Mas estudià la carrera a Mallorca el 1975, en plena efervescència política. L'acabà el 1980 i començà a exercir en un despatx fins que el 1992, amb el primer Pacte de Progrés, Esquerra Unida li proposà "que creàssim l'Institut de la Dona. Vaig fer un parèntesi dins la meva carrera".
La lletrada actualment viu entre dues aigües, Palma i Manacor: uns dies al despatx de la Part Forana i uns altres devora la Gerreria. Ja fa uns anys que aparcà la vida urbana. "Ara som adoptada a Manacor. Per venir a Ciutat, agaf el tren als matins. A casa tinc ca, moixos i plantes. M'agrada la soledat a la llar, fer-hi foc, llegir, la contemplació que en diuen. El millor cap de setmana és aquell en què no tinc cap pla", afirma rient.
Mas encara recorda quan catorze anys enrere crearen el Lobby de Dones. A través del lobby, es varen dur a terme "els primers judicis d'acusació popular contra homes que mataven les seves dones". El terme és "violència de gènere", indicà. Tanmateix, la lletrada considera que encara hi ha tabús sobre aquest tema. "Moltes vegades es pensa que un home que maltracta -la dona- no té per què ser un mal pare. Fins i tot els advocats ho discuteixen", ens explica.
"Als maltractadors els haurien de prendre la custòdia o el règim de visites. S'ha de qüestionar quina és la relació d'un pare violent amb els fills, encara que no els pegui. Com afecta això els menors? En el temps que vaig ser a l'Institut de la Dona vaig veure amb els meus ulls com infants es dirigien a les mares amb autoritarisme. Havien après que el llenguatge home-dona és de domini".
Després de quatre anys de la Llei orgànica de violència contra la dona, una de les crítiques que l'advocada realitza és que "no ens centràrem abans en els infants. Tot era enfocat cap a la dona".
En aquest sentit, es pensava que la dona vehicularia tot el nucli familiar. "Un dels avantatges ha estat la creació dels jutjats de violència. Han assumit molta feina i necessiten més mitjans, sobretot les unitats forenses que fan assistència psicològica a les víctimes. Els jutjats tenen pocs anys, però són una bona opció. El mateix jutge veu la part civil i penal que afecta la dona (i menors). El cas queda englobat en una mateixa causa".
Dret de família
"Amb el temps m'he anat decantant cap al Dret de família, tot i que m'encanta el penal. Supòs que ha estat efecte de treballar en el món de la dona durant tants anys". Aquesta branca del Dret s'encarrega de resoldre conflictes familiars, processos de divorci, relacions pares i fills, pensió alimentícia, règims de visites, etc. "Afecta especialment la dona en l'àmbit familiar. I també es veuen brots de misogínia", afegeix. "Les associacions de pares separats que se senten maltractats per la Justícia són hipòcrites. Els homes parlen de la síndrome d'alienació parental i en canvi no diuen res de la síndrome dels nins que no cobren els aliments dels seus pares. S'ha de començar a desprestigiar els que no paguin les pensions. A les dones ja ens ho fan dient que posam denúncies falses amb els processos penals.
"Franco el primer que va treure varen ser el Drets de família", manifesta. En democràcia, en canvi, aquest dret ha evolucionat. "Tenim divorci, contracte dels fills matrimonials i no matrimonials, investigació de la paternitat. Ara el Codi diu que ambdós som iguals davant la llei. Hem anat assolint espais de poder que no teníem", sentencià.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I de les mares que viuen d'esquena dreta sense cercar feina perquè tenen la pensió del seu exmarit , la vivenda i a la vegada la paga per aliments dels fills perquè no admeten la custòdia compartida, què en diu el Lobby ?