Les consultes sobiranistes interrogaran els ciutadans sobre si estan d'acord que els Països Catalans esdevinguin un estat independent. D'aquesta manera, les Illes Balears queden incloses en les consultes. Així ho manifestà ahir el batle d'Arenys de Munt, Carles Mora, de visita a Palma convidat per l'Obra Cultural Balear. Mora avançà que el proper 13 de desembre es duran a terme més de 100 nous referèndums a municipis del Principat. La sorpresa, però, és que la pregunta sobre la que es manifestaran els ciutadans parla obertament de Països Catalans. Així idò, el moviment independentista capgira la seva estratègia per incloure les Illes Balears i el País Valencià com a part del mateix país.
En àmbits nacionalistes de les Illes, la terminologia utilitzada a la consulta d'Arenys de Munt havia estat considerada com a "centralista i excloent". Des de col·lectius de l'anomenada Esquerra Independentista, com Gent Activa, es criticava el trencament de la "territorialitat" dels Països Catalans. Diversos militants i integrants d'Esquerra Republicana (i en menor mesura del PSM) també veien amb pena l'exclusió de les Illes. Ara, en canvi, l'Arxipèlag torna a ficar el cap a l'estratègia del moviment independentista. I és que el 13 de desembre és prevista la convocatòria d'un centenar de referèndums, considerada ja com "la segona onada" de consultes. Vic i Berga (38.000 i 17.000 habitants) són les poblacions més grosses que aniran a les urnes.
Poblacions mitjanes
Dins la tercera onada de consultes, a principi de 2010, hi són previstes Girona i Manresa (95.000 i 75.000 habitants, respectivament). Finalment li tocarà el torn a Sant Cugat del Vallès (76.000), a hores d'ara la institució més important governada per Convergència i Unió. Segons Carles Mora, "la primera terminologia de la consulta era, per ventura, desencertada". Ell mateix confessa que no estava d'acord del terme exclusiu de Catalunya, "però assembleàriament sortí així". I és que, mesos abans de la consulta, des del Principat es realitzà una anàlisi de la situació política de les Illes, com també del País Valencià. "I és decidí que duien ritmes diferents que havien que assumir". Ara, però, la realitat ha canviat. "Les desenes de mostres de suport arribades des de Mallorca i de València han modificat el plantejament", reconeix Mora.
Així mateix, cal afegir-hi la pressió exercida per part de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP), que no preveien un escenari de consultes sense part del país. La contradicció resideix que havia estat CUP d'Arenys de Munt la que havia impulsat la consulta en els termes ara modificats. És la conseqüència, però, de la gran autonomia amb la qual cada CUP funciona al seu municipi.
"Tsunami imparable"
Carles Mora analitzà, a més, les conseqüències de la primera consulta. "És una taca d'oli amb efecte dòmino i ha agafat embranzida". Per això s'anima a qualificar de "tsunami" el que fins ara tan sols era una "petita ona".
Prova d'aquesta acceleració seria que "els germans balears n'hagin agafat el testimoni", ja que a diversos municipis de Mallorca s'estudia la possibilitat de fer una consulta. "Jo tenc el mateix esperit que Ramon Muntaner, quan parlava de la mata de jonc: si tracten d'arrencar una branca podran fer-ho, però si intenten arrencar la mata sencera els resultarà impossible", conclou Carles Mora.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Aquest tema no s'ha de partiditzar.
Molt bé Sr Carles Móra; molt bé Dr Carles Amengual.
En Tomeu Martí i companyia l'unic que els agrada és fer-se veure, poca feina i molta imatge. A Llubí ja fa un bon grapat d'anys és va aprovar una moció per a l'autodeterminació SENSE CAP VOT EN CONTRA, i l'OBC ni puta cas i això que vàrem esser un dels primers pobles dels Països Catalans que l'aprovà (evidentment el primer de Mallorca i les BAlears) Però ara perquè hi ha quatre ajuntaments catalans que volen presentar mocions del mateix estil moten un serau de l'òstia. Ja sé que la moció de Llubí la presentà el PSM i ara els capitostes de l'OCB són pro (o directament son fans) d'ERC, no me pareix malament però podien dissimular un poc, en principi a l'OCB no té afiliació política, crec.