Ladislao Roig. | TERESA AYUGA

TW
0

"Vam ser la primera promoció que no va jurar els principis fonamentals del Movimiento i la darrera que tampoc no va jurar la Constitució. El gener del 1978, encara no s'havia signat. Estàvem en una situació intermèdia entre el franquisme i la democràcia. Començar a treballar de fiscal llavors va ser una aventura", apunta el tinent fiscal de Balears, Ladislao Roig.

Madrileny i fill de gallec, començà la carrera a Bilbao, on estigué dos anys. "D'allà directament vaig pegar el bot a Palma. La meva idea era estar-hi un anyet o dos i partir cap a Galícia; no coneixa Mallorca. Però des del 80 que som aquí, ja en fa 30 anys. Es pot dir que m'he fet mallorquí, tant com els mallorquins em deixen", afirma en la seva llengua materna, el castellà. A finals de 2007 Roig va ser nomenat tinent fiscal a Balears. "La nomenclatura és semblant a la de tinent de batle", assenyala. "Ets com el segon de bord, qui cobreix el cap quan no hi és. Res a veure amb militars", remarca.

Roig no es cansa de repetir que el fiscal té una dependència jeràrquica que acaba en el fiscal general de l'Estat. "No hi ha ministre que hi valgui: ni d'Hisenda, ni d'Interior, ni delegat de Govern, ni batle; sols el fiscal general de l'Estat. Els jutges, en canvi, no depenen de ningú", diu.

Afirma que "la gran batalla que existeix avui en el dret penal és si s'ha d'atorgar definitivament la investigació del delicte al fiscal i que el jutge només decideixi o si, per contra, mantenim la situació anterior, en què són els jutges els que investiguen. Ara mateix la situació és ambigua", puntualitza, perquè en alguns casos investiga el jutge i en d'altres els fiscals, tot i que la tasca d'investigació correspon al jutge. Roig es mostra "feliç que els fiscals no puguem adoptar cap mena de mesura cautelar, malgrat que diguin que ho feim. No podem ordenar escoltes telefòniques, ni escorcolls, ni ingrés a la presó. Això és cosa del jutge".

Corrupció

El fiscal indica que a Balears, en línies generals, la relació amb altres estaments judicials "és magnífica, a pesar que en els darrers temps, amb això de la corrupció, potser hi ha hagut una mica més de tensió". També s'ha donat més protagonisme a la Fiscalia: "Rebem moltes denúncies, bàsicament de corrupció. Fàcilment, una de diària". Pel que fa a la judicialització de la vida política, apunta que "és trista, però necessària".

Hi falten mitjans, assevera. "Per fer allò que voldríem, ens farien falta uns deu fiscals més, sobretot en matèria de família (divorcis, separacions), residències de gent i anticorrupció, on hem aconseguit un nou fiscal, en aquest cas dels nostres, de la Fiscalia de Palma. Actuament en som 51 a Balears".

Roig es declara un enamorat del dret, perquè l'entén com la manera cívica de resoldre els problemes de la societat. La part que més li agrada és "la dialèctica pura i dura dels judicis. I més encara que tot acabi allà i després pugui anar a prendre'm una cervesa amb advocats que són amics". Quant a les influències, diu que "en 32 anys de carrera a mi ningú mai no m'ha ordenat el que he de fer. Em dec haver equivocat mil vegades, perquè som humà, però quan he actuat ho he fet amb absolutat llibertat de criteri". El fiscal confessa, a més, que de vegades "és difícil tractar amb cultures diferents. La pitjor mirada la vaig rebre de la mare d'una nina a qui havien fet l'ablació del clítoris. Em mirà amb odi, com dient-me 'qui és vostè per ficar-se en la meva cultura i la meva religió'. Em deixà impressionat".

Respecte de l'opacitat informativa, assenyala que "si un fiscal explica res d'una investigació, automàticament rep crítiques i el posen a parir, perquè és un fiscal estrella. I si no diu res, llavors és opac i tenebrista. Facis el que facis, et posen a parir. Entra amb el sou. Allò que empipa són els insults i que posin en dubte la teva honestedat".