La decisió d'Esquerra, expressada ahir pel seu president a les Illes, Joan Lladó, no és res més que una resposta a la que fa poc va prendre el PSM, que en assemblea apostà per Els Verds com a soci preferent, condicionà un acord amb EU al fet que es desmarcàs més de Madrid i advertí a Esquerra Republicana que s'haurien de limitar a actuar al Principat.
Tant l'aposta del PSM com la que ahir manifestà Esquerra suposen, en realitat, enterrar el Bloc així com està ara configurat, una coalició electoral integrada per PSM, EU, Els Verds i Esquerra Republicana.
Lladó defensà ahir l'objectiu d'Esquerra d'assolir una "aliança que duri" amb Entesa -el partit format per escindits del PSM- i Els Verds per constituir un "referent de l'esquerra sobiranista" que faci front al bipartidisme a les autonòmiques, tot i que deixà la "porta oberta" a EU. En aquest sentit, considerà "prioritari" que "l'esquerra nacional" es presenti junta als comicis, però no descartà que la coalició es pogués "ampliar" amb EU per obtenir un pacte electoral "beneficiós" per a Balears.
Lladó afirmà que al Bloc li han faltat elements de vertebració per fer possible que puguin participar de les decisions tots els partits que l'integren. També avançà que, si Esquerra Unida "romp els llaços estatals", no hi haurà "problemes" per formar part d'aquesta aliança i "seran benvinguts". Si això no passa, Esquerra seria més reticent a pactar amb ells, tot i que es podria optar per una coalició entre "l'esquerra nacional" i Esquerra Unida.
La proposta aprovada ahir per Esquerra aposta perquè la nova aliança suposi un "salt endavant" i no sigui "conjuntural", sinó que vulgui perdurar en el temps i sigui una "alternativa real de govern". A més a més, deixa clar que fora de les Balears el referent d'aquesta fórmula seria Esquerra Republicana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
No passeu ànsia. Ja hem vist de què anau tots plegats o separats, de doblers i de cadires. Per la meva part faré el possible per tornar-vos les vostres traïcions amb la meva indiferència.
No sé que ha passat amb un comentari que m'ha desaparegut, miraré de tornar-ho a publicar, més o menys deia això: El debat ve d'enrere. Jo proposaria no tornar a celebrar la manifestació unitària del 30 de desembre. Res pitjor que la hipocresia. Ni la mobilització unitària, ni els actes i esperit del 31 es reflecteixen en res a partir de cap d'any, i així fins a sant torne-m'hi. Com les processons de setmana santa: maten a Jesucrist i el ressusciten per tornar-lo a matar. Ramoneda i Joan, jo crec no haver dit res massa diferent del que es va votar a l'Assemblea d'ERC. Però faré unes puntualitacions. ERC ha donat la passa de perimètrica correcta de l'àmbit nacional, però amb pocs efectes pràctics, i d'alta política, quan ho hagués pogut fer. El PSM arrossega una rèmora d'indefinició ideològica greu (balear?, socialista?) ells mateixos reconeixen no saber ni qui les vota. L'esquerra a l'esquerra, si és que realment és així, molt disseny antisistema, molta feina guapa i molt de virtualisme, però sense cap efecte polític. On són les CUP a Mallorca després de 30 anys d'existència al Principat? On són els Països Catalans a la seva estratègia? I quatre popes repartits aquí i allà, satisfets de les seves opinions i entrevistes i poca cosa més. Un territori absolutament ocupat per l'enemic que a més s'ho passen d'allò més be, sobretot el PSOE, quan visiten pàgines de comentaris com aquesta. Això no és derrotisme, sinó estar fins als collons de mentides, travetes, personalismes i xuleria entre el nostre àmbit polític. La batalla política és ideològica i aquí és on fallam estrepitosament. En primer lloc perquè altres interessos s'avantposen al debat ric i sa necessari. Per altra banda la paraula Assemblea està molt devaluada darrerament.
