TW
0

Gregorio San José confessa que no fou el primer de la promoció i que, quan arribava la data d'un examen, l'estudiava només 15 dies abans, però 20 hores diàries. Es decidí per Dret perquè li feia il·lusió i estudià la carrera a la UIB amb un grup d'amics, entre els quals hi havia el seu company de despatx Miquel Borràs. "Quan vam acabar, vam anar junts al Col·legi i, per veure qui hi havia d'entrar primer, llançàrem una moneda. Vaig guanyar. El meu número de col·legiat és 2.690 i Borràs va tot seguit amb el 2.691".

Al principi, "com tothom, vaig fer de tot. Allò més important era adquirir una cultura jurídica i t'ho donen totes les branques de Dret. Vaig començar a exercir al despatx de Juan Janer i més tard vaig estar molts anys al de Fernando Mateas. Finalment, fa dos anys em vaig incorporar a B&SAdvocats, amb el meu company Borràs. "Hi faig una mica de tot. La proporció és més o menys de 10% de dret de família, 20% de contenciós administratiu i, afortunadamanet, la resta de penal, on duc judicis de faltes, temes de tràfic, diligències prèvies, sumaris de drogues i temes de corrupció política, com el Palma Arena i el cas Andratx".

Clubs de cites

San José també va exercir com a misser de l'Associació de locals de cites de Balears (Abela). Duia casos relatius amb temes d'estrangeria relacionats amb els clubs. Amés, defensava els propietaris. "M'agrada tota la problemàtica de la prostitució. Crec que és un tema que s'ha de resoldre. S'ha de regularitzar. S'ha de despenalitzar. Des del punt de vista econòmic, és interessant per a la senyora i per a l'empresari. Així mateix, genera doblers per a l'Estat. Si realment la persona que exerceix la prostitució ho fa amb llibertat, sense cap mena de coacció ni intimidació, no hi hauria d'haver cap sanció penal ni per a ella ni per a l'empresari del club de cites. Hi ha d'haver una resposta de l'Estat davant d'aquesta situació. I aquesta és la legalització". Això no vol dir que no hi hagi víctimes ni màfies que s'hagin de combatre. Jo parl de la gent que ho fa perquè vol".

Estrangeria

San José també treballa amb temes d'estrangeria per evitar que els seus clients siguin expulsats del territori espanyol. Sembla una contradicció, però "no duc marroquins ni gitanos. No és una qüestió de racisme, sinó que són molt conflictius a l'hora d'explicar les coses. No m'agrada. Preferesc dur aquests temes a gent de l'est d'Europa. Tenc moltes clientes sud-americanes, brasileres i de la Unió Europea. Moltes vegades estrangeria i prostitució van lligades. A més, és evident que "molts autors dels fets criminals són estrangers".

San José afirma, però, que "els temes de drogues són els més senzills. Són faves comptades, sempre és el mateix".

Es posa seriós per comentar que "la competència a la professió és molt forta, sobretot per als més joves". Es queixa d'una certa manca de companyonia: "Els missers som independents, res a veure amb el gremi de metges, que quan un té un problema tots fan pinya". San José és maniàtic en dues coses: "No m'agrada que em toquin el nus de la corbata ni els cabells". I puntualitza que un advocat "ha d'anar sempre amb vestit, no val posar-se la corbata quinze minuts abans". El que més l'apassiona en el procediment és la "preparació del judici com si fos un joc, amb la lluita de les parts, cercant els punts febles de Fiscalia i intentant guanyar. És el que més m'agrada", assegura.

Com a virtut destaca "l'organització. Faig les coses aviat i bé". És important perquè "no vull ser un esclau de la meva professió. Ho tenc ben clar. No vull estar des de les 9 del matí a fins les 9 del vespre al despatx". Malgrat tot, per ser un bon advocat "s'ha d'estudiar molt, sobretot sentències del Suprem".