El magistrat ens rep en el seu despatx, ubicat als jutjats de la Gerreria. | Teresa Ayuga

TW
0

"Vaig néixer a la Línea de la Concepción el 1955, de pare i mare mallorquins, però vam tornar de seguida. Es pot dir que som de Palma i de família de Dret: el meu pare, jutge; el meu avi, notari, i també tenc oncles advocats".
Pedro Barceló partí de la "roqueta" a Barcelona per estudiar Dret i Econòmiques, quan "encara hi havia els grisos, entre el 1972 i el 1977. No tenia clar què volia fer i vaig treballar un any d'advocat, però el meu caràcter no feia per ser misser. Record perfectament el dia que el meu pare em va dir que s'acabava de publicar un temari d'oposicions de jutges i fiscals. Vaig començar a estudiar i vaig treure la plaça. Som jutge i fiscal".

El magistrat també és músic, perquè la seva gran passió és cantar. "Tenc un grup de pop, rock&roll i blues. Tocam peces dels Beatles i dels Rolling en festes d'amics. A més, som tenor i m'agraden les àries i la cançó napolitana".
La seva primera destinació com a jutge, el 1979, fou Santa Coloma de Farners (Girona), on va exercir tres anys. Després tornà a Mallorca i "vaig estar dos anys a sa Pobla". Des d'allà vaig anar cap a les Pitiüses i vaig quedar "tres anys a Eivissa, fins que vaig ascendir a magistrat, el 1986, i vaig anar al Jutjat d'Instrucció número 1 de Palma, on he estat titular fins fa un any, quan em van donar la plaça al Registre Civil".

Així mateix, Barceló ha estat durant una dècada jutge degà dels jutjats de Palma, però el 2005 va deixar el càrrec per anar a Bulgària. "Vaig guanyar un projecte per ajudar-los a entrar a la Unió Europea. Fa molts anys que estic ficat en cooperació internacional en matèria jurídica". El 2009 torna a l'Illa, on aconseguí la plaça al Registre Civil 2. Barceló argumenta el perquè del seu canvi d'Instrucció a Registre Civil. "El motiu és personal. La meva vida era tornar a fer més cooperació i des d'aquí tenc més opcions per fer sortides a l'estranger. També és veritat que després de tants anys a Instrucció tenia ganes de canviar. Són mons diferents". Al Registre Civil es tramita tot allò relatiu a l'estat civil de les persones, naixements, defuncions, matrimonis i nacionalitats. "Estam dividit en dos", apunta. "Al Registre 1 fan nacionalitats i al 2, on som jo, em dedic bàsicament a matrimonis, inscripcció de defuncions i canvis de noms i llinatges".

Matrimonis

El magistrat sobretot es dedica als matrimonis. "Es casa molta, moltíssima gent. Només en el mes de març se n'han duplicat els expedients. Aquí al jutjat cada divendres faig trezte o catorze bodes, però això no és tot, també s'han de comptar les que es fan a l'ajuntament i les que es fan a pobles com Andratx o Calvià. He d'autoritzar tots els casaments civils que es realitzen al partit judicial de Palma, donar-los el vistiplau". És per això que la tasca més important del jutge al Registre és "qualificar la documentació. Qualsevol estranger que vulgui obtenir la documentació espanyola o es vulgui casar ha de presentar una documentació del seu país i llavors hem de mirar que sigui vàlida".

Barceló insisteix que el seu dia a dia és "examinar documentació, sobretot internacional, revisar els convenis i els requisits de legalització i fer les audiències reservades per als estrangers i les seves parelles espanyoles que es volen casar". Es mira d'evitar els matrimonis de conveniència. El magistrat diu que "a les noces civils l'únic problema és que són curtes, només duren quatre minuts. En dues hores celebram catorze matrimonis". Barceló afegeix que "les conseqüències d'un registre mal duit poden ser fortes, des d'un delicte de bigàmia fins a impugnacions per paternitat o problemes d'herències". L'avantatge, indica, "és que no feim judicis". A més, aclareix que "o et cases pel civil o per l'església; no et pots casar per les dues bandes".