El Govern enllesteix la fusió entre ens públics de l'Administració autonòmica d'importants dimensions en el marc de l'anunciada política de racionalització de l'estructura, el funcionament i la despesa del conjunt d'empreses, consorcis i instituts dependents de la Comunitat. La promesa llei del sector públic, ara mateix un esborrany sobre el qual els grups polítics del Pacte encara no es posen del tot d'acord, ha de donar cobertura a aquesta reconversió que prepara l'Executiu, però el Govern ja ha incoporat en el projecte de pressuposts per a l'any que ve, amb caràcter general, una disposició que inclou la fusió d'empreses.
En qualsevol cas, l'esmentat projecte de llei preveu "retallar i simplificar" de manera significativa el sector públic i, així, les fusions afectaran empreses públiques de la Comunitat amb important volum. Una de les operacions que s'estudia, segons han confirmat fonts de l'Executiu, és la integració de l'Institut Balear d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals (IBISEC), dependent de la Conselleria d'Educació i Cultura, a l'Institut balear de l'habitatge (Ibavi), organisme de la Conselleria d'Habitatge i Obres Públiques. Ambdós són pertanyen a departaments del PSOE.
Actualment, aquests dos ens de dret públic de la Comunitat gestionen un total de 140 milions d'euros -poc més de 100 l'Ibavi i la resta l'IBISEC-. La fusió permetria una major racionalització de recursos i complementar els respectius equips d'enginyeria i d'arquitectura dels quals disposen. L'Ibavi s'encarrega, entre d'altres, d'actuacions en matèria de construcció i de promoció d'habitatges públics i intervencions arquitectòniques, mentre que l'IBISEC fa el mateix centrant-se només en espais dedicats a l'educació. En tot cas, des del Govern es manté que la reconversió del sector públic serà d'important abast i també s'avalua la integració d'organismes públics de la Conselleria de Medi Ambient (UM) que pot passar per la integració de l'ens Espais de Natura Balear, dedicat a la gestió de les finques públiques i a proporcionar ajudes a les propietats privades incloses en espais protegits, a l'Institut balear de la natura (Ibanat), de finalitat i actuació molt més gran.
El president Antich ha reiterat recentment la intenció de l'Executiu de reduir de manera important les actuals 163 entitats i organismes dependents de l'Administració autonòmica entre empreses, societats i consorcis. Es considerà una exigència per tal de poder retallar la despesa i augmentar els controls de fiscalització, després del successius casos de corrupció que s'han destapat en nombroses empreses públiques de la legislatura passada. Durant el Govern de Jaume Matas, se'n crearen 80 de les 163 actuals, una xifra que es considera desmesurada.
La mateixa fiscalització que la resta
L'esborrany del projecte de llei del sector públic es troba ja en mans dels distints grups polítics que integren el Pacte, però encara no s'ha assolit el consens suficient perquè el Consell de Govern l'aprovi i es tramiti posteriorment al Parlament. Les conselleries de Presidència i d'Economia i Hisenda són les que han treballat en la seva elaboració. Al marge de preveure el marc perquè es produeixi l'anunciada reconversió del sector pel Govern, el text es refereix que, a diferència d'ara, els organisme públics hauran de passar pràcticament pels mateixos filtres de fiscalització de la despesa que la resta de l'Administració.
Una qüestió clau que s'hi inclou és que no es podran endeutar ni autoritzar despesa sense l'autorització prèvia de la Intervenció que controla la Conselleria d'Economia i Hisenda, que també podrà fer auditories que ara només es podien encarregar externament a l'Administració. Fins ara, amb l'objectiu de facilitar agilitat administrativa en alguns camps, hi havia un ampli marge de maniobra per a les empreses públiques en aquest sentit que ara s'ha comprovat que era excessiu.
L'Administració autonòmica, però, continua generant necessitats de més agilitat i diferents conselleries tenen en marxa iniciatives en sentit contrari. Així, la de Mobilitat ha creat recentment el Consorci per al tramvia de la badia de Palma, on també participa l'Ajuntament de Palma. La Conselleria de Salut i Consum preveu la creació de l'agència de salut pública a través d'una reforma legislativa, mentre que el projecte d'Educació i Cultura per a un consorci audiovisual de les Illes ha quedat, de moment, avortat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Em sembla molt be tot lo que impliqui millorar sa administració, ara be, tenin en compta sa cuantitat desmesurada de parats que tenim avui en dia, un retall de personal no duria mes que mal de caps a totom. Com pot ser que hi hagui persones ( son una minoria menosmal ) que arribin a cobrar 3000 € cap endevant cada mes (fins a 7000€) cuan hi ha tantisima gent sense feina? Es sa meva opinio que es rebaixin els sous del que cobren tant i que facin mes puestos de feina .Max.