En una situació de desocupació com la que pateix l'Estat espanyol, els immigrants són un sector de la població molt susceptible de perdre la feina. Si bé és ver que el subsidi de l'atur garanteix uns mínims que molts nouvinguts no troben al seu país d'origen, també ho és que les perspectives de trobar un treball són, avui dia, de cada cop més magres.
El cost del retorn
Fa vuit anys que Juan Carlos González va venir de Bolívia. Fins fa un any ha fet feina de cambrer en un bar de Palma, però les reduccions de personal que tantes d'empreses han aplicat també li han pres la plaça a ell. Davant la impossibilitat de trobar una altra feina, sent que cada dia que passa és un dia menys que li resta per exhaurir el subsidi i, com molts, es planteja tornar-se'n al seu país. "Si no fos per les meves dues filles, que varen néixer aquí, ja hauria partit cap a Bolívia, com ja han fet molts d'amics meus", explica.
Molts dels companys de Juan Carlos que han tornat a Bolívia ho han fet acollint-se al pla d'abonament anticipat de préstec a estrangers (Apre), que el Ministeri de Treball i d'Immigració promulga entre els nouvinguts no comunitaris des de fa poc més d'un any. Les persones que s'hi vulguin acollir reben el 40% del subsidi d'atur un mes abans de partir cap al seu país d'origen, on és previst que se'ls aboni el 60% restant.
A diferència d'altres programes, com el de retorn humanitari de la Creu Roja, el pla Apre presenta unes condicions que limiten el nombre d'immigrants que s'hi poden acollir. En primer lloc, només va destinat als ciutadans de països no comunitaris amb els quals Espanya té un acord de Seguretat Social -devers una vintena. En segon lloc, els ciutadans que sol·liciten tornar-se'n a casa han d'haver cotitzat a la Seguretat Social espanyola, cosa que exclou molts immigrants que han treballant sense contracte laboral. I, finalment, la persona que s'aculli al pla de retorn no podrà venir a l'Estat espanyol en un període de tres anys.
Si no fos per aquesta darrera condició, Juan Carlos potser hauria considerat més seriosament fer les maletes i anar a provar sort al seu país. "Tres anys són massa temps sense veure la meva dona i les meves filles -explica-. A més a més, no tenc gens de seguretat de trobar-hi feina, a Bolívia."
Des de principi de l'any 2009, la Creu Roja ha processat devers una cinquantena retorns voluntaris emmarcats en el pla Aore. Per a molts, es tracta d'una oportunitat de costejar-se el viatge de retorn i reunir-se de bell nou amb els seus. Per a altres, com en el cas de Juan Carlos, és una mesura que, si bé tenen en compte, els obligaria a abandonar casa seva altra vegada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Diuen per Castella que "Cadascú a ca seva i Déu a ca tothom".