Sortida de Jaume Matas i el seu advocat, Rafel Parera en finalitzar l'interrogatori. | Ferran Aguiló - M. À. Cañellas.

TW
0

Jaume Matas es lleva les culpes i apunta cap a l'exdirector general d'Esports Josep Lluís Ballester. L'expresident finalment declarà ahir, durant hores i hores. Arribà al jutjat poc abans de les nou del matí amb la seva dona, però hagué d'esperar torn fins a les 12.40 h per afrontar el seu primer interrogatori davant el jutge José Castro. En canvi, la seva esposa, Maite Areal, agafà l'ascensor per partir dels jutjats dos minuts després d'entrar-hi. Ella no volgué prestar declaració.

Fou a primera hora de l'horabaixa, a les 16.30 hores i després de dinar, quan el jutge i els fiscals se centraren a preguntar l'expresident sobre la gènesi del Palma Arena, el famós velòdrom palmesà que finalment costà als comptes públics 110 milions d'euros per un sobrecost superior a 60 milions. En total, entre matí i capvespre, hi estigué més de sis hores.
Matas s'exculpà, però assumí la "responsabilitat política" del projecte per ser el president del Govern i de la fundació Illesport.

L'expresident es va desmarcar amb contundència de les responsabilitats tècniques i apuntà cap a l'exdirector general d'Esports Josep Lluís Ballester. "El president no està per aquestes coses", hi va afegir.

Preguntat pel jutge, assegurà que Ballester era una espècie de ministre d'Esports i que la seva independència en actuar era evident. "Les decisions operatives eren cosa seva", indicà. També afirmà que Ballester contractà Jorge Moisés, exgerent del consorci per a la construcció del Palma Arena, i que abans d'això no el coneixia. Digué que la decisió de contractar el conegut arquitecte Shurmann fou de l'exdirector d'Esports a proposta de la Unió Ciclista Internacional.

Pel que fa a un presumpte finançament irregular del PP, Matas digué que no coneixia l'agència de publicitat Nimbus i, en conseqüència, tampoc cap acció que aquesta hagués comès amb relació a aquest fets.
L'expresident comunicà al jutge que només acudí a la primera de les reunions, però reconegué haver signat diverses actes. En mostrar-li els documents, Matas afirmà que hi havia signatures a nom seu que no reconeixia com a seves i que és el primer interessat que tot aquest tema de les actes falses s'aclareixi. Cal recordar que d'altres imputats i testimonis han afirmat que la seva firma també era falsa. Entre aquests destaca l'exvicepresidenta Estaràs.

El jutge dedicà una bona estona a esbrinar quin era el vertader organigrama i Matas insistí que la gestió administrativa del Palma Arena no era cosa seva i que sí ho era la decisió política de construir l'espai destinat al campionat del món de ciclisme en pista. Quant al sobrecost del velòdrom, l'expresident assegurà que s'hi destinà una partida suplementària al pressupost inicial. Diverses fonts indiquen que Matas articulà un discurs contundent i pròpiament polític. "Sap torejar", digueren alguns dels advocats.

Avui, més Palma Arena

La declaració sobre el velòdrom s'allargà fins a les 20.30 h, però no acabà. El jutge decidí suspendre l'interrogatori fins avui i Matas se n'anà a les 20.42 h amb el seu misser. Un altre pic pujaren a l'utilitari platejat, ja habitual. Avui, a les nou del matí, es reprèn la declaració. Es preveu que el jutge i els fiscals abordin altres serrells del velòdrom, com ara qui decidí la contractació dels arquitectes García Ruiz.

Notícies relacionades

L'expresident es queixa per declarar tan tard

La declaració matinal de Matas se centrà en el seu patrimoni. El jutge Castro li demanà sobre els immobles de Madrid i de la Colònia Sant Jordi que han estat investigats, però deixà per avui aclarir el més important, la planta noble de can Sales Menor. S'espera que quan acabi l'interrogatori sobre els aspectes tècnics i polítics del Palma Arena, Castro reprengui el tema del casal. La compareixença de Matas s'inicià amb una petita fregada amb el magistrat. L'expresident es queixà que fa més d'un any que està imputat en la causa, que la seva imatge s'ha vist afectada per les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació i que ha hagut de suportar aquest cúmul de circumstàncies des de la indefensió jurídica. Castro l'aturà.

Li digué que el discurs que estava fent podria ser bo amb vista a l'opinió pública, però que ara havia arribat l'hora de respondre les preguntes amb concreció. Afegí que d'ençà que ell li va enviar la citació judicial -ja fa mig any- i fins ahir, el seu misser no li havia fet arribar cap escrit en què demanàs declarar amb antelació.En repetides ocasions, Rafel Perera explicà als mitjans que s'havia vist amb Castro i que l'havia informat -verbalment- que Matas era a la seva disposició. Continuà l'interrogatori i Matas fou preguntat pel pis del carrer San Juan de la Cruz al barri de Salamanca, de Madrid. Contestà que no és seu i que Reus n'és el vertader propietari, i en cap cas un testaferro. Afegí que les arres, els 100.000 euros que diposità a la promotora Vallehermoso el seu cunyat Fernando per adquirir l'immoble, eren "els estalvis de tota la vida" de la seva dona, Maite Areal.

Matas, alliçonat pel seu misser, decidí no contestar aquelles preguntes que tenien relació amb les escoltes telefòniques sotmeses a secret de sumari fins despús-ahir. Una d'elles féu referència a com el seu amic Bartomeu Reus havia tornat els doblers a Fernando Areal, quan es decidí que fos l'expresdient de Gesa qui, en paraules seves, compràs el pis "per fer un favor a l'expresident". En les escoltes s'apuntava que es féu "a poc a poc", però Areal declarà que de cop. Reus, hores abans, digué que va fer l'ingrés a Bancaja. Aquest tema, el de les arres, segons alguns missers, és el que apunta més contradiccions.

Respecte de l'immoble a primera línia de la Colònia Sant Jordi, Matas declarà que és propietat de la seva mare i que és ella qui en paga la hipoteca. El valor de la compra de l'immoble és d'uns 200.000 euros i la mare de l'expresident només cobra una pensió no contributiva. L'expresident afegí que era una qüestió d'herència i que la seva mare volia que el pis fos per a ells, circumstància que ha fet que la seva dona l'hagi decorat i redistribuït al seu gust.

Incomunicació

En un principi estava previst que Matas fos incomunciat mentre durava la declaració i que dinàs als jutjats. De fet, una de les funcionàries explicà que l'àpat que havia arribat el dia anterior d'un forn, que consistia en coques de trempó i panades, "encara és bo per avui". Finalment, i quan Castro decidí fer un recés a migdia, permeté que l'expresident abandonàs el jutjat a les 14.40 i pogués anar a dinar a ca seva. En tornar, s'havia canviat la corbata blava per una de color rosa pàl·lid.