El president Antich, visiblement cansat, en un moment de la seva intervenció. | Ferran Aguiló - J.T.

TW
0

En vint segons, el president Francesc Antich explicà ahir al Parlament per què va fer fora UM del seu Govern. Després començà a mirar cap endavant. Assumí que estava en minoria, però deixà clar que volia continuar governant. Com? Com fins ara, amb pactes, però amb un "sobreesforç" d'enteniment amb l'oposició. Recordà que el pactisme l'ha acompanyat fins avui i tornà a estendre la mà a PP i UM.

Ara oferint-los 17 propostes concretes a negociar, les mateixes que havien rebutjat globalment. Mitja hora més tard, havia acabat el discurs passant de puntetes per la crisi institucional i centrat-ho tot en la necessitat d'unir esforços contra l'altra crisi, l'econòmica, prioritzant per sobre d'interessos partidistes els dels ciutadans.

L'oposició l'havia forçat a comparèixer en un ple extraordinari , una mena de debat de política general, però específic perquè explicàs perquè havia romput amb UM i com s'ho faria per governar en minoria. Antich fou concís a l'hora de respondre la primera qüestió. "La decisió la vaig prendre per la situació límit que significava que els casos de presumpta corrupció s'estenguessin al meu Govern". I evità molestar més UMquan deixà clar que la decisió "no implica cap judici de valor" sobre els militants d'aquest partit.

El següent punt també el resolgué ben aviat. "L'actual situació política a les Illes condueix el Govern a una reformulació de la política d'aliances i a un exercici de pacte constant", va admetre Antich, però "la meva experiència política m'ha conduït sempre a la recerca d'acords i, per tant, no és que faci de la necessitat una virtut, sinó que la virtud ja l'he exhibida sense tanta necessitat". Ahir, ja en minoria, el president continuà confiant-ho tot en el pactisme. I, davant la crisi econòmica, proposà a l'oposició un acord més ambiciós, per pactar "els fonaments que ens permetin continuar avançant".

El moment és "delicat i singular", reconegué el socialista, per la conjunció de tres crisis: l'economica, la de model de creixement i la de confiança de la ciutadania. Per això, exigí a tota la classe política "responsabilitat", els advertí que la societat està reclamant "estabilitat" institucional, i els va fer una crida a "demostrar" als ciutadans que, més enllà de les diferències ideològiques, "podem treballar junts per resoldre situacions complicades".

17 iniciatives

A l'hora de concretar, Antich plantejà, per primer pic en una seu parlamentària, la proposta de "Pacte contra la crisi" que ja havia oferit sense èxit als líders del PP i d'UM. Un pacte obert a l'oposició, que cerca fer una administració més transparent, eficaç i amb més control; afrontar la crisi, i articular un nou model de creixement. Un pacte amb 17 iniciatives concretes i definides, amb calendari, i "que podem començar a tractar des de demà mateix", advertí el president del Govern. Entre les propostes hi ha set lleis que el Pacte només pot aprovar amb l'oposició, però també hi ha projectes que podria fer el Govern sense necessitat ningú més, com un pla especial de desestacionalització turística per a cada illa.

El president reconegué que ell és ara qui més responsabilitat té i "assumesc el lideratge i la responsabilitat de tirar endavant aquesta comunitat a favor de les persones", recalcà. Però també defensà que el seu Govern fa tres anys que fa feina en aquesta direcció. A més, dedicà bona part del discurs a recordar el pacte amb els agents econòmics i socials per reconduir el model de creixement i "substituir l'excés per la moderació, la modernitat i el seny". Un pacte que, segons ell, justifica una legislatura, perquè ara "ja quasi ningú no defensa un creixement a qualsevol preu". "La lluita contra la crisi i l'atur ha centrat tota l'energia política i de gestió del Govern. En conseqüència, és hora de deixar de banda el partidisme, els interessos interns i particulars dels partits polítics i treballar en comunitat i cooperació tots els grups d'aquesta cambra per assolir les mesures que interessa i necessita la nostra gent", sentencià Antich.

I ara vol governar

Diuen, els qui el coneixen bé, que el president Antich s'infla davant les situacions difícils. Ara, en minoria, en plena crisi econòmica i quan la Justícia marca el compàs, ell vol governar. I es presenta al Parlament a fer un discurs d'investidura -amb trampa, sense votació, com bé detecta el cap de l'oposició, Francesc Fiol- per l'any i mig que li queda de mandat. Ara, que n'acaba de rompre un, braveja de la seva capacitat de pactar. Vol "liderar" i diu que el Pacte no gestiona, transforma la societat. I només això, defensa aquest nou Antich, ja justifica una legislatura.

Té tossina i beu aigua. Només ha dormit quatre hores perquè arribà tard de Madrid. El delaten els ulls de cansat, no el to somnífer del discurs, que és el clàssic d'Antich en els primers dies de debat. Com sempre, no aixeca ni un aplaudiment fins al final. En acabar, diu que se n'anirà a dormir. El discurs dura poc, però el temps és suficient perquè diversos diputats hagin pogut comprovar que l'hemicicle no té teranyines. Un nou cap de seguretat de la cambra també mira cap al sostre i a banda i banda.

A primera fila, com un estudiant aplicant, el president del PP José Ramón Bauzá, pren apunts. "Que no debo hacer si un día soy presidente", deu apuntar. Està enrevoltat de socialistes, que hi van de públic. Entre ells, el líder de la UGT, Lorenzo Bravo. Per avui s'espera el debat de bon de veres. Antich ha anat amb peus de plom, però com respondrà UM? I Esquerra? Al carrer, les joventuts independentistes preveuen protestar contra la presidenta del Parlament i expresidenta d'UM, Maria Antònia Munar. Dins hemicicle, la diputada d'Esquerra, Esperança Marí, podria anar per un altre costat. Avui es resoldran les incògnites.