Antoni Diéguez, espera que el president Antich i el conseller Manera acabin de parlar. | T. Ayuga

TW
0

El Govern prepara una retallada de la despesa prevista per enguany per contribuir a la reducció del dèficit públic espanyol que la Unió Europea exigeix a l'Estat. El conseller d'Economia, Carles Manera, presentarà abans de l'estiu un segon pla d'austeritat (el primer, de 15 milions, es va fer el 2009), que suposarà l'alentiment d'inversions pròpies (les de l'Estat, 544 milions dels 1.061 prevists, es mantindran) i la contenció de despesa de funcionament i personal, aprofitant el procés de fusió i reducció d'empreses públiques. El pla, que encara ha de concretar l'estalvi que suposarà, no afectararà ni sanitat ni educació, es procurarà que tingui la menor incidència sobre els ciutadans i se sumarà a la retallada pressupostària d'enguany, de 220 milions, però serà molt inferior.
El conseller Manera reconegué ahir que el Govern haurà de fer un esforç pressupostari addicional en l'exercici 2010 per contribuir a respondre als requeriments que la UE està fent a l'Estat espanyol pel que fa a la reducció de dèficit públic. El titular d'Economia responia així a l'advertència llançada ahir pel secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, qui deixà clar que les comunitats hauran d'assumir part de la rebaixa del dèficit exigida per la UE.

Enguany Espanya ha de reduir el dèficit 50.000 milions, dels quals 10.000 s'assignen a les comunitats. "Balears ja ha fet un esforç important per retallar la despesa pública", advertí Manera, qui recordà que enguany ja s'ha disminuït el pressupost un 6% i s'han estalviat 220 milions. Amb tot, admeté que encara s'haurà de fer un nou esforç i "intentarem que afecti poc, de manera que les partides que s'ajustin siguin de funcionament, gestió i personal i que no tenguin res a veure amb serveis". El conseller deixà clar que no hi haurà un major esforç de contenció en serveis socials, després de la baixada pressupostària d'enguany en sanitat i educació, però s'estudien alternatives per minvar despesa en gestió de personal, no congelant sous o amb acomiadaments, sinó a través de la racionalització del sector públic. També es portaria a terme un alentiment en inversions pròpies, sempre que es mantenguin les estatals. Dels 1.061 milions d'euros que es preveuen invertir enguany, uns 544 vindran de l'Estat.

Segons les dades de la Conselleria, el dèficit de Balears se situà el 2009 en un 3,4% del PIB. El deute arribà als 3.289 milions, un 12,5% del PIB, el segon més alt de l'Estat, i es preveia tancar l'any amb un endeutament de 3.913 milions, un 13,8% del PIB. El president del Govern, Francesc Antich, recordà que Balears és la comunitat que més ha reduït la despesa corrent el 2010 i, per tant, ha fet "un esforç important", però "tots som Estat" i Madrid tindrà "la solidaritat de totes les comunitats". En canvi, tant el portaveu del Bloc, Biel Barceló, com el d'UM, Pep Melià, coincidiren a reclamar que l'Estat i no les comunitats assumeixi el major esforç de reducció del dèficit, tenint en compte que controla la major part de despesa i que l'educació i la sanitat són competència autonòmica. El del PP, Francesc Fiol, avisà que les exigències de la UE obliguen tothom a retallar.

Fiol afirma que l'Executiu ha fracassat i Antich, que el pessimisme del PP fa nosa

La resposta a la crisi econòmica centrà ahir el cara a cara dels dimarts al Parlament. El portaveu del PP, Francesc Fiol, demanà ahir al president del Govern, Francesc Antich, que reconegui el seu "fracàs estrepitós" a l'hora de donar respostes a la crisi i defensar els interessos dels ciutadans. Afirmà que aquest Executiu només ha posat pegats, que s'han demostrat "insuficients", i serà recordat com "el Govern dels 100.000 aturats, el de la caiguda del PIB, el de l'endeutament i el que ha retallat el pressupost de la sanitat".

El president Antich advertí el PP que "no són moments de pintar catàstrofes" i afegí que en una situació de crisi com l'actual "els pessimistes fan nosa i vostès ho són molt. Necessitam gent que pensi en positiu". El cap de l'Executiu recordà que, segons els indicatius dels primers quatre mesos de l'any, Balears aguanta millor la crisi i dóna millors respostes que la mitjana de l'Estat i que les comunitats autònomes governades pel PP. Antich es referí concretament a la millora del mercat laboral i a la remuntada en l'activitat comercial.