La inversió estatal en carreteres infla els pressuposts del Consell

Les aportacions extraordinàries de 87 milions fan que els comptes arribin als 437 milions, un 20% més que ara, i compensen la caiguda a tots els departaments excepte al de Benestar Social, que es manté

Quim TorresPalma24/12/09 0:00

Les aportacions de l'Estat, a través del conveni de carreteres i de les inversions estatutàries, inflaran els pressuposts del Consell per a 2010, que no s'aprovaran fins al 8 de gener i no entraran en vigor fins febrer. Aquestes inversions extraordinàries de l'Estat i també de la Comunitat, que sumen 86 milions, faran que els comptes públics de l'any vinent arribin als 437 milions, els més alts de la història de la institució, un 20% superiors als actuals. A la vegada, compensaran la davallada del 3,5% que s'hauria produït en els comptes ordinaris per la caiguda d'ingressos. La minva afecta tots els departaments de la casa excepte el de Benestar Social, la "bandera" del Consell, que manté els 122,5 milions d'ara, i el de Carreteres, que es beneficia de les aportacions extra.

La presidenta del Consell, Francina Armengol, i el conseller insular d'Hisenda, Antoni Alemany, presentaren ahir el projecte, immediatament després que l'aprovàs el seu executiu. Armengol defensà que els pressuposts s'ajusten a la situació de crisi i destinen els doblers allà on són més necessaris: a mantenir la política social i a reactivar l'economia a través de les inversions.

Si no fos pels 62,2 milions del conveni de carreteres, pels 17,4 milions de les inversions estatutàries de l'Estat (10 dels quals, també per a carreteres), pels 4,1 milions del Govern per a manteniment de les autopistes i dels tres milions de Turisme, els pressuposts haurien baixat 14 milions. En canvi, amb l'aportació extra, els comptes s'incrementen amb 71 milions i les inversions es disparen un 118%.

Amb tot, la caiguda d'ingressos obliga el Consell a contenir despesa i a incrementar el deute amb 32 milions més, trencant la dinàmica del Pacte d'anar reduint el nou endeutament. A finals de l'any vinent, la institució deurà 172 milions d'euros, una quantitat que, segons el conseller Alemany, és assumible. La partida de personal creix un 4,2%, però no es creen places noves. Es manté la política d'anar reduint les subvencions nominatives -les que es donen a dit-, que passen de 139 a 124. La tele i la ràdio perden un milió i mig i ara en tindran 10. Els pressuposts continuen incloent el departament d'Interior i, després de l'eliminació d'aquesta àrea, es farà un decret de presidència perquè pugui ser gestionat pel conseller de Cooperació, Miquel Rosselló.