La jugada del Pastor

"Rodríguez a Cort, Pastor al Consell i Font al Govern". Aquest era el futur cartell electoral del 2011 que un destacat baró del PP dibuixava a principi de l'estiu. Ho feia a partir d'unes aliances i equilibris que se sostenien que la segura partida d'Estaràs arribaria el 2010. Llavors, l'expresidenta i el batle, però, ja havien començat a moure les seves peces.

L'acord entre Estaràs i Pastor es comença a visualitzar quan ella apostà pel manacorí perquè la substituís com a portaveu parlamentari en detriment de Francesc Fiol, empès poc abans per Estaràs a enfrontar-se amb Rodríguez a Palma.

El sector de Pastor s'integra més tard en la direcció del partit i Pastor se situa devora Bauzá quan és elegit president. El batle de Manacor s'assegura el cavall de candidat al Consell al qual aspirava.

Font, allunyat d'Estaràs, també dóna suport a Pastor davant Fiol en el seu moment. L'aliança és clara fins que comença la jugada de Pastor. El de sa Pobla, que aspira a alguna cosa més que a ser un portaveu secundari, veu com en poques hores li passa un tren. Sorprès pels moviments del de Manacor, queda al marge de la maniobra de substitució de la presidència. Crític amb el procés d'elecció de Bauzá, demana una transició perquè el de Marratxí no arribi amb avantatge a un congrés.

Com Font, Fiol també queda desplaçat en el tauler i s'ho juga tot a la carta de Palma sense la complicitat de la direcció que tingué un temps. Perquè si el de Marratxí ocupa ara el lloc de reina d'Estaràs, Rodríguez continua sent el rei, la darrera peça que queda dreta. Ni Estaràs ni Pastor no s'atreveixen a acabar la partida amb ell i Bauzá li deu el seu ascens des del lloc de peó.