300 famílies mengen amb senalles ecològiques sense intermediaris

La febre per consumir productes ecològics ha aferrat fort a Mallorca. A hores d'ara, són quasi 300 les famílies que s'alimenten amb verdures de l'hort autòcton i de producció ecològica. Es tracta d'un rigorós segell de qualitat que garantia la recentment desapareguda Conselleria d'Agricultura (que ara dependrà de Presidència), per tal d'assegurar que el pagès no ha utilitzat productes químics, ni pesticides, ni antiplaguicides, ni cap mena de substàncies artificials en el cultiu dels aliments.

Els pagesos, després, divideixen els aliments en capses o senalles, que més tard són distribuïdes entre les famílies que formen part dels distints grups de consum que hi ha arreu de l'Illa.

Ara per ara, el motor de la producció ecològica és la cooperativa Això és vida. Amb una dotzena de treballadors i sis socis cooperativistes, Això és vida reparteix devers 200 senalles ecològiques cada setmana. Aquesta és una de les característiques del fenomen: l'ús de la senalla com a reivindicació de la forma de vida mallorquina i sostenible.

Teo, un dels cooperativistes, explica: "Ens ajuntam pagesos de cinc possessions: Binissela, de Capdepera; Son Ravanell i sa Vall, de Manacor; Son Mas, de Llubí, i Son Amengual, d'Esporles. Tanmateix, és a l'antiga teulera de la possessió de Son Durí (Vilafranca) on apleguen tot el gènere i el fiquen a les capses.

Entre 15 i 20 euros
Per un preu d'entre 15 (la petita) i 20 euros (model familiar), una cistella tipus d'Això és vida, ara, per a l'estiu, du aquests aliments: mig quilo de tomàtigues, 600 grams de carabassó, 300 grams de mongetes i un quilo de patates, un manat de porros, un de remolatxa, un de naps, un de rúcula i un de grells; a més de dues lletugues.
Les senalles són repartides a Palma en diferents indrets, com ara entre els dos grups de consum de caràcter veïnal. Per una banda, es troba l'associació Can Amunt. Maria Jesús, membre de l'AV, explica: "Repartim les senalles quinzenalment al Centre Flassaders (a les 20 hores) per a una dotzena de llars".

Per l'altra es troba el grup de consum del Puig de Sant Pere, que fa la distribució setmanalment. A Ciutat també hi ha el col·lectiu Realiment, iniciat l'any 2008, amb una desena de famílies implicades. Carol, la portaveu, comenta: "La nostra filosofia és eliminar com més intermediaris hi hagi entre el producte i el consumidor".
De fet, les senalles ecològiques també són activisme. "A banda del suport als pagesos, Realiment té el convenciment que cal consumir productes beneficiosos per a la nostra salut". Altres punts de distribució són a la llibreria La Lluna (al c/ General Riera) i a Sa Tenda Ecològica (al c/ Blanquerna).

Això és vida és qui també s'encarrega de subministrar-hi els aliments. "Aquests dos punts de distribució tenen un avantatge: el client pot anar a cercar la senalla durant tot el dia, després que les hagin duites", precisa Teo. En altres casos, la compra de la senalla es realitza en una franja de temps breu (30 minuts) i determinada de la jornada.

L'eclosió dels grups de consum s'estén per la resta de Mallorca. Actualment n'hi ha de consolidats a tota la falda de la serra de Tramuntana: a Binissalem (15 famílies), a Inca (10), el jove grup de Sóller (25 unitats familiars), a Esporles, a Mancor de la Vall i a Puigpunyent.

A Felanitx
Al Llevant, en canvi, la iniciativa més destacable és la del municipi de Felanitx. Un grup de consum rep els productes de la finca de Biel Oliver, de La Granja (cereals, pasta o llegums), d'Ecoilla (carn i formatges) i de l'associació del Puig d'Alanar (la farina, que per cert elaboren amb mètodes tradicionals).

Pere Cler, membre del grup, ens diu: "A l'hivern acostumam a tenir llegums, enciam, cols, fruita, fruits secs, etc. I a l'estiu, tomàtigues, pebres, melons, síndries...". A més, afegeix, "esporàdicament comanam altres productes, com per exemple mel, cereals, farina i coses per a la llar".

És just ara, a l'estiu, quan la terra dóna amb més color els seus fruits. Paradoxalment, les vacances i l'estiueig fan que la demanda de senalles ecològiques davalli i que en quedi un cert excedent.