La primera Avaluació general de Diagnòstic, realitzada a 1.603 alumnes de 4t de Primària de les Illes Balears pel Ministeri d'Educació, els situa els quarts per la coa si ens fixam en la puntuació global, darrere del País Valencià, Ceuta i Melilla. L'informe, fet el 2009, recull informació detallada de 28.708 alumnes, de 887 centres, 1.341 professors, 25.741 famílies i 874 equips directius de 17 comunitats autònomes i Ceuta i Melilla.
La mitjana global que ha obtingut l'Arxipèlag és de 473, tot i que el nivell d'aprovat a tot l'Estat se situa en 500. Així, els alumnes de 4t de Primària suspenen pel que fa a les competències bàsiques que han adquirit durant els primers anys d'escolarització.
Les quatre competències que s'han avaluat són: la corresponent a la comunicació lingüística, la de tipus matemàtic, la del coneixement i la interacció amb l'entorn físic, i la competència social i ciutadana.
Pel que fa als coneixements de matemàtiques, els Balears es troben en sisena posició(489), per la coa, i només tenen per darrere Andalusia (488), el País Valencià (483),les Canàries (463), Ceuta (459) i Melilla (430). Quant als coneixements i habilitats lingüístiques, amb 471, només Ceuta (457) i Melilla (419) tenen una pitjor avaluació que les Illes. Referent als coneixement d'interacció amb el món, també ens situem els tercers -per la coa- amb 457 i només amb uns resultats pitjors es col·loquen el País Valencià (450) i Melilla (425).
I finalment si parlam de societat i ciutadania, la cosa està una mica millor, si bé no se supera el nivell d'aprovat (500). Aií, els infants balears obtenen només un 478.
Pel que fa a les comunitats autònomés amb millors posicions globals i que es troben per sobre a nivell global, trobam la Rioja (537), Astúries (533), Castella-Lleó (532) i Aragó (528).
Els alumnes de les Balears, a la coa en competències bàsiques
De les 17 comunitats autònomes i Ceuta i Melilla, l'Arxipèlag es troba en la setzena posició. Així es desprèn de l'Avaluació general de diagnòstic, realitzada pel Ministeri d'Educació el 2009
Palma16/06/10 0:00
També a Illes Balears
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
- Narges Mohammadi: dona de foc
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El porc va dir orellut a l'ase.
Tothom se n'ha anat del tema
Fora els castellans; però no tots, només els imperialistes. Fora també els mallorquins gonellistes que hi col·laboren.
Segur que si no s'ensenyara castellà a l'escola els alumnes anirien molt millor. És una perdua de temps l'ensenyança del castellà.
Sort (sic) Tomaseta es posa nerviosa i comença a insultar: vol dir que anam bé.
Estatut d'autonomia vigent: Article 4 La llengua pròpia 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, [...]
No importe que ho repetesquin tant, ja sabem el que deis quan no teniu arguments. No sou més que una guarde de venuts.
Estatut d'autonomia vigent: Article 4 La llengua pròpia 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, [...]
Manuel ha dit. La Rioja i Castella no tenen la interferència d'una cultura i idioma forasters a la seva cultura i llengua pròpies; en canvi nosaltres, sí: imposició de l'espanyol en un territori la llengua pròpia del qual és el català, prejudicis lingüístics i nacionals, guerra psicològica per part de mitjans de comunicació que tenen el seu centre mental a Espanya, submissió, autoodi, etc……… Resposta al teu comentari. O sigui, que ja acceptes que si hi ha una interferència o obligació a estudiar una llengua contra la seva voluntat és perjudicial per als alumnes? En aquest cas, suposo que també aceptarás que és una interferència fer estudiar en català, als mallorquins o forans que no accepten de bon grat el català? Crec que més o menys, a poc a poc ens anem entenent ¿O tampoc estàs d'acord amb això?
Manuel ha dit. La Rioja i Castella no tenen la interferència d'una cultura i idioma forasters a la seva cultura i llengua pròpies; en canvi nosaltres, sí: imposició de l'espanyol en un territori la llengua pròpia del qual és el català, prejudicis lingüístics i nacionals, guerra psicològica per part de mitjans de comunicació que tenen el seu centre mental a Espanya, submissió, autoodi, etc……… Resposta al teu comentari. O sigui, que ja acceptes que si hi ha una interferència o obligació a estudiar una llengua contra la seva voluntat és perjudicial per als alumnes? En aquest cas, suposo que també aceptarás que és una interferència fer estudiar en català, als mallorquins o forans que no accepten de bon grat el català? Crec que més o menys, a poc a poc ens anem entenent ¿O tampoc estàs d'acord amb això?