idea de llevar professorat. Són genials.
La retallada de professorat és superior del que aquí es mostra (50-60 rntre primària i secundària). Això farà encara més precari el treball dels interins. La retallada de personal a cada centre és de 6-8 professors, i si comptam tots els centres de les Illes en sumam molts més que 50 o 60 (jo només faig referència al que sé de secundària, cal afegir els de primària). Em sembla una nova agressió cap al sistema educatiu i una mostra clara d'allò que representen els centres d'educació pública per a la classe política: una despesa innecessària que cal anar retallant. Ànims a tots els professors i mestres, hi ha molta feina per fer i en pitjors condicions.
Jo fa 7 anys que estic jubilat, i no podia més amb les APAS, la indisciplina, el desordre, la incultura i el veure com els alumnes que volien fer feina no podien. I el mal exemple de comprovar com pasaven de curs sense saber res de res. I algunes coses més molt desgradables, que causaven el desànim a tots els meus companys i a mi. En tenc 67, i quan veig una escola o un Institut (que també el vaig tastar) sent compassió pels meus col·legues i ràbia pel sistema educatiu, que de cada vegada va a pitjor aposta. Tot està ben planificat per igualar-los per abaix. Si els faraons haguessin volgut el seu poble cult, amb el poder que tenien, ho haguessin aconseguit, però el que passa és que llavors no li haguessin fet les piràmides de franc.
Mestre jubilat, estic totalment d'acord amb vós. I ja us podeu imaginar en quines condicions farem classe els mestres i professors que no tendrem la sort de jubilar-nos com vós a una edat raonable, sinó als 67. Estic convinçuda que al poder li convé la ignorància del poble.
em pensava que el més important en una societat, pel seu progrés, era l´´ educació. Si, si, ens anirà molt bé en aquest pais de lumbreras.a això si. tots els nins de 4 anys amb un ordinador (que no tenen ni puta idea de tocar-lo angelets) quins caps de faba...
Però si el que l'Estat vol és que surtin analfabets! Com més, millor. Ignorants bons de manejar i que no pensin ni tenguin cultura ni criteri. Politicament mansos totals. Sanats mentals. I ho aconsegueixen!