La vista oral està prevista per demà, a partir de les 10 del matí, als tribunals de la Gerreria. Com a representant del Lobby hi assistirà el portaveu, Jaume Sastre, que previsiblement vestirà a l'ampla com en les darreres ocasions que ha acudit als jutjats. La part demandant hi ha anunciat la compareixença com a testimonis dels també escriptors Román Piña i Antonio Rigo.
La demanda sosté que en un article publicat el 2004 en la web del Lobby, Arnao va ser "injustament i públicament tractat de boig i d'escriptoretxo" per evitar ser processat per injúries. Assegura que se n'ha lesionat la dignitat.
En la contestació a la demanda, el misser del Lobby, Josep de Luis, assenyala que la reclamació es planteja fora de termini. Per aquest motiu, sol·licita l'expressa imposició de costes a la part actora, declarant-ne la temeritat en la interposició de la demanda.
També al·lega que Emilio Arnao és columnista i opinador en diversos mitjans de comunicació i que la informació publicada pel Lobby el 2004 sobre ell era "del tot veraç". Al·ludeix, així mateix, a la condició de "personatge públic" de l'escriptor, perquè en la seva web es presenta com a "poeta, novel·lista, articulista, assagista i biògraf".
Arnao guanyà certa notorietat pública el 2000, quan alumnes de Sant Gaietà es mobilitzaren contra el seu acomiadament com a professor de castellà. La direcció indicà que era una persona conflictiva.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Por cierto, aquí sólo escriben los infraseres del Lobby, ¿no?
El Sr. Arnao será lo que ustedes quieran, pero el Lobby no debería tocar cosas pendientes de juicio. No están muy dotados para el uso de la ironía, y, lo que es más divertido, en absoluto tienen razón. Resumiendo: Emilio Arnao será muchas cosas, pero, en un país justo, los del Lobby pagarían como chinos.
Demanau com ha estat la relació que ha tingut Emilio Arnao als diferents instituts on ha treballat. Record perfectament que ningú el suportava, per exemple, a l'IES Mossèn Alcover de Manacor. Va tenir problemes amb professorat i alumnes. I també hi ha més comentaris poc afortunats a altres instituts, però no perdré ara temps amb aquest senyor. Demanau, demanau.
Ese Sastre es un discípulo aventajado de Balutxo. Vestidos a l'ample los dos serían la sensación de los circos frikis de Conney Island. Se dirá lo que quiera, pero Román Piña Valls tiene una gracia y un estilo que para nada se pueden comparar con la grosería baja y rancia del asaltador de piscinas y de su insignificante clan de racistas kukluxklaneros. Ya les gustaría formar parte de una cultura mayoritaria como la española, en vez de a una pusilámine, mestiza y enfermiza.
Reproduït de www.lobbyperlaindependencia.org Els escriptoretxos d'El (In)Mundo pretenen tenir el monopoli de la llibertat d'expressió Els escriptoretxos mestretites d'El (In)Mundo (Emilio Arnao, Román Piña Valls i Antonio Rigo) tenen una concepció unidireccional de la llibertat d'expressió segons la qual, per una banda, els colonitzadors forasters de Mallorca tenen barra lliure i patent de cors per escriure el que els roti en contra dels indígenes mallorquins; però, per altra, com que ells s'autoconsideren intocables i d'un estatus superior, tot d'una es fan els ofesos i algú gosa plantar-los cara amb els mateixos termes i paraules que reparteixen a tort i dret als seus articles. Serà molt divertit recordar al judici de demà, davant la jutgessa titular del jutjat d'instància núm. 21 del carrer de la Gerreria de Palma, una antologia del tipus de qualificatius que damunt les planes putrefactes d'El (In)Mundo s'han dedicat a repartir durant els últims anys, sobretot Emilio Arnao i Piña Valls. Com a botó de mostra i com a primícia esclusiva i rabiosa per als nostres lectors, ja n'avançam alguns. Per exemple: EMILIO ARNAO: "Un ejemplo: Pedro Serra, un carlán que se va de putas a Madrid, monopoliza un museo internacional y juega al póker negrón en los altísimos niveles. P. Serra es el Berlusconi de Baleares, la teocracia, la mamada del sofá y el chantilí del nuevo orden de la comunicación. Un salchichón con gafas". El Mundo / El Día de Baleares, Los perros literarios, 2 de novembre de 2002. I de ROMÀN PIÑA VALLS, què es pot dir d'aquest tipus misògin i reprimit sexual? Idò, aquest escriptoretxo va publicar just abans de les eleccions de 2007 tot un llibret dedicat exclusivament a les seves fantasies sexuals amb M. Antònia Munar a la qual tirava, entre moltes d'altres, les següents floretes: "Barbie", "pornostar en sus tacones", "la trotona", "Cleopatra", "diosa masoquista", "Pavimenta, repavimenta, levanta murallas la reina con capas de gravilla y alquitrán alrededor de su negocio político, para que no la vean desnuda, enloquecida (sic), arañando las rocas, sacando de las uñas las útlimas esquirlas", "Munar se puso cachonda", "la señora del pelucón", "la ceguera piscópata de Munar", "caradura y sinvergüenza", "ciega de vanidad", "Ponía essos morritos que nos avisan de un bienestar, de un relax, que todos asociamos al placer sexual", "mujer coqueta que reprime su instinto básico: hacer un estriptis en un plató", "paraoica", "mentirosa", "personaje atrabalario, puro cadáver" etc. No cal dir que al Lobby per la independència esperam amb gran il.lusió que ja seguin les deu de demà dilluns. Més clar, fa anys que estam buidant les hemeroteques tot i esperant aquest dia gloriós en els quals els col.laboradors i excol.laboradors d'El (In)Mundo (Emilio Arnao, Román Piña Valls i Antonio Rigo) entraran als jutjats com a "acusadors", "repressors de la llibertat d'expressió", i "policies del pensament i del llenguatge en llibertat", però allà es convertiran en "acusats" i hauran de donar resposta d'allò que Piña Valls va definir "una sátira crel con ínfulas líricas" "A Barbie se le pudren los visones, pàg. 13).
No deix de demanar-me què fa aquesta gent en aquesta terra. Som tancats, som antipàtics (curiosament els bascos, catalans o valencians no sempre pensen igual), parlam una llengua que no és la de l'Imperi, és més, en entestam a mantenir-la i defensarla. A més a més, suportam una classe política que és de vegonya, emulant la relació senyor-pagès. No tenim esma de res i sempre hi aplicam un "tanmateix". Amb tot això, per què hi venen? No són més feliços devers el continent, amb les seves tapetes, alegria eterna, joia sens fi, amb les seves peces literàries tan bones, escrites en aqueixa llengua excelsa i imperial cridada a substiutir l'anglès, etc? Per què veniu i us en queixau? Us hem cridat, per ventura? Jo de vosaltres no m'ho pensaria i em tornaria a la terra dels herois i conquistadors (això d'assassins de masses d'indígenes, tothom sap, són cabòries), on les tapes no és que siguin barates, és que són gratis! On la gent vessa cultura i bon accent. On els polítics pensen en el que s'ha de pensar, en la unitat d'espenya, cosa que calma l'esperit de qualsevol, fins i tot del xinès de la bugaderia del cap de cantó. Au, no trobau que heuu de fer un pensament?