Eren altres temps, assegura. "Fèiem falta. Al cap d'un any de començar com a jutge a un petit poblet de Girona, ja m'ascendiren a magistrat. Em feren triar destinació: Bilbao, Canàries o Barcelona". Va escollir la Ciutat Comtal, on a més dirigí durant tres anys l'Escola Judicial. Més tard tornà a casa, Mallorca, on fa "20 anys que exerceix com a magistrat president de la Sala Tercera de la Secció Civil de l'Audiència".
El magistrat viu a Son Sardina i al jardí de casa té "un petit hortet" on li agrada ficar les mans. A més, assegura que va a Can Berga "moltes vegades amb bicicleta. Ja he demanat al president del TSJIB un lloc per aparcar-la". Carlos Gómez somriu i confirma que es tornarà a presentar per ser elegit president de l'Audiència Provincial un altre cop. "Encara que no ho sembli, malgrat ser president, el 90% de la meva feina consisteix a redactar sentències. A Civil d'ençà que ha començat l'any se n'han fetes 533 entre quatre magistrats".
La gent veu entrar i sortir els jutges el migdia amb unes maletes grosses i negres. "Pensen que només treballam el matí", diu rient. "Tant de bo fos així". El maletí gruixut i ple de papers se l'enduen a casa, on "feim la feina més feixuga, la redacció de sentències. A Espanya estam obligats a raonar les decisions que prenem i incorporar-les a la sentència. Es diu motivar i és una obligació constitucional, una garantia bàsica".
El Dret de la gent
Gómez considera que "gran part de l'activitat judicial és Dret Civil. Quan parlam de danys en un cotxe, de problemes a la comunitat de propietaris o de veïns, d'impagaments o fins i tot de divorcis, tot això és Dret Civil. Tot allò que succeeix amb les relacions entre ciutadans". Potser "la gent coneix més el penal perquè és més vistós", es parla de llibertat o de presó. En canvi al Civil els jutges "no imposam penes, sinó que decidim qui té raó en un determinat litigi. No existeix el concepte de càstig".
El magistrat considera que els principals problemes crònics de la Justícia són "la manca de recursos i una organització antiga, plena de rigideses pròpies del sistema".
Aïllament dels jutges
"El món dels jutges és excessivament tancat, que s'inicia amb l'oposició. T'aïlla. Joves que trien la carrera judicial han passat cins anys i mig a casa estudiant. S'interfereix en el seu desenvolupament personal. Això s'ha de canviar", afirma.
Un altre mite "és la imparcialitat", afirma, "no existeix, és un ideal". "Tots tenim prejudicis, però a la sala els hem de superar", afegeix. A més, "com a jutge les decisions que es prenen són d'una gran responsabilitat individual. Ningú no s'hi pot ficar. Això també aïlla".
Si se li pregunta què significa jutjar, respon: "Posar en contacte la realitat amb els valors que hi ha a l'ordenament jurídic i aquests es basen en llibertats fonamentals". Per altra banda, si una llei "és contrària a aquests valors, es pot presentar una qüestió d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.