“Abans era molt més valorada la figura del mestre que no pas ara”

Són molts els conflictes que actualment trobam a les aules d'aquí i de tot l'Estat. Però això passa només ara o ja succeïa fa 20 anys? Tres dècades en la docència permeten poder-ne veure la situació amb una perspectiva temporal altament valuosa. "Els problemes d'abans no són els d'ara", d'això Catalina Feliu n'està segura. Començà fent de mestra a Ariany, però la majoria de la trajectòria professional l'ha realitzada en centres de Palma com el CEIP Son Cladera, el CEIP Alzamora i el CEIP Eugenio López. S'ha dedicat a Primària en els cursos de cinquè i sisè. "Nosaltres també teníem problemes, però eren solucionables, com eren la manca de material i d'altres recursos. Havíem impartit música i educació física perquè fa uns anys no hi havia mestres especialistes de res, però amb l'esforç es podia remeiar", recorda Feliu.

Si bé reconeix que el context per treballar era diferent, "no teníem la insubordinació actual a les aules ni la falta de respecte". Precisa que quan es jubilà ara fa deu anys, aquest problema encara no havia arribat. Catalina té una filla que ha seguit les seves passes i això li permet viure més de prop el que succeeix actualment als centres. "Abans era molt més valorada la figura del mestre que no pas ara", afirma molt conveçuda Feliu. De fet, "qui estudiava de mestre era perquè realment tenia una vocació al darrere. Ara, en alguns casos es fa per tenir una seguretat laboral".

Un altre dels temes presents a les aules és determinar quin ha de ser el paper del docent a l'hora d'impartir classe a un infant que acaba d'arribar i que no domina l'idioma. El problema que ella hi veu és que "els menors nouvinguts demanen dedicació. M'han explicat el cas d'un jove romanès que fa un mes que arribà i que no sap ni una paraula de català ni de castellà. Què fas amb ell a l'aula? És un problema per a ell, perquè no podrà seguir les classes. Hi cal una ajuda d'algú que li ensenyi com a mínim l'idioma".

Segons Feliu, el Govern ja hi dedica esforços, si bé des de la Germandat de mestres jubilats de les Balears fa una setmana que també hi posen un gra de sorra. Un cop per setmana van a la Casa Madre de les religioses de la Puresa de Maria a Palma, per oferir sessions de reforç a infants immigrants que necessiten millorar el català. De moment, ja en tenen 16 i algunes mares que també s'hi han animat. Feliu en fa broma i assegura que han format un grup de voluntaris de set persones, perquè sempre tenen imprevists, com ara "haver de cuidar els néts o fer algun viatget".

Un projecte global

Catalina Feliu es dedica actualment a tirar endavant, amb la resta de docents retirats, un projecte que començà fa 22 anys amb la intenció de ser una associació sense ànim de lucre per representar els interessos i els drets generals dels membres davant institucions públiques i privades. Són ja prop de 400 integrants a les Balears i porten a terme una tasca intensa. A més de les classes de català per a nouvinguts, que ja han començat a impartir, des de fa poc tenen encara més feina. La Conselleria d'Educació vol disposar d'un arxiu audiovisual amb el testimoni de diferents professors de les Illes per tal de recuperar-ne la memòria històrica. A la Germandat s'encarregaran de tot el procés d'entrevistes i d'enregistraments per consignar aquest llegat, que es dipositarà al Museu d'Inca. En tot cas, les activitats que realitzen són molt variades: des de cursos d'idiomes, ball, pintura i ceràmica fins a tallers de memòria i de zen. Així mateix, desenvolupen una tasca més social, que és l'acompanyament de molts mestres que necessiten ajuda, ja sigui perquè no tenen família o perquè passen un mal moment.