“Hem viscut un miratge d'èxit social”

Carmen Maestro és la presidenta del Consell Escolar de l'Estat des del 2006 i, entre el 2004 i el 2006, va ser la directora de l'Institut d'Avaluació del Ministeri d'Educació.

El document de propostes per al pacte estatal per l'educació recull les vostres peticions?
Amb alguns temes veim reconegudes les nostres propostes. Havíem instat a la flexibilitat del sistema i sembla que les dues vies que es podran triar a 4t d'ESO són una bona mostra que això serà així. Socialment es veu que hi ha ganes de pacte i de tranquil·litat, tot i que les comunitats autònomes tinguin colors polítics diferents.

Sobre el tema dels idiomes l'esborrany del pacte no concreta gran cosa...
És cert. Les llengües són una riquesa i allò que sí que és preocupant és el tema de les llengües estrangeres. Tenim un dèficit. Ens parlen de mobilitat i internacionalització amb el pla Bolonya, però, si no domines l'idioma, on aniràs? Pel que fa a hores dedicades, estam per sobre de la mitjana, una altra cosa és com s'imparteix l'aprenentatge de la llengua.

Estaríeu a favor de la modificació de la LOE?
Depèn de quins punts, sí. Allò important és que hi hagi estabilitat i que no es pensi en el 2012 per tornar-la a modificar. En educació i sanitat la gent no entén les discrepàncies polítiques i volen el millor sistema que sigui possible.

Cada cop hi ha més joves que deixen els estudis i no obtenen ni el títol de Secundària...
L'abandó dels estudis ens preocupa. El 2020 només entre el 10 i el 20% de feines seran per a persones que no tinguin formació superior. Actualment tenim un 30% de joves que no han finalitzat els estudis secundaris a Espanya. Si un jove a 16 anys no es treu el títol d'Educació Secundària i a més li coincideix amb l'edat laboral, allò més fàcil és abandonar, i clar es perden les competències bàsiques per reprendre després els estudis. Creim que és necessari que les famílies siguin conscients que la riquesa més important que tindran els seus fills seran els estudis.

Què està passant...
Hem detectat que els nins finalitzen menys els estudis. Un 20% de les al·lotes deixen els estudis, davant del 40% dels al·lots. Existeix un factor social. Quan a un nin no li van bé els estudis, comença a treballar; en canvi, a la noia se la fa retre més. Cal començar una sensibilització social i fer una discriminació positiva cap als homes.

La crisi ha fet obrir els ulls sobre la importància de l'educació...
L'únic bo de la crisi és això. Grans discursos parlant sobre educació no han tingut res a fer davant d'una realitat dura. Si no tens formació, disposes de poques possibilitats de trobar o de canviar de feina. Cal recuperar el discurs que la gent gran sempre ha tingut molt clar. Hem viscut un miratge d'èxit social i ara es veu un altre cop la realitat.

Com valorau el sistema educatiu de les Balears?
Aquí es necessita infraestructura per poder mantenir el sistema, a causa de l'alt percentatge de nouvinguts i, per tant, no s'ha pogut invertir a millorar-lo. Això no obstant, destacaria el Pla primera infància com un èxit educatiu a les Balears.