“Entenc el clamor popular, però l'enduriment de la Llei del menor no soluciona res”

"Som de Madrid i vaig estudiar Dret a la Complutense. Després vaig aprovar les oposicions a la primera; vaig tenir sort". La primera destinació com a fiscal de José Díaz Cappa, a 26 anys, fou Castelló. Després ja s'incorporà a la Fiscalia de les Balears, però "des del principi vaig començar amb menors, i ja fa vint anys que hi treball". El fiscal, home esportista, va coincidir de jove en les categories del Reial Madrid amb futbolistes com Sanchís i Martín Vázquez, i en l'actualitat organitza un torneig anual de futbol a les Illes amb la fundació Projecte Home.

Díaz Cappa entén "el clamor popopular perquè s'endureixin les penes de la Llei del menor", però creu que respon a "qüestions puntuals relacionades amb fets tan greus i execrables com la mort d'una filla". El fiscal és clar i es posiciona en contra d'aquesta mesura: "L'enduriment no serveix perquè aquests fets no es continuïn cometent, no resol el problema de base. La pregunta és què s'ha de fer des del punt de vista educatiu, social i familiar per evitar que això ocorri".

Puntualitza que "l'edat punible del menors és des dels 14 anys ja fets fins als 18 no complerts. Si la persona és menor d'aquesta edat, la llei preveu posar-ho en coneixement de l'entitat pública de protecció del menor a Mallorca, l'Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS). No se li pot imposar mai una resposta penal". És per això que és "partidari que es rebaixi l'edat penal dels menors als 12 anys com existia abans. És més fàcil i hi ha més temps per treballar-hi entre els 12 i els 14 ".

Díaz Cappa ens comenta que a la Fiscalia de Menors treballen "fonalmentalment en dues matèries: reforma i protecció". La reforma s'engega quan el menor delinqueix o comet alguna falta i al fiscal li "correspon la instrucció de tots els procediments. Hi ha moltes alternatives perquè un fet delictiu no acabi necessàriament amb una sentència. Existeix la possibilitat de conciliació, la realització d'una activitat extrajudicial, el desistiment perquè s'entén que n'hi ha prou amb la correcció en l'àmbit familiar o educatiu. Aquestes opcions s'apliquen en els casos que no són greus i quan no són reincidents", diu. També puntualitza que "als menors no se'ls posen penes, se'ls posen mesures. Es tracta que les actuacions tinguin el menor caràcter aflictiu i van des d'una simple amonestació fins a la mesura més greu: l'internament en un centre".

Protecció del menor

El fiscal atorga especial interès a la protecció del menor. "Inclou qualsevol tipus d'actuació que calgui per salvaguardar-ne els drets i que no estigui exercitada pels seus representants legals. És molt important, perquè podem emprendre accions legals fins i tot en contra del que els mateixos pares o fills puguin opinar". En aquesta àrea es parla "d'intervencions en procediments d'adopció; tuteles; privacions de pàtria potestat; demanda a l'honor, intimitat i pròpia imatge dels menors; demandes d'absentisme escolar; iniciatives per denunciar o posar querelles per abusos o agressions sexuals quan no ho fan els pares o els fills, les víctimes".

Els delictes més habituals

El fiscal diu que "en els menors, a l'igual que en els majors, la delinqüència acostuma a ser la mateixa: delictes contra la propietat, robatoris, furts i robatori amb força i intimidació. De tota manera, cada vegada són més habituals els maltractaments i la violència domèstica dels fills cap als pares". També hi ha força delictes per drogues i per assetjament escolar. Pel que fa a internet i els menors, "hi trobam robatoris de contrasenyes, revelació de secrets, penjar fotos i vídeos a la xarxa d'altres persones fent-se passar per elles i l'enviament d'amenaces".

Díaz Cappa afirma que "la quantitat de delictes ha augmentat. L'any 2001, quan entrà en vigor la Llei del menor, se'n cometeren uns 1.500 a Balears. El 2009 el vam acabar amb 4.500". Així mateix, explica que a la Fiscalia de Menors, ubicada als jutjats de la Gerreria, "moltes vegades són els pares mateixos els que vénen a veure'ns perquè no poden controlar els seus fills. Constantment rebem visites d'oncles, padrines, gent que sap que d'alguna manera els podem ajudar".