Idò insistec, company Joan: és una pena que no haguessis vengut ahir. Tot el debat sempre és bo: debatre no és posar pals a les rodes, sinó fer-les anar més lleugeres, i sobretot, més segures. Pel que es va dir ahir, Esquerra seguirà com a referent, a Mallorca i a tots els Països Catalans.
El d'UM s'ho ha de fer mirar, jo no pens donar el vot a un partit que nomes ha mostrat interes per carreteres, xalets i benzineres. Un partit que va pactar amb el PP del trilinguisme i ara diu poder pactar amb el partit de Bauza i Delgado. Aixo no son patriotes. Orimer que m'ho demostrin. P.d: no anarem a l'assamblea perque no volem posar tampoc pals a les rodes. Esquerra es l'unic referent possible en aquest panorama politic
joan ,haguesis anat a la asamblea amb tots els teorics descontents i haguesiu votat tots que no, aixi la proposta no hauria sortit que es lo que volieu
Evidentment, que l'única solució que té aquest país passa per una gran esquerra nacional forta. He llegit tres vegades l'escrit aquest del company d'UM, i encara pens si és una broma de mal gust, una estudpidesa o si ho diu seriosament: si jo fos sa mare, estaria preocupada. Sense aprorismes ni qüotes, així es va comentar ahir a l'assemblea com ha de ser aquest acord. Pel 2011 i més enllà, hem de tenir estructures polítiques fortes que ens permetin, per una banda, aguantar les envestides que vendran, i per una altra, oferir un programa de govern alternatiu i no espanyol. Joan: hauria estat bé que haguessis vengut, a l'assemblea, a dir-hi la teva. Els que hi érem, ho vàrem triar així: cap a una unió de l'esquerra nacional.
El que faria més mal al bipartidisme espanyol seria que la UM de Josep Melià tragués uns bons resultats. Si sou més nacionalistes no espanyols que esquerranosos (tant a erc com al psm com a Entesa...) us feim aquesta reflexió en pla constructiu: UM no la tenen segura per endavant ni psoE ni pp, per això l'odien tant i la persegueixen. UM podria, si obtingués un bon resultat electoral, fer valer els objec tius nacionalistes no espanyols pactant no només a canvi de cadires sinó també i SOBRETOT a canvi de polítiques beneficioses per a avançar en la recuperació de l'autoestima col·lectiva dels mallorquins, eivissencs, menorquins i formenterers... tant a la part econòmica com a la lingüisticocultural. El que realment temen tant psoE com pp és que UM obtengui un resultat electoral bo. La realitat així ho demostra. I el bipartidisme espanyol és letal per al nacionalisme mallorquí/català. Aquesta reflexió només vol incidir en quina és la millor estratègia per tenir representació, tenint en compte que el nacionalisme no espanyol a les Balears està en minoria però existeix i molt. En definitiva aquesta reflexió parla de quin és el vot útil per a nosaltres, però, si així i tot, no en voleu fer cas, us desitjam molta sort en la vosta posició des de la nostra. A Catalunya, on el nacionalisme no espanyol és majoritari, sembla que hi ha possibilitats que la situació es recondueixi després de les pròximes eleccions. Aquí hem d'anar vius. No voler passar l'arada davant el bou i aplicar una bona estratègia analitzant els errors del passat per no repetir-los.
Jo som d'Esquerra i ni jo, ni ningu de la meva seccio local anarem a l'assemblea. No volem anar amb un partit com el PSM que vol que ens dissolguem i s'aferra a les cadires i a un pacte que no fa res pel pais.
L'unic que posa traves per unir l'esquerra nacionalista es el psm. Si segueixen aixi el PP guanyarà de calle i noltros no pintarem un prebe!
L'unic que posa traves per unir l'esquerra nacionalista es el psm. Si segueixen aixi el PP guanyarà de calle i noltros no pintarem un prebe!